EL PERSONAJE INFECTADO: SU RELACIÓN CON LA MULTITUD Y LA METÁFORA EN LAS PELÍCULAS DE DAVID CRONENBERG

Abstract

Aquesta tesi estudia les representacions que Cronenberg fa dels individus, dels grups d'infectats i de la seua forma d'exhibir-los. Les subjectivitats aplicades a les multituds mitjançant l'ús de metàfores i constructes varis, són eines que des de fa molt de temps són descrites, aplicades i estudiades en els mitjans argumentatius que coneixem (continguts informatius, documentals, socio-lògics, discursos filosòfics, etc.). L'objectiu principal d'aquesta tesi serà esbrinar si les problemàtiques que estudiem en aquests mitjans argumentatius, en relació a la psico-logia de les masses i les metàfores d'infectats, són aplicables també a les pel·lícules de David Cronenberg. David Cronenberg va rodar algunes de les seues pel·lícules quan en televisió es construïen els primers públics i es planificaven els primers directes, així els seus personatges infectats es combinen sovint amb aparicions de masses o multituds. La reflexió entorn als imaginaris construïts per David Cronenberg al voltant d'aquests discursos és un altre dels principals objectius d'aquesta tesi. Hem emprat una metodologia qualitativa i hermenèutica amb la finalitat de combinar aquests tres elements funcionant conjuntament: infectats, multitud i metàfora.

Si totes les regles del món argumentatiu sobre la problemàtica de la representació de masses i la seua metàfora no són suficients per a comprendre millor la ficció de David Cronenberg cal imaginar una evolució lògica del mercat dels infectats en el marc del gènere de terror. El terrorífic ha d'evolucionar a pitjor. L'elecció d'un determinat tipus de massa i la relació social d'infectats seria una eina més per a millorar el mètode de la ponderació de mals, s'usarien indiscriminadament les novetats o les metàfores tecno-lògiques associades als coneixements del moment per a construir el pitjor de mals imaginables. A més, totes les narracions d'infectats i multituds arrosseguen metàfores per inèrcia, la cobertura que el director fa de nocions tan qualitatives i subjectives com a massa, poble, públic, multitud o munió, són combinades amb el concepte d'infecció sempre. Bàsicament, David Croneberg crea obstacles que trunquen les carreres de moltes d'aqueixes metàfores que arribaven immaculades fins als nostres dies. A més a més, David Cronenberg no pren partit, no intenta argumentar ni molt menys convén-cer, això no obstant, els recursos dels mitjans argumentatius estan ací. David Cronen-berg mostra sistemàticament invertits tots els constructes multitud-metàfora-infectats als quals estem acostumats en la narrativa tradicional, queden al descobert les possi-bles intencions ocultes de l'ús de la metàfora perdent així tota superioritat qualitativa possible.

Esta tesis estudia las representaciones que David Cronenberg hace de los individuos o grupos de infectados, así como su forma de exhibirlos. Las subjetividades aplicadas a las multitudes mediante el uso de metáforas y construc-tos varios son herramientas que desde hace mucho tiempo vienen siendo descritas, aplicadas y estudiadas en los medios argumentativos que conocemos (contenidos informativos, documental, sociología, discurso filosófico o antropológico). La refle-xión relativa a los imaginarios sociales creados por la narrativa es un campo de pen-samiento fecundo y esperamos tenga un prometedor futuro. El objetivo principal de esta tesis será averiguar si las problemáticas que estudiamos en estos medios argumentativos, relativa a la psicología de las masas y las metáforas de infectados, son aplicables también a las películas de David Cronenberg, este direc-tor canadiense rodó algunas de sus películas cuando en televisión se construían los primeros públicos y se planificaban los primeros directos, sus personajes infectados se combinan a menudo con apariciones de masas o multitudes. La reflexión en torno a imaginarios construidos por David Cronenberg en torno a estos discursos es otro de los principales objetivos de esta tesis. Hemos empleado una metodología cualitativa y hermenéutica con el fin de combinar estos tres elementos funcionando conjuntamente: infectados, multitud y metáfora. Si todas las reglas del mundo argumentativo sobre la problemática de la representa-ción de masas y su metáfora no son suficientes para comprender mejor la ficción de David Cronenberg, cabe imaginar una evolución lógica del mercado de los infectados en el marco del género de terror. Lo terrorífico debe evolucionar a peor. La elección de un determinado tipo de masa y relación social de infectados sería una herramienta más para mejorar el método de la ponderación de males, se usarían indiscriminadamente las novedades o metáforas tecnológicas asociadas a los conocimientos del momento para construir el peor de males imaginables. Además, todas las narraciones de infectados y multitudes arrastran metáforas por inercia, la cobertura que el director hace de nociones tan cualitativas y subjetivas como masa, pueblo, público, multitud o muchedumbre, son combinadas con el concepto de infección siempre. Básicamente, David Croneberg crea obstáculos que truncan las carreras de muchas de esas metáforas que llegaban inmaculadas hasta nuestros días. Además, David Cronenberg no toma partido, no intenta argumentar ni mucho menos convencer, sin embargo, los recursos de los medios argumentativos están ahí. David Cronenberg muestra sistemáticamente invertidos todos los constructos relacionados con multitud- metáfora- infectados a los que estamos acostumbrados en la narrativa tradicional, quedan al descubierto las posibles intenciones ocultas del uso de la metáfora perdiendo así toda superioridad cualitativa posible.

This thesis studies the representations that David Cronenberg makes of the infected individuals or groups, as well as their way of exhibiting them. The subjectivities applied to the multitudes through the use of metaphors and several constructs are tools that have long been described, applied and studied in the argumentative media we know (information content, documentary, sociology, philosophical discourse, anthropological, etc.) . The reflection on the social image created by the narrative is a productive field of thought and hopefully have a promising future. The main objective of this thesis will be to find out if the problems that we study in these argumentative meanings, the one related to the psychology of the masses and the metaphors of infected, also apply to the films of David Cronenberg, this Canadian director filmed some of his movies when on television the first public viewings were built and the first direct ones were planned, their infected characters are often combined with the appearance of masses or multitudes. The reflection around images built by David Cronenberg around these speeches is another of the main objectives of this thesis. We have used a qualitative and hermeneutical methodology in order to combi-ne these three elements working together: infected, multitude and metaphor. If all the rules of the argumentative world on the problem of mass representation and its metaphor are not enough to better understand the fiction of David Cronenberg it can imagine a logical evolution of the market of the infected in the framework of the horror genre. The terrifying must evolve to worse. The choice of a certain type of mass and social relation of infected would be one more tool to improve the method of weighing evils, would be used indiscriminately the news or technological metaphors associated with the knowledge of the moment to construct the worst imaginable evils. In addition, all narratives of infected and multitudes drag metaphors by inertia, the coverage that the director makes of such qualitative and subjective notions as a mass, people, public, crowd or mobs, are always combined with the concept of infection. Basically, David Croneberg creates obstacles that cut across the careers of many of those metaphors that came immaculate to the present day. In addition, David Cronen-berg does not take sides, does not try to argue much less convince, however, the re-sources of the argumentative media are there. David Cronenberg systematically reveals all the multi-metaphor-infected constructs to which we are accustomed in the traditional narrative, are exposed the possible hidden intentions of the use of the me-taphor thus losing any qualitative superiority possible.