1. Resum A Xile, existeix un augment de la preocupació per protegir i conservar els ecosistemes aquàtics, ja que aquests presenten un elevat valor ecològic, a causa, principalment, de l'alt grau d'endemisme de les espècies que hi els habiten. Lamentablement, les accions antròpiques sobre aquests ecosistemes produeixen pressions que han anat deteriorant els seus hàbitats. No obstant això, no s'ha desenvolupat una eina que actue com a marc espacial per a la planificació en la conservació i protecció d'aquests ecosistemes. A tot això, cal afegir que la informació de les espècies aquàtiques és insuficient, incompleta, fragmentada i poc actualitzada. Per la qual cosa, es va pensar que un sistema de classificació que inclogués aspectes climàtics, morfològics, geològics i que, a més, permetés treballar sota diverses escales espacials, podria ser una eina adequada per a suplir aquesta manca de marc espacial i d'informació. Existeixen, doncs, diversos tipus de classificació, dintre de les quals destaquen, d'una banda, les classificacions desenvolupades a partir de la deducció de factors controladors dels processos fluvials, també denominades com classificacions a priori, i d'altra banda, aquelles classificacions desenvolupades a partir de dades, anomenades classificacions a posteriori. Entre els avantatges que presenten les classificacions a priori, existeix el fet de poder implementar, en zones amb poca informació, la interpretació de les seues classes i la possibilitat d'extrapolar la seua informació a zones desproveïdes d'aquesta. Donat que el cabal és la principal variable directora de la composició d'ecosistemes fluvials, s'ha desenvolupat en aquesta tesi la classificació Eco-Hidrològica dels rius de Xile (REC-Chile) de tipus a priori basada en una superposició jeràrquica dels factors controladors del patró hidrològic. Aquesta classificació està realitzada a múltiple escala i està dotada d'una versatilitat que permet, segons els factors controladors seleccionats, classificar els trams de riu en funció de diferents patrons fluvials i diverses escales espacials. L'avaluació d'aquesta classificació, així com la interpretació de les seues classes, es va realitzar per a objectius hidrològics i geoquímics. Així mateix, per facilitar que la REC-Chile es convertisca en una plataforma de gestió dels ecosistemes fluvials, es van desenvolupar dos exemples de gestió i conservació dels ecosistemes fluvials. El primer, correspon a l'elaboració d'una base de dades Eco- hidrològica, on es va recopilar informació fluviomètrica, fisicoquímica i sedimentològica dels trams dels rius estudiats, així com mostratges d'espècies íctiques natives realitzades segons diferents escales espacials. El segon exemple de gestió i conservació dels ecosistemes fluvials, correspon a la determinació de la distribució geogràfica potencial de les espècies íctiques natives mitjançant Models de Distribució Espacial, dins dels quals es van utilitzar les classes REC-Chile com a variables d'entrada a aquests models. Els resultats de l'avaluació i interpretació de les classes, permeten concloure que la REC-Chile és una adequada classificació per als rius de Xile i que a més a més, aquesta pot constituir un marc espacial per a la planificació d'ecosistemes fluvials, com ha quedat palès amb els resultats dels models de distribució espacial.