RESUM Gravat i fonografia: Interrelacions creatives entre el so i la grˆfica mitjanant la simbiosi del gravat amb els suports d'enregistrament fonogrˆfic Partint d'una terminologia comuna derivada de la paraula ÒgravarÓ que hi ha entre els sistemes d'enregistrament de la fonografia i la del gravat en la grˆfica, s'han plantejat possibles interrelacions creatives basades en el principi que les dues utilitzen el buit gravat sobre un suport que facilite la reproducci—. Amb el concepte ÒGravatÓ s'ha abordat la grˆfica des d'una altra perspectiva, i amb a˜ s'ha cercat estendre els l’mits de la disciplina a diferents camps art’stics com lÕŽs el camp sonor, a travŽs de la creaci— de correspondncies entre la grˆfica i el so que reflexen com a resultat, a partir de les relacions conceptuals, un pont interdisciplinari d'ambdues parts com si foren una mateixa, per a crear una relaci— simbi˜tica que genere un producte intermedial. L'objectiu principal d'aquesta tesi Žs trobar una interrelaci— que facilite la simbiosi entre el llenguatge sonor i de la grˆfica a travŽs de la investigaci— te˜rica, tenint com a fi realitzar un treball prˆctic, que tinga com a resultat diferents propostes creatives interdisciplinˆries que oferisquen el gravat en la seua aplicaci— sobre els suports d'enregistrament fonogrˆfic, per a que el producte siga considerat, com a ÒGrˆfica sonoraÓ. L'element metodol˜gic s'ha centrat en dos aspectes. D'una banda, fonamentaci— te˜rica de l'objecte d'estudi per mitjˆ de les teories interdisciplinˆries d'autors com Basarab Nicolescu, Immanuel Wallerstein, Marcel Boistrot, Jurjo Torres SantomŽ, C. W. Morris, per a desprŽs abordar la paraula ÒGravatÓ i all˜ que gira al voltant d'ella, a travŽs de diferents autors com Frege, Wittgenstein, Saussure, Schopenhauer i Heidegger. DÕaltra banda, s'ha servit metodol˜gicament de la definici— de gravat i fonografia per amb els conceptes anteriors, arribar a un segon aspecte, interrelacionar la grˆfica i el so a travŽs de l'aplicaci— prˆctica dels resultats derivats de la investigaci—, tant mitjanant l'obra pr˜pia, com d'altres afins al gravat o produ•des en el context de l'art sonor, amb la finalitat de que serviren de base a una possible categoritzaci— de ÒGrˆfica sonoraÓ. Els resultats assolits en la present investigaci— es troben tant en l'estudi te˜ric interdisciplinari realitzat entre el gravat i la fonografia, poc estudiat en la seua relaci— mœtua, com en els experiments prˆctics que s'han traat a partir d'un eix transversal entre les dues disciplines; del fon˜graf en relaci— amb la tcnica de la punta seca i aquesta al mateix temps amb l'enregistrament digital, en un cercle creatiu d'un dispositiu a un altre, on la prdua o transformaci— de la informaci— ha portat a reflexionar aspectes vinculats amb la mem˜ria que queden reflectits amb aquests mitjans. Finalment, amb aquesta tesi s'ha prets que quedaren demostrades les diferents possibilitats d'interrelacionar la grˆfica i el so a travŽs del buit gravat per a crear un h’brid que poguera ser denominat com a ÒGrˆfica SonoraÓ.