Resúm Aleatorietat, complexitat, caos, fluctuacions i indeterminació, sorgeixen com a interessos que formen part de l'evolució del coneixement humà al segle XX. Analitzarem en aquesta tesi l'especificitat de l'atzar i de la casualitat presents en l'art concebut dins dels paràmetres de l'art electrònic.
Aquesta tesi pretén introduir i estudiar aplicacions artístiques i variants teòriques derivades del càlcul numèric i de l’aleatorietat, més concretament, el potser, en el nostre entorn creatiu contemporani, en les nostres relacions, i observar com s'han convertit en un mitjà que condiciona poderosament l’activitat artística. 
La base d'aquest estudi, d'aquesta recerca de preguntes i respostes, no es fonamenta en la idea que l'art puga ser obra de la casualitat, solament perquè algú accidentalment va deixar caure un llapis sobre una fulla de paper. La casualitat en l'art ha de buscar-se en el procés de creació com a part integrant de la condició biològica de l'artista. 
És important acceptar l'atzar i la casualitat com alguna cosa inherent a tots dos, al transmissor i al receptor i pensar en la imprevisibilitat com un fenomen inseparable de la naturalesa. L'home com a part d'un tot, reactiu a l'entorn i establint una simbiosi amb ell. Influenciat-influent, modificat-modificador, contaminat-contaminador, pel i de l'entorn. 
Aquesta investigació està estructurada essencialment en dos grans blocs amb continguts teòrics i en un altre bloc on es presenten les aplicacions pràctiques de l'estudi. Aquesta estructura de continguts intenta mantenir una coherència interna i d’aquesta manera poder transmetre amb claredat la seua idea principal: la relació de l'atzar amb el món de la producció artística, culminant en l'art basat en la xarxa. Els dos primers blocs estan separats per l'arribada del computador a la producció artística. 
El primer bloc, “Anàlisi del concepte d'atzar i les seues pràctiques artístiques”, introdueix la contextualització i els conceptes preliminars. Què significa atzar? i com s'estableix el límit entre la casualitat i l’aleatorietat?, són preguntes fonamentals per a entendre aquest fenomen. La semàntica i la seua interpretació al llarg de la història, són determinants quan busquem el seu lloc en les pràctiques artístiques. L'apropiació de fluxos de comunicació en l'art i la xarxa com a mitjà de comunicació artística ens introdueixen en les pràctiques que van utilitzar tecnologies i processos com el fax i la xarxa telefònica com a element “umbilical”. 
Per entendre la relació de la casualitat amb l'art, de vegades involuntaris, és necessari estudiar els seus precedents al llarg del segle XX. 
En el segon bloc, “L'art de l'atzar i l'art basat en la xarxa”, s'estudien els precedents de la casualitat en els mitjans artístics digitals i l'entrada del computador en l'art. Per això s'analitzen els autors i obres que integren aquest corrent. Aquest bloc inclou també el capítol “Art en la xarxa” en el qual s'aborda l'Art basat en la xarxa:
La seua definició i contextualització, i l'acceptació de la xarxa com a mitjà artístic a partir del mateix principi d'exposició artística. 
En el tercer i últim bloc, “Aplicacions pràctiques”, descrivim i analitzem el projecte REC- “Random Experience Construction”, desenvolupat en 2009 amb la col·laboració de Tiago Pedras i João Martino, i presentat per primera vegada al març de 2010 en la Setmana del Disseny de l’ESAD – Escola Superior d'Arts i Design de Matosinhos, Portugal, així com els resultats del taller “Exquisite Corpse 8”, desenvolupat al març de 2011 per al mateix esdeveniment. Tesis Doctoral El Arte del Azar: Incidencias del Acaso en el Arte Electrónico Presentado por: Eliana Penedos Santiago Dirigida por: Dr. D. Rubén Tortosa Cuesta Facultad de Bellas Artes de San Carlos · Dpto. de Dibujo Universidad Politécnica de Valencia