Resumen valenciano La present Tesi Doctoral, Temps vegetal. Referències botàniques en l´escultura mexicana contemporània (1990-2010), aborda l´estudi de les manifestacions i implicacions que el referent vegetal ha tingut i té en l´escultura contemporània mexicana. A través de la documentació aportada en aquest estudi, així com de les reflexions envers a les manifestacions artístiques analitzades, es fa patent que la utilització de referències botàniques en la pràctica artística durant l´última dècada del segle XX i la primera del segle XXI és, sens dubte, un significatiu indici de l´interès que desperten les relacions entre Art i Natura en el context mexicà. Unes relacions que fan palès la importància de la construcció del natural i les seves derivacions conceptuals com un àmbit d´investigació i creativitat dins de l´art contemporani. La investigació realitzada comença amb una aproximació al món vegetal i a les relacions que històrica i culturalment l´ésser humà ha mantingut amb aquest, per la qual cosa hom ha recorregut a autors que, procedents de diversos àmbits del coneixement l´han abordat. Des d´Homero i Lucrecio fins Goethe, Foucault i Guattari. Aquesta diversitat de referents ens ha permès de treballar des de perspectives interdisciplinàries en àrees com la simbologia, la mitologia, l´antropologia, l´estètica i/o la sociologia. I és per això que el nostre estudi ha partit de les reflexions i aportacions realitzades, entre altres, per Worringer, Dorfles, Tatarkiewicz i Deleuze o per Eliade, Cirlot i Bachofen. Encara que al llarg del període acotat en la tesi doctoral (1990-2010), la pràctica escultòrica mexicana presenta un creixent interès per la incorporació de l´element vegetal, existeixen antecedents previs que ens han portat a considerar l´obra d´autors que poden qualificar-se com a precursors en relació amb aquesta temàtica, com són els casos de Helen Escobedo, Jan Hendrix o Marta Palau. Partint de l´obra d´aquests tres antecedents, la investigació analitza una sèrie d´usos del referent vegetal en una ampla compilació d´obres i d´artistes seguidors d´aquesta tendència i com l´esmentat referent es manifesta fonamentalment sota tres pautes discursives. En primer lloc, el nostre estudi aborda un conjunt de propostes artístiques centrat en la utilització de les plantes com a referent formal, estructural i/o simbòlic. En les citades obres es fa imprescindible la representació de l´element vegetal o alguna de les seves parts, arribant-se fins i tot a un treball tendint a l´abstracció i a la síntesi representativa. En segon lloc, l´anàlisi realitzat es centra en treballs i projectes que partint de la problemàtica ecològica com element bàsic del seu discurs i en els que destaca com a característica principal, no sols la vinculació art-vida, si no també la relació de l´obra amb el propi artista com ésser humà integrat en un ecosistema. Per últim, la tercera pauta discursiva analitza aquelles manifestacions en les que la presència és emprada com a material de treball i com a concepte que es troba unit a un procés i a uns temps específics. En aquestes obres es dóna una substitució de la representació de la planta per la representació in situ de la mateixa, fet que marca un canvi fonamental en el tractament i els resultats artístics obtinguts. ?? ?? ?? ??