RESUM

	La present tesi doctoral mostra un estudi sobre la síntesi i caracterització de materials basats en òxids de metall de transició per a ser utilitzats com catalitzadors en la oxidació parcial de sulfur d’hidrogen a sofre elemental. Més concretament la preparació de materials que contenen vanadi (bé com òxid de vanadi màssic o suportat, o incorporat a bronzes com bronzes de Mo i/o W ).
	En primer lloc, s’ha realitzat un estudi sobre catalitzadors basats en òxid de vanadi (pur, suportat, parcialment reduït i dopat amb metalls alcalins). Aquestos materials s’han caracteritzat mitjançant diferents tècniques físico-químiques (XRD, Raman, IR, RD-UV-vis, TPR-H2). Comparant els resultats catalítics i de caracterització s’ha establit que la major activitat catalítica, selectivitat a sofre i estabilitat s’obté quan els materials presenten cristalls de V2O5.
	D’altra banda, la caracterització dels catalitzadors desprès de reacció, mostra una transformació selectiva dels cristalls de V2O5 a V4O9. L’estudi de les propietats catalítiques d’aquesta fase indiquen que és activa, selectiva i estable a l’oxidació parcial de H2S. L’activitat dels cristalls de V4O9 la podem millorar incorporant sodi, probablement degut a una modificació de la relació de les cares del cristall.
	Encara que aparentment, el V4O9 podria ser la fase activa, ens queda el dubte de si la formació d’aquesta fase es du a terme durant la reacció o es una conseqüència de la reducció/reoxidació parcial dels materials durant la reacció i posterior etapa de caracterització. Per aquest motiu, es dissenyaren diferents experiments en condicions “operando” (utilitzant espectroscòpia Raman) e “in-situ” (espectroscòpia Raman i XAS) per poder conèixer l’evolució dels catalitzadors durant la reacció. Els resultats que s’obtenen en la present memòria confirmen definitivament la transformació selectiva dels cristalls de V2O5 a V4O9 durant la reacció d’oxidació parcial de H2S a sofre elemental. Per tant, es proposen que els centres actius i selectius son els pars V5+-O-V4+, els quals són els responsables del mecanisme redox de la reacció.
	Posteriorment, s’ha realitzat un estudi de les propietats catalítiques dels bronzes de Mo i/o W en els quals s’han incorporat àtoms de vanadi per conèixer les propietats catalítiques del pars Men+-O-V4+ (Me = Mo y/o W i n+ = 5 o 6). En aquest sentit, s’ha estudiat la síntesis i caracterització dels bronzes amb diferents fases cristal·lines (ortoròmbica, hexagonal i tetragonal), així com l’activitat catalítica a l’oxidació parcial de H2S. Els resultats suggereixen que tant la composició com l’estructura cristal·lina tenen un efecte important en les propietats catalítiques. A més, la major activitat correspon per a catalitzadors en els quals s’ha pogut sintetitzar la fase cristal·lina sense cap element a les cavitats. És a dir, materials que tenen propietats redox i àcides, de tal manera que l’activitat catalítica augmenta a mesura que augmenta no sols la reduïbilitat sinó també l’acidesa del catalitzador.
	En aquest sentit, s’ha aconseguit obtindre materials estables de wolframi i vanadi amb estructura hexagonal, amb les cavitats buides. Aquestos catalitzadors presenten tant propietats àcides con redox. A més, són actius i selectius a l’oxidació selectiva de sulfur d’hidrogen, no observant-se desactivació d’ells durant el temps estudiat.
	Finalment, ja que els bronzes de W i V presenten centres àcids i redox, a més d’una alta estabilitat en les condicions de reacció, es van estudiar les propietats catalítiques d’aquestos materials en una reacció d’interès industrial, la deshidratació oxidativa de glicerol a àcid acrílic. Segons els resultats d’aquesta reacció, es pot concloure que els catalitzadors W-V-O tenen propietats àcides i redox, i que ambdós centres son actius a la deshidratació oxidativa de glicerol a àcid acrílic.