RESUM
En primer lloc, es revisen les distintes definicions que s'han fet del caràcter
longevitat i es descriuen breument els mètodes d'anàlisi emprats per a estimar
paràmetres genètics i predir valors de cria, dins de cadascuna d'aquestes definicions. Es
presenten en detall els mètodes d'anàlisi de supervivència, que són els emprats en aquest
treball. Finalment, es fa una revisió bibliogràfica de les estimacions de paràmetres
genètics que per a longevitat s'han obtingut en diferents espècies ramaderes.
A continuació, s'aborden els dos objectius globals d'aquesta tesi, que són, d’una
banda, la definició d'un model per a l'anàlisi de la longevitat en conilles de producció
càrnia, incloent-hi l'estimació de paràmetres genètics per a aquest caràcter i, de l’altra,
l'avaluació d'una línia d'aptitud maternal (L-P), que s'ha constituït seleccionant en
granges comercials femelles que hagen manifestat una longevitat extremadament alta i
una prolificitat almenys mitjana.
Respecte al primer objectiu, s'han usat tècniques d'anàlisi de supervivència per a
estimar els paràmetres genètics en una subpoblació de la línia V procedent d'un nucli de
selecció en què no es duia a terme eliminació per qüestions productives. Inicialment, el
caràcter es va definir com el nombre de dies entre el primer intent de cobriment i la
mort/eliminació o censura de la conilla. Amb aquesta definició es va observar que el
model més emprat per a modelar dades de longevitat en espècies ramaderes (model
Weibull) no era totalment adequat per al cas de conills de producció càrnia. Per a una
segona definició de la longevitat, el nombre de dies entre la primera palpació positiva
d'una conilla i la mort/eliminació o censura, el resultat del test per a determinar si el
model de Weibull era adequat o no també va ser negatiu. Per tant, per a estudiar com
diferents factors (entre ells el genètic) influeixen en la determinació de la longevitat es
va decidir emprar models de riscos proporcionals semiparamètrics.
Per a la primera definició del caràcter, l'any estació, definit cada sis mesos, va
mostrar un efecte significatiu sobre el risc d'eliminació o mort. A més, en general, es va
observar que aquells nivells de factors propis de femelles que pogueren estar malaltes
(nombre d'errors nascuts vius molt baix) van ser els que van tenir associat un major risc
d'eliminació o mort. Respecte al ritme reproductiu, es va apreciar que retards en el
primer part van tindre un efecte negatiu durant tota la vida de les femelles. Els retards
en el segon part reduïen el risc d'eliminació o mort, quan la comparació entre animals
retardats i no retardats es feia en el moment del part de estes últimes. Este efecte pot
x
explicar-se per l'elevat risc associat amb el moment del part, especialment en este cicle,
quan la conilla encara està en fase de creixement. Però, quan la comparació es feia al
moment del part de les conilles retardades, les diferències desapareixien. Retards en
conilles adultes van tindre un efecte negatiu encara que despreciable. L'edat de la
conilla en el moment de la primera presentació al mascle va presentar un efecte
significatiu, ja que era més probable l'eliminació o mort d'una femella com més jove
fóra en el moment del primer cobriment. Es va estimar una heretabilitat, en escala del
log-g(t), de 0.053, utilitzant un model pare-avi matern.
Amb la segona definició l'efecte any estació es va definir cada tres mesos, i
igualment va mostrar un efecte significatiu, i el ritme reproductiu de la femella es va
definir més adequadament, considerant al llarg de la vida de l'animal el seu estat
fisiològic (lactant, gestant, buida o gestant-lactant). Respecte als efectes sistemàtics del
model, en general es va arribar a les mateixes conclusions que amb la primera definició:
els nivells propis de femelles que pogueren estar malaltes (pocs nascuts vius i
infertilitat) són els que van tenir associat un major risc de mort o eliminació.
L'heretabilitat estimada en escala de log-g(t) va ser de 0.095, major que amb la primera
definició. Aquest increment en l'estima de l'heretabilitat va poder deure's al millor
modelatge dels efectes sistemàtics i a l'ocupació d'un model animal.
Respecte a l'estimació de les correlacions genètiques entre la longevitat
funcional (usant la segona definició) i la prolificitat, ni amb el nombre d'errors nascuts
vius ni amb el nombre d'errors deslletats es van obtenir estimacions significativament
diferents de zero. La correlació ambiental només va ser significativa entre la longevitat
funcional i el nombre d'errors nascuts vius (-0.11 ± 0.016), estimació molt baixa, encara
que favorable.
A continuació, es descriu el procés de constitució de la nova línia Longevo –
Productiva (L-P), que va ser semblant a l'aplicat en la constitució de línies
hiperprolífiques de porcs i conills, i a més s'estudia la potència estadística de
l'experiment a realitzar per a avaluar-la. L'avaluació es va dur a terme mitjançant la
comparació de la seua longevitat i els seus rendiments productius amb els de la línia V,
línia de reconeguda prolificitat i acceptable longevitat. El procés de creació de la línia
L-P ha sigut eficaç, perquè va mostrar una major capacitat de supervivència,
especialment a edats tardanes, encara que la seua prolificitat va ser quelcom menor,
especialment durant els primers parts. Si la prolificitat d'ambdues línies es comparen al
llarg de tots els parts, la línia V va tenir aproximadament 0.5 errors per part més que la
xi
línia L-P. A pesar de les diferències en longevitat i prolificitat no hi va haver diferències
en la producció acumulada d'errors deslletats entre ambdues línia. No es van detectar
tampoc diferències en fertilitat.