Resumen:
|
[ES] La presente investigación se centra en la caracterización físico-química de los morteros empleados en los
muros de la residencia fortificada de la primera edad del hierro (800-550 ANE) de Sant Jaume, situada en
el ...[+]
[ES] La presente investigación se centra en la caracterización físico-química de los morteros empleados en los
muros de la residencia fortificada de la primera edad del hierro (800-550 ANE) de Sant Jaume, situada en
el municipio de Alcanar (Montsià, Catalunya), y en el estudio comparativo de diversas propuestas de
morteros de reposición de aceite, con el objetivo de obtener las más idóneas al material arqueológico
para usarlas en las campañas de conservación-restauración del yacimiento. La motivación del trabajo
acerca de estos tipos de morteros se debe a los estudios previos de los materiales originales donde, hasta
el momento, no se habría detectado el uso de la cal como conglomerante, hecho que propició la
experimentación in situ a través de diversas propuestas de morteros de aceite, de las que no se había
analizado su comportamiento. Como paso previo, se han estudiado los diferentes factores de deterioro
del entorno, atendiendo especialmente a la climatología de la zona y a la ubicación geográfica,
evaluándose además el estado de conservación del conjunto arquitectónico.
Los análisis físico-químicos realizados han comprendido la caracterización químico-mineralógica, la
distribución granulométrica y la dosificación estimada del mortero original. Con los resultados, se han
elaborado las probetas iniciales de los morteros de reposición con la intención de efectuar el estudio
comparativo. Éstas se agrupan en dos conjuntos de morteros, el primero está formado por una mezcla de
sedimento del yacimiento con aceite de oliva y, para el segundo, se ha utilizado el mismo sedimento y
aceite de linaza. Además, a las preparaciones se les ha añadido diferentes proporciones de fibras
vegetales. En este caso se ha usado pulpa de celulosa, hilos de lino y cuerda de pita. A partir de esta
experimentación previa, se han elegido los ejemplares que presentaban un mejor comportamiento,
concretamente las probetas con los hilos de lino y cuerda de pita, y se han preparado nuevas probetas
utilizando diferentes proporciones de aceite y de dichas fibras vegetales. Éstas se han sometido a ensayos
en el laboratorio para evaluar sus características físico-mecánicas, determinando la dureza superficial y
su comportamiento hídrico a través del ensayo de absorción de la gota de agua y el ensayo de
determinación de la porosidad.
Los resultados conseguidos de este estudio permiten establecer las posibles limitaciones de los materiales
propuestos para la conservación de los muros y efectuar correcciones en las formulaciones, garantizando
de esta manera el óptimo resultado en los procesos de intervención
[-]
[CA] La present investigació se centra en la caracterització fisicoquímica dels morters usats en els murs de la
residència fortificada de la primera edat del ferro (800-550 ANE) de Sant Jaume, situada al municipi
d’Alcanar ...[+]
[CA] La present investigació se centra en la caracterització fisicoquímica dels morters usats en els murs de la
residència fortificada de la primera edat del ferro (800-550 ANE) de Sant Jaume, situada al municipi
d’Alcanar (Montsià, Catalunya), i en l’estudi comparatiu de diverses propostes de morters de reposició
d’oli, amb l’objectiu d’obtindre les més idònies respecte el material arqueològic per a utilitzar-les en les
campanyes de conservació-restauració del jaciment. La motivació del treball al voltant d’aquests tipus de
morters es deu als estudis previs dels materials originals on, fins al moment, no s’hauria detectat l’ús de
la calç com a conglomerant, cosa que va propiciar l’experimentació in situ a través de diverses propostes
de morters d’oli, el comportament de les quals no havia estat analitzat. Com a pas previ, s’han estudiat
els diferents factors de deteriorament de l’entorn, posant una atenció especial a la climatologia de la zona
i a la ubicació geogràfica, avaluant també l’estat de conservació del conjunt arquitectònic.
Les anàlisis fisicoquímiques realitzades han comprés la caracterització químico-mineralògica, la distribució
granulomètrica i la dosificació estimada del morter original. Amb els resultats obtinguts, s’han elaborat
provetes inicials dels morters de reposició amb la intenció d’efectuar l’estudi comparatiu. Aquestes
s’agrupen en dos conjunts de morters, el primer està conformat per una mescla de sediment del jaciment
amb oli d’oliva i, per al segon, s’ha emprat el mateix sediment i oli de llinosa. A més, a aquestes
preparacions se’ls ha afegit diferents proporcions de fibres vegetals. En aquest cas s’ha emprat polpa de
cel·lulosa, fils de lli i corda de pita. A partir d’aquesta experimentació prèvia, s’han escollit els exemplars
que presentaven un millor comportament, concretament les provetes amb els fils de lli i corda de pita, i
s’han preparat noves provetes utilitzant diferents proporcions d’oli i de fibres vegetals indicades.
Aquestes han estat sotmeses a assajos en el laboratori per a avaluar les seues característiques
fisicomecàniques, determinant la duresa superficial i el seu comportament hídric a través de l’assaig
d’absorció de la gota d’aigua i l’assaig de determinació de la porositat.
Els resultats aconseguits en aquest estudi permeten establir les possibles limitacions dels materials
proposats per a la conservació dels murs i efectuar correccions en les formulacions, garantint així l’òptim
resultat en els processos d’intervenció.
[-]
[EN] This research presents a physicochemical characterization of mortars used on the walls of the fortified residence of Sant Jaume, dated to the early Iron Age (800-550 BC) and located in Alcanar (Montsià, Catalunya), ...[+]
[EN] This research presents a physicochemical characterization of mortars used on the walls of the fortified residence of Sant Jaume, dated to the early Iron Age (800-550 BC) and located in Alcanar (Montsià, Catalunya), and a comparative study of diverse propositions of replacement oil mortars, in order to obtain the most suitable in relation to archaeological material to use them during conservation-restoration campaigns of the site. The motivation of the work about these types of mortars is due to previous studies of the original materials where, up until now, the use of lime as a binder has not been detected, a fact that promoted the in situ experimentation through different proposals of oil mortars, whose behaviour had not been analysed. Before that, the different factors of deterioration of the environment have been studied, paying special attention to the climate of the area and the geographical location, as well as evaluating the state of conservation of the architectural ensemble.
The physicochemical analysis accomplished included a chemical-mineralogical characterization, a particle size distribution, and an estimated dose of the original mortar. According to the results, the initial replacement mortar samples have been prepared with the aim of carrying out the comparative study. These are grouped into two sets of mortars: the first one is formed by a mixture of deposit sediment and olive oil while the second contains the same sediment, but linseed oil. Moreover, different proportions of vegetable fibers have been added to the preparations. In this case, cellulose pulp, linen threads and agave string have been used. As a result of this previous experimentation, the specimens that presented better behaviour have been chosen, and more samples have been prepared using different proportions of oil and vegetable fibers. These have been tested in the laboratory to evaluate their physical-mechanical characteristics, determining the surface hardness and their water behaviour through water drop absorption test and porosity determination test.
The results obtained from this study allowed us to establish the possible limitations of the materials proposed for the conservation of the walls and make corrections in the formulations, thus guaranteeing the optimal result in the intervention processes.
[-]
|