Resumen:
|
[ES] El presente estudio de evaluación del hábitat físico y caudales ecológicos fue desarrollado en el tramo medio del río Serpis, que pertenece a la Confederación Hidrográfica del Júcar, ubicado en Villalonga, Comarca de ...[+]
[ES] El presente estudio de evaluación del hábitat físico y caudales ecológicos fue desarrollado en el tramo medio del río Serpis, que pertenece a la Confederación Hidrográfica del Júcar, ubicado en Villalonga, Comarca de La Safor, Valencia (España). El cual tuvo por objetivo, evaluar la evolución del hábitat físico para tres especies piscícolas, una especie nativa, cachuelo valenciano (Squalius valentinus) y dos especies exóticas invasoras, alburno (Alburnus alburnus) y perca sol (Lepomis gibbosus); en un contexto de la ocurrencia de una crecida, para un periodo de retorno entre 10 y 25 años. Este proceso fue desarrollado en un trmo de río a escala de mesohábitats (Suárez & Martínez, 2017), tomando como base una de las fases técnicas incluidas dentro de la metodología IFIM (Instream Flow Incremental Methodology) que es la Simulación del Hábitat Físico (SHF); mediante la aplicación de simulación hidráulica y modelos de idoneidad del hábitat, en función de las variables hidráulicas a fin de obtener sus respectivas curvas de hábitat potencial útil - caudal (HPU-Q), Área Idónea (AI) e Índice medio de Idoneidad del Hábitat (HSI). Cuyos resultados mostraron que los cambios ocurridos en la morfología del tramo generaron impactos positivos en las condiciones de hábitat, especialmente para el cachuelo valenciano (Squalius valentinus), dándole una mayor ventaja competitiva frente a las otras dos especies analizadas. Dichas ventajas se expresan en un incremento promedio del 46% del hábitat potencial útil (HPU) y del área idónea (AI), en todos los caudales simulados al pasar de pre-crecida a post-crecida, Además el índice medio de idoneidad del hábitat (HSI) del cachuelo valenciano, se incrementó alcanzando valores superiores a 0.7, este es un indicador de que la especie puede desarrollarse plenamente. Adquiriendo ventaja respecto al área idónea (AI), sobre el alburno (Alburnus alburnus) y perca sol (Lepomis gibbosus) en un 45% y 142%, respectivamente. El alburno (Alburnus alburnus), también se vio beneficiada, incrementando sus valores de hábitat potencial útil para todos los caudales analizados (HPU-Q), así como en su área idónea (AI); evidenciando su versatilidad de adaptación y por ende fácil expansión (Martínez Capel, y otros, 2018). En cuanto al perca sol (Lepomis gibbosus), esta especie exótica invasora, fue la más perjudicada con los cambios producidos por la ocurrencia de la crecida. Por tanto, se concluye que, la ocurrencia de una crecida influye directamente como un agente restaurador de los hábitats acuáticos, y en la conservación de la especie nativa y endémica de la Comunidad Valenciana.
[-]
[EN] The present study of evaluation of the physical habitat and ecological flows was developed in the middle section of the Serpis River, which belongs to the Júcar Hydrographic Confederation, located in Villalonga, La ...[+]
[EN] The present study of evaluation of the physical habitat and ecological flows was developed in the middle section of the Serpis River, which belongs to the Júcar Hydrographic Confederation, located in Villalonga, La Safor Region, Valencia (Spain). The objective of this project was to evaluate the evolution of the physical habitat for three fish species, a native species, Squalius valentinus and two invasive exotic species, Alburnus alburnus and Lepomis gibbosus, in the context of a flooding event, for a return period of between 10 and 25 years. This process was developed in a mesohabitat-scale river tract (Suárez & Martínez, 2017)The project is based on one of the technical phases included in the IFIM methodology (Instream Flow Incremental Methodology), which is the Physical Habitat Simulation (SHF); through the application of hydraulic simulation and habitat suitability models, depending on the hydraulic variables in order to obtain their respective useful potential habitat curves - flow (HPU-Q), Ideal Area (AI) and Average Habitat Suitability Index (HSI). The results showed that the changes in the morphology of the stretch generated positive impacts on the habitat conditions, especially for the Valencian Cachuelo (Squalius valentinus), giving it a greater competitive advantage over the other two species analyzed. These advantages are expressed in an average increase of 46% of the useful potential habitat (HPU) and the ideal area (AI), in all the simulated flows when going from pre-growth to post-growth. In addition, the average index of habitat suitability (HSI) of the Valencian Cachuelo, increased reaching values higher than 0.7, this is an indicator that the species can fully develop. Acquiring advantage over the ideal area (AI), on the alburnum (Alburnus alburnus) and sun perch (Lepomis gibbosus) by 45% and 142%, respectively. The alburnum (Alburnus alburnus), also benefited, increasing its potential habitat values useful for all the analyzed flows (HPU-Q), as well as in its ideal area (AI); evidencing its adaptation versatility and therefore easy expansion (Martínez Capel, y otros, 2018). As for the sun perch (Lepomis gibbosus), this invasive exotic species was the most affected by the changes produced by the occurrence of the flood. Therefore, it is concluded that the occurrence of a flood directly influences as a restoring agent of aquatic habitats, and the conservation of native and endemic species of the Valencian Community.
[-]
[CA] El present estudi d'avaluació de l'hàbitat físic i cabals ecològics va ser desenvolupat en el tram mitjà del riu Serpis, que pertany a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, situat a Vilallonga, Comarca de La Safor, ...[+]
[CA] El present estudi d'avaluació de l'hàbitat físic i cabals ecològics va ser desenvolupat en el tram mitjà del riu Serpis, que pertany a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, situat a Vilallonga, Comarca de La Safor, València (Espanya). Aquest va tindre per objectiu avaluar l'evolució de l'hàbitat físic per a tres espècies piscícoles, una espècie nativa, cachuelo valencià (Squalius valentinus) i dues espècies exòtiques invasores, alburn (Alburnus alburnus) i perca sol (Lepomis gibbosus); en un context de l'ocurrència d'una crescuda, per a un període de retorn entre 10 i 25 anys. Aquest procés va ser desenvolupat en un tram de riu a escala de mesohàbitats (Suárez & Martínez, 2017), prenent com a base una de les fases tècniques incloses dins de la metodologia IFIM (Instream Flow Incremental Methodology) que és la Simulació de l'Hàbitat Físic (SHF); mitjançant l'aplicació de simulació hidràulica i models d'idoneïtat de l'hàbitat, en funció de les variables hidràuliques a fi d'obtindre les seues respectives corbes d'hàbitat potencial útil - cabal (HPUQ), Àrea Idònia (AI) i Índex mitjà d'Idoneïtat de l'Hàbitat (HSI). Els seus resultats van mostrar que els canvis ocorreguts en la morfologia del tram van generar impactes positius en les condicions d'hàbitat, especialment per al cachuelo valencià (Squalius valentinus), al qual li donaren un major avantatge competitiu enfront de les altres dues espècies analitzades. Aquests avantatges s'expressen en un increment mitjà del 46% de l'hàbitat potencial útil (HPU) i de l'àrea idònia (AI), en tots els cabals simulats en passar de pre-crescuda a postcrescuda. A més l'índex mitjà d'idoneïtat de l'hàbitat (HSI) del cachuelo valencià, es va incrementar aconseguint valors superiors a 0.7, el que és un indicador que l'espècie pot desenvolupar-se plenament, adquirint avantatge respecte a l'àrea idònia (AI), sobre l’alburn (Alburnus alburnus) i perca sol (Lepomis gibbosus) en un 45% i 142%, respectivament. L’alburn (Alburnus alburnus), també es va veure beneficiat, ja que van incrementar els seus valors d'hàbitat potencial útil per a tots els cabals analitzats (HPU-Q), així com en la seua àrea idònia (AI); el que evidència la seua versatilitat d'adaptació i per tant fàcil expansió (Martínez Capel et al., 2018). Quant al perca sol (Lepomis gibbosus), aquesta espècie exòtica invasora, va ser la més perjudicada amb els canvis produïts per la crescuda. Per tant, es conclou que, l'ocurrència d'una crescuda influeix directament com un agent restaurador dels hàbitats aquàtics, i en la conservació de l'espècie nativa i endèmica de la Comunitat Valenciana.
[-]
|