RESUM L 'objectiu principal d'aquesta tesi ha sigut avaluar el rendiment reproductiu de quatre línies maternals de conills, dels seus corresponents creuaments i l'estima dels paràmetres genètics del creuament, a partir d'un encreuament dialelic complet. Les línies involucrades foren la A, V, H i LP, fundades baix diferents criteris però, totes elles, seleccionades des del seu origen fins a l'actualitat per tamany de ventrada al deslletament. Estes línies es troben actualment en la generació 41, 37, 20 i 7 respectivament. Al tercer capítol, la comparació entre les línies es va fer a la fundació de les mateixes, utilitzant un model animal mixt que incloïa els efectes aleatoris aditius i permanents. Per a realitzar aquest anàlisi es va considerar el procés de selecció, ja que es va incloure el conjunt complet de dades (arreplegats des de juny del 1980 fins a febrer del 2009) i el pedigrí íntegre. La segona comparació es va realitzar a temps fix, quan les femelles de les diferents línies van compartir la mateixa granja i van estar davall les mateixes condicions de maneig i alimentació. Aquestos períodes corresponen als intervals que van: i) Des de març de 1997 fins agost de 1998 per a les línies A, V i H, i ii) Des de setembre del 2007 fins a febrer del 2009 per a les línies A, V i LP. Els models utilitzats per aquest anàlisis no van incloure l'efecte genètic aditiu i només es van considerar les dades provinents dels períodes, per tant, les comparacions entre les línies no van dependre del model genètic. Les mitjanes, per ventrada dels 47,132 parts produïts per les 12,639 conilles involucrades en aquest estudi, foren de 9.8, 9.07, 7.79 i 6.95 per a nombre de catxaps nascuts, nombre de nascuts vius, nombre de deslletats i nombre de sacrificats, respectivament, i un interval entre parts de 49.80 dies. Es pot observar com estes línies tenen alts nivells productius. Als respectius moments de fundació, la línia A va mostrar el menor tamany de ventrada, sent important les diferències amb les mitjanes combinades de les altres línies: 1.39 catxaps/ventrada per al total de nascuts, 1.2 per al nombre de nascuts vius, 0.84 per al nombre de deslletats i 1.06 per al nombre de sacrificats. Les línies V i H no van mostrar diferencies significatives per als caràcters de tamany de ventrada, però per a l’ interval entre parts, el contrast va ser 3.30±0.72 dies, que va resultar significatiu a favor de la línia H. La línia LP va superar a la V en aproximadament un catxap per a tots els caràcters de tamany de ventrada estudiats. Les diferències entre estes línies per a l’ interval entre parts van ser menyspreables. Algunes interaccions, com entre línies i granja-any-estació van resultar importants. Respecte a la comparació entre les línies A, V i H al període que va des de març de 1997 fins agost de 1998, el patró de les diferències entre la línia A i les altres va ser semblant a l'observat en la fundació, i només es van trobar diferències significatives entre les línies V i H per a l'interval entre parts (4.62 dies a favor de la línia V). La comparació entre les línies A, V i LP, des de setembre del 2007 fins a febrer del 2009 va mostrar una aproximació als seus rendiments reproductius, si es comparen amb les diferències que existien a l'origen. De forma general, a la comparació de les línies per als caràcters de tamany de ventrada es va observar una gran similitud als períodes de temps fix, usant un model sense efectes genètics i dades arreplegades durant els períodes de comparació, i les prediccions derivades dels models amb efectes genètics. Un altre punt a tindre en compte, és la importància del criteri utilitzat per a seleccionar els animals fundadors de cada línia, ja que determinen els nivells inicials d'aquestos rendiments reproductius. L'objectiu principal del capítol 4va ser usar les dades demogràfiques i de tamany de ventrada de les línies anteriorment mencionades per a: i) estimar els seus tamanys de població efectiva, com una mesura de l'increment de la taxa consanguinitat i ii) estudiar si l'efecte de la consanguinitat en els caràcters de tamany de ventrada depenen del model d'acumulació en el temps. Les línies s'han mantingut tancades, en el mateix nucli de selecció, seguint el mateix maneig i programa de selecció. Algunes pràctiques, en lo corresponent a l'aparellament i la selecció dels animals, com puga ser evitar aparellaments entre animals amb iaios comuns i fer que cada mascle contribuïsca amb un fill a la següent generació, han permés un increment del coeficient de consanguinitat menor de 0.01 per generació en estes línies, que compten amb uns 25 mascles i 125 femelles cada una. El tamany efectiu de la població (NE) per a estes línies va estar entorn a 57.3, mostrant que l'efecte de la selecció, que produïx un increment de la consanguinitat, ha sigut contrarestat pel maneig emprat, que ha intentat reduir d'increment de la dita taxa. La consanguinitat de cada individu va ser dividida en tres components: consanguinitat vella (consanguinitat acumulada entre la fundació de la línia i la generació 15a per animals nascuts després de la generació 30a), intermèdia (consanguinitat acumulada entre les generacions 15a a la 30a per animals nascuts després de la generació 30a o la consanguinitat acumulada en les primeres 15 generacions per animals nascuts després de la generació 30a) i nova (les altres situacions). Els coeficients de regressió de la consanguinitat vella, intermèdia i nova, per ventrada, en el nombre total de nascuts (TB), nombre de nascuts vius (NBA) i nombre de deslletats (NW), van mostrar una tendència decreixent des de valors positius fins valors negatius. Els coeficients de regressió significativament diferents de zero van ser els de la consanguinitat vella en TB (6.79±2.37) i NBA (5.92±2.37). El contrast dels coeficients de regressió entre la consanguinitat vella i la nova va ser significatiu per als tres caràcters de tamany de ventrada: 7.57±1.72 per a TB; 6.66±1.73 per a NBA i 5.13±1.67 per a NW. Estos resultats s'han interpretat com l'acció combinada de la porga de gens desfavorables i de la selecció artificial, afavorida per la consanguinitat al llarg de generacions de selecció a través de l'increment d'homocigotos. Les línies maternals de conill citades anteriorment, van ser utilitzades per a generar creuaments dialelics complets. Així, es van generar setze grups genètics (quatre línies maternals i dotze encreuaments simples). L'objectiu d'aquest experiment va ser avaluar els caràcters reproductius i la longevitat funcional de les femelles creuades i de les línies pures. Els setze grups genètics van ser distribuïts en quatre granges espanyoles, però només un grup genètic (línia V) va estar present en totes les granges per a connectar les dades entre estes i ser utilitzada com a grup genètic de referència. Les dades dels caràcters reproductius es van obtindre des de setembre del 2008 fins al final de setembre del 2011. Es van estimar les diferències entre tots els grups genètics i la línia V. Així, les diferències entre línies, els efectes genètics directes i materns, i heterosis directa entre les línies, es van estimar d'acord amb el model de Dickerson. Pel que fa als components de tamany de ventrada en conill, s'han realitzat pocs estudis previs i en altres espècies ramaderes es van fer a fi d'estudiar els efectes del encreuament. El capítol 5, es va dedicar a estudiar la taxa d'ovulació (OR), nombre d'embrions implantats (EI), nombre total de nascuts (TB), nombre de nascuts vius (NBA), supervivència embrionària (ÉS), supervivència fetal (FS) i supervivència prenatal (PS). Es va utilitzar un model animal. Les mitjanes per a tots els caràcters van ser majors que les que s'havien obtingut en estudis previs d'aquestes mateixes línies. Les diferències trobades en OR i IE entre les línies no van resultar significatives, a pesar que per a la línia A els valors de OR van resultar menors i rellevants en comparació amb les altres línies. D'altra banda, les diferències van ser significatives i rellevants per a TB i NBA. Pel que fa a les diferències entre els diferents encreuaments i la línia V, només es van trobar diferències significatives a favor de l'encreuament HxV. De forma general, l'efecte positiu del encreuament als IE és degut principalment a les menors pèrdues pre-implantacionals i les diferències observades no van ser suficients per a resultar significatives. En quant a TB i NBA, les diferències obtingudes van ser importants en dos casos: favorable en el cas de AxH i desfavorable per al cas de LPxV. En general, es van trobar diferències rellevants, però no sempre significatives, entre les línies als efectes genètics directes, encara que la magnitud de les diferències va ser gran per a alguns dels caràcters. La línia LP va presentar els majors efectes genètics directes respecte a les altres línies, sent significativament diferent en relació amb la línia A. Les diferències en les efectes materns van ser no significatives, exceptuant les trobades entre les línies LP i V. Un efecte d'heterosis, gran i positiu, es va trobar entre les línies A i H. L'encreuament entre les línies LP i V va tindre una heterosis negativa per a tots els caràcters amb un efecte gran i negatiu a TB i NBA (16% i 11% de mitjana respectivament). En el capítol 6, l'objectiu va ser analitzar el tamany de ventrada (nascuts totals (TB), nombre de nascuts vius (NBA), nombre de deslletats (NW) i interval entre parts (KI)). Només la línia LP va presentar un major efecte genètic directe que la línia V, amb un resultat significatiu per a NBA. Les altres línies no van mostrar diferències significatives en els efectes genètics directes i materns per a TB, NBA i NW però va haver-hi diferencies significatives per a KI. Es va obtindre una heterosis gran i rellevant per a TB en l'encreuament HxV, seguit pels encreuaments AxH, AxV i LPxV. També es va trobar una heterosis favorable i significativa per a KI als encreuaments AxV i LPxV, mentres que per als encreuaments AxLP i LPxH l'heterosis va ser significativa i desfavorable. Les conilles creuades, generalment, van mostrar un major nivell reproductiu en comparació amb la línia V. Les diferències entre la mitjana conjunta dels encreuaments comparada amb la línia V varen resultar important, sent 0.45 per a TB, 0.57 per a NBA, 0.75 per a NW i -2.22 dies per a KI. El contrast entre cada dos línies va mostrar un rendiment semblant i no trobàrem diferències significatives entre els efectes genètics directes i materns. L'últim capítol d'aquesta tesi té com a objectiu estudiar la longevitat funcional, definida com el nombre de dies entre la primera palpació positiva i la mort o eliminació de la conilla per raons alienes a la producció. D'aquesta manera, la longevitat funcional representa l'habilitat de l'animal per a retardar la seua eliminació involuntària. Es van analitzar les dades de 7,211 conilles mitjançant el Survival Kit 6.0, utilitzant un model de Cox d'efectes fixos i riscos proporcionals. El model va incorporar factors dependents del temps, com el grup-granja-any-estació (GFYS), el nombre de nascuts vius (NBA), grup-orde de palpació positiva (GPPO) i estat fisiològic de la femella (PS). Les línies A, H i V van tindre una habilitat semblant per a evitar l'eliminació, sent més sensibles que la línia LP. La línia LP va tindre el menor risc associat, amb diferències importants a edats tardanes i una probabilitat de ser reemplaçada de 0.39, 0.49 i 0.53 vegades la taxa de substitució de les línies A, H, i V. No trobàrem diferències significatives entre els diferents encreuaments i la línia V, excepte amb l'encreuament entre AxH a favor de línia V. Les diferències entre un encreuament i el seu reciproc, generalment, no va ser significativa, excepte entre als creuaments VxH i HxV, favorable a la HxV, i per als encreuaments LPxH i HxLP, a favor de la HxLP. La línia V va tindre el major risc associat a causa dels efectes genètics directes i aquestes diferències van ser significatives respecte a les línies H i LP. D'altra banda, les diferències als efectes genètics materns van ser xicotets i no significatius, excepte en les línies H i V, sent favorables a la línia V. L'estima dels efectes d'heterosis no segueix la mateixa direcció però van mostrar, en alguns casos, la importància dels encreuaments entre línies especialitzades per a produir conilles encreuades per a la producció intensiva de conills de carn. Així, es va observar que en cicles productius primerencs, el risc associat a les línies pures és major que el risc associat als diferents encreuaments, sent aquest període quan encara no s'ha amortitzat el cost de la conilla. Justament el contrari ocorre en cicles productius tardans (5 cicle o més), quan el cost de la femella ja ha sigut amortitzat. XXXII Mohamed Ragab Resum VI