Resum 
En aquest estudi es presenten els resultats i la trajectòria d’investigació de l’autor referent a l’anàlisi de torres exemptes en l’àmbit del Xúquer mitjà (Conca, Espanya), concretament: la torre de Piqueras (Piqueras del Castillo), la torre de Barrachina (Villar del Humo), la torre de Valhermoso (Valhermoso de la Fuente), la torre de Solera (Solera de Gabaldón), la torre de Chumillas (Chumillas), la torre de Barchín (Barchín del Hoyo), la torre d’Alcalá (Alcalá de la Vega), la torre d’Olmeda (Olmeda del Rey), la torre del Mulatón (Buenache d’Alarcón), la torre de Santiago (Honrubia) i la torre de Gascas (Gascas).
L’estudi es fonamenta en el traçat del perfil tant socioeconòmic com tècnic i cultural vinculat al moment de redacció del fur de Conca (1180-1210). Un context entremesclat amb influències dipositades pel cresol de cultures seculars que l’han habitat (ibers, visigots, romans, musulmans i cristians). D’aquesta manera s’estableixen els trets principals que vinculen l’origen de les torres a dos referents, l’arquitectura de repoblació i l’arquitectura vernacla ramadera, en un entorn cronològic i geogràfic determinat. 
En aquest marc, la investigació se centra en l’estudi d’onze edificis històrics, des de la implantació a escala territorial fins al nivell de detall. Per a dur avant la tasca, d’una banda s’ha fet una anàlisi de l’àmbit geogràfic (2.739 km2) a partir d’un model digital del terreny (MDT) i l’ús d’eines SIG (sistemes d’informació geogràfica). D’altra banda, s’han consultat fonts indirectes (cartografia i documents històrics) i s’han emprès diverses campanyes d’aixecament gràfic descriptiu in situ (fonts directes). Tot plegat ha generat una recopilació exhaustiva de dades geogràfiques, territorials, mètriques i constructives.

A partir dels resultats obtinguts de l’estudi detallat del territori, de la recopilació de caràcters constructius i de les anàlisis de laboratori de mostres sobre fusta i material petri, s’ha pogut determinar una sèrie de dades i reflexions, tant semàntiques i simbòliques com tècniques i materials. Així mateix, tot aquest procés permet entendre el context històric i les raons que van impulsar la construcció d’aquestes fites en la comarca. En definitiva, hem intentat traçar un panorama cultural i tecnològic complet, fins ara anònim, que contribuïsca a la conservació i valoració d’aquestes torres exemptes disseminades per un vast territori.