Resum

Si s'analitza l’evolució del desenvolupament de programari durant els últims anys, és possible observar que les tecnologies involucrades s’enfoquen cada vegada més cap a la definició de models per especificar els productes de programari requerits. Aquest esquema de desenvolupament centrat en models és l’ingredient principal per al paradigma de Desenvolupament de Programari Dirigit per Models (DPDM).
En termes generals, les aproximacions DPDM proposen la generació de productes de programari de manera automàtica mitjançant la transformació dels models definits en el codi del programa final. Aquest procés de transformació és conegut com procés de compilació de models. D’aquesta manera, DPDM està orientat a reduir (o fins i tot eliminar) la programació manual, que és una tasca lenta i propensa a errors. Així doncs, els models es converteixen en els actors principals del processos DPDM: els models són el nou llenguatge de programació.
En aquest context, la interoperabilitat pot ser considerada com una tendència natural per al futur de les tecnologies dirigides per models, on distintes aproximacions de desenvolupament, modelat, ferramentes, i estàndards, poden ser integrats i coordinats per tal de reduir els temps d'implementació i d’aprenentatge de les aproximacions DPDM i, conseqüentment, millorar la qualitat dels productes de programari. Tanmateix,  existeix una mancança d’aproximacions que proveïsquen solucions adequades per donar suport a la interoperabilitat dels processos DPDM. A més, les propostes que defineixen marcs d’interoperabilitat per a processos DPDM encara es troben a nivell teòric i no estan alineats amb els estàndards actuals, altres aproximacions d’interoperabilitat  o tecnologies existents.
Per aquest motiu, l'objectiu principal d'aquesta tesi és desenvolupar una aproximació per aconseguir la interoperabilitat en processos DPDM. Aquesta aproximació d'interoperabilitat està basada en estàndards actuals de metamodel, mecanismes per a la personalització de llenguatges de modelat, i tecnologies per a realitzar transformacions de model a model. Per aconseguir aquest objectiu, s'han definit propostes innovadores per millorar la integració de llenguatges de modelat, obtenir un intercanvi d'informació de modelat adequat, i verificar automàticament la interoperabilitat.

Per validar i verificar l'aproximació d'interoperabilitat proposada, s'han realitzat estudis empírics que determinen la completesa de la interoperabilitat en relació a les necessitats de modelat dels processos DPDM involucrats. A més, l'aproximació proposada ha estat utilitzada per aconseguir la interoperabilitat de UML i del marc i* amb una proposta DPDM d'aplicació industrial. A partir d'aquests dos escenaris d'interoperabilitat, s'ha obtingut informació rellevant per a millorar la proposta presentada. Aquests escenaris també mostren com aplicar els resultats de la tesi i proporcionen resultats interessants per a la comunitat DPDM.