Arquitectura de la primera modernidad colombiana (1905-1945). Una guía para su intervención

Abstract

[ES] Existen en la arquitectura colombiana, de las primeras cuatro décadas del siglo XX, ejemplos de edificios que rompen con la tradición edilicia anterior. Arquitecturas que hablan de la gestación de una identidad nacional construida en el marco de la campaña modernizadora del país, la cual fue fomentada por el emergente Ministerio de Obras Públicas, durante los años de su mayor actividad constructiva (1905 a 1945), simbolizando un importante impacto en lo social, económico, político y cultural en una época que empezaba a vivir el inicio del irreversible cambio de paradigma, en la manera como se venía haciendo y pensando el concepto de nación. Las variadas tipologías edilicias que se desarrollan para atender a la necesidad de modernización del territorio colombiano destacaron por la difusión de nuevas técnicas de construcción que permitieron el progresivo distanciamiento de los elementos formales del pasado colonial hispánico, y de las primeras manifestaciones eclécticas, que pervivieron en gran parte en la arquitectura doméstica y religiosa. En estos edificios, se puede reconocer influencias de lenguajes estilísticos proto y pre-racionalistas, conformando un espectro formal en sintonía con el avance de la industria y la tecnología en Colombia. El enfoque democrático que se da durante la campaña modernizadora, en concordancia con la emergente globalización del mercado y la consiguiente filtración de influencias estilísticas asociadas al progreso, reconocen la extensa y compleja labor de estas construcciones, que permitían el funcionamiento del territorio a escala nacional, tanto en términos económicos y administrativos, como sociales y culturales: palacios de gobierno, ministerios, tribunales, instituciones bancarias, edificios e infraestructura férrea y de correos y telégrafos, hospitales, fábricas e industria del entretenimiento y ocio, bibliotecas y museos, así como las escuelas de artes y oficios, que ya habían iniciado a mediados del siglo XIX una labor de tecnificación del oficio artesanal, y que edificaron gran parte de sus institutos técnicos durante el periodo de modernización del país, engranando con el proyecto nacional de educación. Estas arquitecturas presentan la oportunidad de estudiar un lenguaje de carácter local y nacional, que puede entenderse como parte de un proyecto estético y político, que en gran medida se ha dejado de lado en la reconstrucción de la memoria histórica nacional, y que se ha retraído, en los últimos tiempos, a relatos decimonónicos que versan sobre la riqueza natural del territorio, eclipsando el característico desarrollo técnico-constructivo y artístico, que aun requieren de una valoración más encauzada para comprender mejor las conexiones que definieron a estas construcciones como parte de un gran proyecto de país. A pesar de que algunas de las edificaciones de este periodo, actualmente cuentan con algún tipo de protección legal, se pretende en esta investigación aportar a la creación de argumentos para su adecuada conservación material: se propone una guía para su intervención a manera de modelo, y herramienta de apoyo para las actuaciones sobre este tipo de patrimonio, y se enfocará en desarrollar los aspectos de los estudios previos que se deben acometer en el edificio como antesala para la elaboración del preceptivo proyecto de restauración, y que dan pie a profundizar en las distintas etapas constructivas del inmueble, la identificación de las reparaciones y mejoras técnicas practicadas durante su extendida existencia y, en general, en un mejor conocimiento de su materialidad. La Historia de la Construcción, la ciencia que analiza las obras del pasado desde la particular perspectiva del arquitecto («Scientia») y del constructor («Ars»), ofrece una metodología adecuada para el estudio de estos elementos con un enfoque multidisciplinar, que amplía y mejora en algunos aspectos los tradicionales y comúnmente aceptados «Estudios Previos» a la intervención.

[CA] Existeixen en l'arquitectura colombiana, de les primeres quatre dècades del segle XX, exemples d'edificis que trenquen amb la tradició edilícia anterior. Arquitectures que parlen de la gestació d'una identitat nacional construïda en el marc de la campanya modernitzadora del país, la qual va ser fomentada per l'emergent Ministeri d'Obres Públiques, durant els anys de la seua major activitat constructiva (1905 a 1945), simbolitzant un important impacte en el social, econòmic, polític i cultural en una època que començava a viure l'inici de l'irreversible canvi de paradigma, en la manera com es feia i pensant el concepte de nació. Les variades tipologies edilícies que es desenvolupen per a atendre la necessitat de modernització del territori colombià van destacar per la difusió de noves tècniques de construcció que van permetre el progressiu distanciament dels elements formals del passat colonial hispànic, i de les primeres manifestacions eclèctiques, que van perviure en gran part en l'arquitectura domèstica i religiosa. En aquests edificis, es pot reconéixer influències de llenguatges estilístics *proto i *pre-racionalistes, conformant un espectre formal en sintonia amb l'avanç de la indústria i la tecnologia a Colòmbia. L'enfocament democràtic que es dona durant la campanya modernitzadora, en concordança amb l'emergent globalització del mercat i la consegüent filtració d'influències estilístiques associades al progrés, reconeixen l'extensa i complexa labor d'aquestes construccions, que permetien el funcionament del territori a escala nacional, tant en termes econòmics i administratius, com a socials i culturals: palaus de govern, ministeris, tribunals, institucions bancàries, edificis i infraestructura fèrria i de correus i telègrafs, hospitals, fàbriques i indústria de l'entreteniment i oci, biblioteques i museus, així com les escoles d'arts i oficis, que ja havien iniciat a mitjan segle XIX una labor de tecnificació de l'ofici artesanal, i que van edificar gran part dels seus instituts tècnics durant el període de modernització del país, engranant amb el projecte nacional d'educació. Aquestes arquitectures presenten l'oportunitat d'estudiar un llenguatge de caràcter local i nacional, que pot entendre's com a part d'un projecte estètic i polític, que en gran manera s'ha deixat de costat en la reconstrucció de la memòria històrica nacional, i que s'ha retret, en els últims temps, a relats huitcentistes que versen sobre la riquesa natural del territori, eclipsant el característic desenvolupament tècnic-constructiu i artístic, que fins i tot requereixen d'una valoració més canalitzada per a comprendre millor les connexions que van definir a aquestes construccions com a part d'un gran projecte de país. A pesar que algunes de les edificacions d'aquest període, actualment compten amb alguna mena de protecció legal, es pretén en aquesta investigació aportar a la creació d'arguments per a la seua adequada conservació material: es proposa una guia per a la seua intervenció a manera de model, i eina de suport per a les actuacions sobre aquesta mena de patrimoni, i s'enfocarà a desenvolupar els aspectes dels estudis previs que s'han d'escometre en l'edifici com a avantsala per a l'elaboració del preceptiu projecte de restauració, i que donen peu a aprofundir en les diferents etapes constructives de l'immoble, la identificació de les reparacions i millores tècniques practicades durant la seua estesa existència i, en general, en un millor coneixement de la seua materialitat. La Història de la Construcció, la ciència que analitza les obres del passat des de la particular perspectiva de l'arquitecte («*Scientia») i del constructor («Ars»), ofereix una metodologia adequada per a l'estudi d'aquests elements amb un enfocament multidisciplinari, que amplia i millora en alguns aspectes els tradicionals i comunament acceptats «Estudis Previs» a la intervenció.

[EN] In Colombian architecture, from the first four decades of the 20th century, there are examples of buildings that break with the previous building tradition. Architectures that speak of the gestation of a national identity built within the framework of the modernizing campaign of the country, which was promoted at that time by the emerging Ministry of Public Works, during the years of its greatest construction activity (1905 to 1945), signifying an important social, economic, political and cultural impact at a time that was beginning to experience the beginning of the irreversible paradigm shift, in the way in which the concept of nation was being made and thought of. The various building typologies that are developed to meet the need for modernization of the Colombian territory stood out for the diffusion of new construction techniques that allowed the progressive distancing of the formal elements of the Hispanic colonial past, and of the first eclectic manifestations, which survived in much in domestic and religious architecture. In these buildings, influences of proto and pre-rationalist stylistic languages can be recognized, forming a formal spectrum in tune with the advancement of industry and technology in Colombia. The democratic approach that occurs during the modernization campaign, in accordance with the emerging globalization of the market and the consequent filtering of stylistic influences associated with progress, recognizes the extensive and complex work of these constructions that allowed the territory to function on a national scale, both in economic and administrative terms, as well as social and cultural: government palaces, ministries, courts, banking institutions, railway, post and telegraph buildings and infrastructure, hospitals, factories and the entertainment and leisure industry, libraries and museums, as well as schools of arts and crafts, which had already begun in the mid-nineteenth century a work of technification of the artisan trade, and that built a large part of its technical institutes during the period of modernization of the country, meshing with the national education project. These architectures present the opportunity to study a language of local and national character, which can be understood as part of an aesthetic and political project, which has largely been left aside in the reconstruction of the national historical memory, and which has been retracted , in recent times, to nineteenth-century stories that deal with the natural wealth of the territory, eclipsing the characteristic technical-constructive and artistic development, which still require a more focused assessment to better understand the connections that defined these constructions as part of a great country project. Despite the fact that some of the buildings from this period currently have some type of legal protection, the aim of this research is to contribute to the creation of arguments for their adequate material conservation: a guide is proposed for their intervention as a model, and support tool for actions on this type of heritage, and will focus on developing the aspects of the previous studies that must be undertaken in the building as a prelude to the preparation of the mandatory restoration project, and which give rise to delve into the different construction stages of the property, the identification of the repairs and technical improvements carried out during its extended existence and, in general, in a better knowledge of its materiality. The History of Construction, the science that analyzes the works of the past from the particular perspective of the architect ("Scientia") and the builder ("Ars"), offers an adequate methodology for the study of these elements with a multidisciplinary approach, which It expands and improves in some aspects the traditional and commonly accepted "Previous Studies" to the intervention.