El desenvolupament de l'agricultura en l'actualitat evoluciona cap a sistemes sostenibles de gestió de plagues en els quals els plaguicides orgànics de síntesi deixen de ser essencials en la lluita contra plagues, tendint-se a reduir la seua utilització, com en els mètodes de gestió integrada de plagues, o a eliminar-los totalment, com en l'agricultura ecològica. En el seu lloc apareixen metodologies relacionades amb el coneixement de la fisiologia dels insectes, com la confusió sexual, o amb la comprensió i maneig de l’agrosistema, com la lluita biològica. Actualment a Europa es propugna la gestió de plagues seguint diferents normatives que prioritzen els mètodes de maneig no contaminants i la protecció de la biodiversitat. No obstant açò, existeixen pocs treballs en els quals s'avalue l'efecte dels diferents sistemes de maneig de plagues sobre la fauna auxiliar i la biodiversitat en cultius arboris mediterranis.
Amb l'objectiu d'avaluar l'efecte del sistema de maneig de plagues del cultiu sobre l'abundància d'artròpodes i la diversitat d'espècies beneficioses hem mostrejat periòdicament entre 2006 i 2008 en la comarca de la Ribera Alta (València) 41 parcel·les de tres cultius fruiters, caqui, cítrics i nectarina, cultivades mitjançant dos sistemes de cultiu, ecològic i convencional. Del total de parcel·les, 14 eren de caqui, de les quals 9 eren de cultiu convencional i 5 ecològiques, 15 de cítrics (9 convencionals i 6 ecològiques) i 12 de nectarina (9 convencionals i 3 ecològiques). Com a mètodes de mostreig s'han emprat l'aspirador, les trampes grogues apegaloses i l'embut de Berlese.
Els ordres d'artròpodes més abundants en general en tots els cultius i sistemes de cultiu han sigut himenòpters, dípters i hemípters. Les famílies de fitòfags més abundants en cultiu ecològic han sigut la dels trípids en els tres cultius, mentre que en cultiu convencional els trípids són majoritaris en nectarina, els tefrítids en caqui i els afídids en cítrics.
Entre els Chalcidoidea les famílies més abundants han sigut encírtids, afelínids, mimàrids, eulòfids, pteromàlids i tricogramàtids. Les espècies més abundants han sigut Metaphycus flavus, Aphytis melinus, Stethynium triclavatum, Cales noacki, Syrphophagus aphidivorus, Anagrus atomus, Alaptus spp., Ceranisus lepidotus i Metaphycus helvolus. Com a representant dels depredadors s'ha estudiat la família coccinèlids, sent les espècies més abundants en ella Stethorus punctillum, Scymnus spp., Rodolia cardinalis i Propylea quatuordecimpunctata.
Quan analitzem totes les espècies conjuntament, el sistema de cultiu ecològic incrementa significativament l'abundància d'insectes auxiliars, en nivells pròxims al 50%, així com la seua riquesa i la seua biodiversitat, en nivells aproximadament del 25%, respecte al sistema de cultiu convencional. Aquest increment és variable segons el cultiu, major en caqui i nectarina que en cítrics, i segons el grup funcional d'insecte auxiliar, major en depredadors que en parasitoids. Quan considerem per separat les diferents famílies l'increment d'abundància es manté de forma significativa en el cas de coccinèlids i mimàrids, i la biodiversitat s'incrementa de forma significativa només en coccinèlids. 
Hem comprovat que existeix una correlació directa entre abundància d'enemics naturals i de fitòfags en el cas del coccinèlid Stethorus punctillum amb l'àcar tetraníquid Tetranychus urticae, dels mimàrids Stethynium triclavatum i Anagrus atomus amb els cicadèlids, i del gènere de eulòfids Ceranisus amb els tisanòpters. 
S'ha pogut demostrar una bona correlació entre els índex basats en la riquesa i uniformitat obtinguts a nivell d'espècies i els obtinguts a nivell de famílies, per la qual cosa la utilització del taxó família per a realitzar estudis de biodiversitat pot ser una alternativa vàlida per a simplificar futurs estudis. 
Algunes espècies d'enemics naturals són molt més abundants en parcel·les de cultiu ecològic, amb independència del tipus de cultiu, i serien per tant bons candidats per a la seua ocupació com a indicadors de qualitat o sostenibilitat ambiental. Aquestes espècies són Scymnus spp., Encarsia perniciosi, Anagrus atomus i Stethynium triclavatum.