Integración de los elementos intangibles del paisaje en la gestión de los puertos deportivos mediante la aplicación de métodos de decisión multicriterio

Abstract

[ES] El objeto de esta tesis doctoral es cuantificar la importancia de los componentes intangibles del paisaje en la gestión de los puertos deportivos, aplicando métodos de decisión multicriterio. El paisaje es un concepto que integra el medio físico, la presencia de un observador y una mirada subjetiva fruto, a su vez, de un momento determinado. Este concepto tiene su origen en el arte y, en su evolución, ha ido adquiriendo mayor significación. Sin embargo, las diversas acepciones han ido quedando englobadas en el mismo término, lo que puede originar confusión en la interpretación de su expresión. En cualquier caso, dicha significación deberá encontrarse complementada en su contexto. El actual concepto de paisaje queda recogido en el Convenio Europeo del Paisaje, que supone una definición con carácter extensivo, integrador y dinámico, suponiendo un reconocimiento jurídico del mismo. El elemento crucial en el paisaje estriba en la subjetividad, que le proporciona una característica distintiva en cada individuo. La forma en que se produce la relación entre el medio físico y el observador, así como en los mecanismos por lo que se incorporan al conocimiento, marcan el proceso de percepción y asimilación, No obstante, las condiciones socioculturales crean patrones que condicionan estos mecanismos llegando, en casos extremos, a disociarse de la realidad que los sustenta. Así pues, el conocimiento de los patrones culturales que filtran la mirada y la escala de aproximación a la significación del entorno, resultan factores sustanciales en los procesos de percepción y asimilación del entorno, en el análisis y la interpretación del paisaje. Los puertos deportivos son instalaciones que se encuentran fuertemente vinculadas al turismo náutico. Se trata de elementos de transición entre el medio marítimo y el terrestre, proporcionando acomodo y actividades de ocio. Los puertos deportivos presentan una serie de relaciones con su entorno, con afecciones de carácter recíproco. Por una parte, existe una serie de condicionantes de carácter ambiental y social sobre el puerto deportivo, por lo que puede servir de espacio de oportunidad para proporcionar nuevos servicios basados en el potencial espacial y en los recursos naturales locales. Por otro lado, el puerto deportivo representa una oportunidad de revitalización de las comunidades próximas, no solo por los recursos tangibles, sino por los componentes intangibles. Dentro del primer grupo, el puerto puede incorporar materiales, colores y texturas diversas que den lugar a unos contornos y siluetas características, y que creen una imagen reconocible del mismo. Igualmente, es espacio portuario representa un área de oportunidad en una zona costera, frecuentemente sometida a presiones urbanísticas. En el segundo grupo, el puerto puede ser albergar recursos históricos, culturales, hospitalidad, seguridad, etc., que creen un ambiente agradable. Por tanto, el paisaje puede ser un activo importante dentro del puerto deportivo, estableciendo una identidad característica y propiciando unos valores intangibles atractivos para los usuarios y visitantes. En este sentido, no solo puede representar una ventaja competitiva respecto a otras instalaciones, sino materializarse en una ventaja económica dentro de su gestión. Esta investigación propone procedimientos para integrar del paisaje en la gestión de los puertos deportivos, centrando la atención en los elementos intangibles del paisaje y proporcionando herramientas para su cuantificación a través de métodos de decisión multicriterio. Partiendo de una definición de paisaje en el puerto deportivo, se asocia este elemento con las actividades relacionadas con la gestión de los puertos deportivos. Resulta importante la percepción que tienen del paisaje tanto los gestores del puerto deportivo como sus usuarios. En el primer caso, es un reflejo de las fortalezas y debilidades de este concepto y, por tanto, representa un punto de partida en su gestión. En el segundo cas

[CA] L'objecte d'esta tesi doctoral és quantificar la importància dels components intangibles del paisatge en la gestió dels ports esportius, aplicant mètodes de decisió multicriteri. El paisatge és un concepte que integra el medi físic, la presència d'un observador i una mirada subjectiva fruit, al seu torn, d'un moment determinat. Este concepte té el seu origen en l'art i, en la seua evolució, ha anat adquirint major significació. No obstant això, les diverses accepcions han anat quedant englobades en el mateix terme, la qual cosa pot originar confusió en la interpretació de la seua expressió. En qualsevol cas, esta significació haurà de trobar-se complementada en el seu context. L'actual concepte de paisatge queda arreplegat en el Conveni Europeu del Paisatge, que suposa una definició amb caràcter extensiu, integrador i dinàmic, suposant un reconeixement jurídic d'este. L'element crucial en el paisatge consistix en la subjectivitat, que li proporciona una característica distintiva en cada individu. La forma en què es produïx la relació entre el medi físic i l'observador, així com en els mecanismes pel que s'incorporen al coneixement, marquen el procés de percepció i assimilació, No obstant això, les condicions socioculturals creen patrons que condicionen estos mecanismes arribant, en casos extrems, a dissociar-se de la realitat que els sustenta. Així doncs, el coneixement dels patrons culturals que filtren la mirada i l'escala d'aproximació a la significació de l'entorn, resulten factors substancials en els processos de percepció i assimilació de l'entorn, en l'anàlisi i la interpretació del paisatge. Els ports esportius són instal·lacions que es troben fortament vinculades al turisme nàutic. Es tracta d'elements de transició entre el mig marítim i el terrestre, proporcionant acomodament i activitats d'oci. Els ports esportius presenten una sèrie de relacions amb el seu entorn, amb afeccions de caràcter recíproc. D'una banda, existix una sèrie de condicionants de caràcter ambiental i social sobre el port esportiu, per la qual cosa pot servir d'espai d'oportunitat per a proporcionar nous servicis basats en el potencial espacial i en els recursos naturals locals. D'altra banda, el port esportiu representa una oportunitat de revitalització de les comunitats pròximes, no sols pels recursos tangibles, sinó pels components intangibles. Dins del primer grup, el port pot incorporar materials, colors i textures diverses que donen lloc a uns contorns i siluetes característiques, i que creen una imatge recognoscible d'este. Igualment, és espai portuari representa una àrea d'oportunitat en una zona costanera, sovint sotmesa a pressions urbanístiques. En el segon grup, el port pot ser albergar recursos històrics, culturals, hospitalitat, seguretat, etc., que creen un ambient agradable. Per tant, el paisatge pot ser un actiu important dins del port esportiu, establint una identitat característica i propiciant uns valors intangibles atractius per als usuaris i visitants. En este sentit, no sols pot representar un avantatge competitiu respecte a altres instal·lacions, sinó materialitzar-se en un avantatge econòmic dins de la seua gestió. Esta investigació proposa procediments per a integrar del paisatge en la gestió dels ports esportius, centrant l'atenció en els elements intangibles del paisatge i proporcionant ferramentes per a la seua quantificació a través de mètodes de decisió multicriteri. Partint d'una definició de paisatge en el port esportiu, s'associa este element amb les activitats relacionades amb la gestió dels ports esportius. Resulta important la percepció que tenen del paisatge tant els gestors del port esportiu com els seus usuaris. En el primer cas, és un reflex de les fortaleses i debilitats d'este concepte i, per tant, representa un punt de partida en la seua gestió. En el segon cas, els valors paisatgístics percebuts pels usuaris posen de manifest les seues preferències. A més, l'assignació d'un valor a este paisatge, tant

[EN] This study aims to quantify the importance of the landscape's intangible components in managing marinas using multicriteria decision-making methods. The landscape is a concept that encompasses the physical environment, the presence of an observer, and a subjective perspective that is a product of a particular moment. This concept originated in art and has gained increasing significance over time. However, the various meanings have been subsumed under the same term, which can lead to confusion in its interpretation. In any case, the significance of the landscape must be complemented within its context. The current concept of the landscape is included in the European Landscape Convention, which provides an extensive, inclusive, and dynamic definition, representing a legal recognition of the landscape. The crucial element of the landscape lies in subjectivity, which provides a distinctive characteristic in each individual. How the relationship between the physical environment and the observer occurs and the mechanisms by which they are incorporated into knowledge shape the process of perception and assimilation. However, sociocultural conditions create patterns that condition these mechanisms, sometimes dissociating them from the reality that sustains them. Therefore, knowledge of cultural patterns that filter the gaze and the scale of approach to the meaning of the environment is a substantial factor in the processes of perception and assimilation of the environment in the analysis and interpretation of the landscape. Marinas are facilities that are strongly linked to nautical tourism. They are transitional elements between the maritime and terrestrial environment, providing accommodation and leisure activities. Marinas have a series of relationships with their environment, with reciprocal effects. On the one hand, the marina has a series of environmental and social constraints, so it can serve as a space of opportunity to provide new services based on spatial potential and local natural resources. On the other hand, the marina represents an opportunity to revitalize nearby communities for tangible resources and intangible components. Within the first group, the marina can incorporate diverse materials, colors, and textures that give rise to characteristic contours and silhouettes, creating a recognizable image. Similarly, the port space represents an opportunity in a coastal area, often subject to urban pressures. In the second group, the marina can house historical, cultural, hospitality, and security resources, creating a pleasant environment. Therefore, the landscape can be an essential asset within the marina, establishing a characteristic identity and promoting attractive intangible values for users and visitors. In this sense, it can represent a competitive advantage over other facilities and materialize in an economic advantage within its management. This research proposes procedures to integrate the landscape into the management of marinas, focusing on the intangible elements of the landscape and providing tools for their quantification through multicriteria decision-making methods. Firstly, a definition of landscape within marinas is established. Secondly, this element is associated with activities related to the management of marinas. Marina managers and their users' perception of the landscape is essential. In the first case, it reflects the strengths and weaknesses of this concept and, therefore, represents a starting point in its management. In the second case, the landscape values perceived by users reveal their preferences. In addition, assigning a value to this landscape, both from a social and economic perspective, demonstrates a quantification of the importance of the intangible elements of the landscape.