Resum
S'ha estudiat l'efecte de les restriccions hídricques en distints períodes fenológics, i de la
càrrega de collita sobre la resposta agronómica i les relacions hídricques d'una plantació
jove de prunera Japonesa cv. Black-Gold, varietat de maduració intermèdia. A més, s'ha
avaluat la utilitat dels sensors Watermark®, per a la mesura del potencial matricial del sòl
(?m), i l'eficàcia, dels dendrómetres per a estimar l'estat hídricc dels arbres.
Els resultats mostren distinta sensibilitat del cultiu al reg deficitari segons el període
fenológic en el qual s'aplique. En poscollita, les restriccions hídricques van permetre
estalvis d'aigua de fins a un 29% sense afectar ni a la intensitat de floració ni el quallat ni el
creixement del fruit de l'any següent. No obstant això, a mitjà termini, tres anys, l'estrès
hídricc aplicat en poscollita pot reduir la producció de la plantació a causa del efecte
acumulat de les restriccions sobre el creixement de l'arbre. De totes maneres, aquesta
pèrdua de producció podria ser compensada pels importants estalvis en costos de
producció, en particular poda i aclarit, que poden aconseguir-se. Per tant, l'estrès hídricc en
poscollita podria utilitzar-se a escala comercial, no solament en cas d'escassesa de recursos
hídriccs, sinó a més com ferramenta per a reduir el creixement de l'arbre.
L'estrès hídricc portat a terme durant les fases II i tota la fase III del creixement del fruit,
va reduir el seu tamany de forma proporcional a la integral d'estrès, a més de reduir el
creixement de l'arbre quan l'estrès hídricc va ser sever, o quan anava associat a una càrrega
alta. En canvi, la restricció severa del reg exclusivament durant la fase II i el principi de la
fase III, encara que va reduir en un 10% la grandària del fruit, va permetre reduir el
creixement vegetatiu de l'arbre i segurament per això avançar la maduració del fruit.
La restricció moderada del reg, abans i després de la collita, encara que va permetre el
major estalvi d'aigua (30%), va provocar una reducció massa severa en el creixement de
l'arbre, a més d'afectar al creixement del fruit quan l'estrès acumulat durant aquest període
va superar el llindar de 45 MPa•dia. La càrrega alta de collita, 7-8 fruits/cm2 secció de
tronc, comparada amb una càrrega de 4-5 fruits/cm2 secció de tronc en un any d'assaig, va
reduir el tamany final del fruit en un 16%, però va permetre augmentar la collita en un
46%. A més, la càrrega alta també va afectar el creixement vegetatiu de l'arbre, encara que
el seu efecte va ser major sobre el creixement del tronc que sobre el desenvolupament de
l'àrea foliar.
El creixement del fruit va ser afectat de forma similar per l'estrès hídricc moderat
independentment del nivell de la càrrega de collita. No obstant això, el creixement del tronc
va ser exclusivament menor en els arbres regats deficitàriament quan la càrrega va ser alta.
La càrrega també va afectar a les relacions hídricques de l'arbre. En particular, en arbres bé
regats, va augmentar de forma considerable la màxima contracció diària del tronc (MDC)
així com va reduir la taxa diària de creixement del tronc (CT). Aquests fets indiquen que
deu tenir-se en compte el nivell de càrrega dels arbres, quan s'utilitzen aquests indicadors
per a estimar l'estat hídricc de l'arbre.
El MDC, el CT i el potencial de fulla no transpirante (?brot) van respondre als canvis en
l'estat hídricc dels arbres, pel que poden ser útils indicadors d'estrès hídricc. La variabilitat
de les mesures va ser major en el MDC i CT que en el ?brot, pel que aquest últim és
l'indicador més sensible a l'estrès hídricc.
S'han obtingut a més unes equacions de referència per a predir el valor del MDC i de el
?brot en funció de la demanda evaporativa. Aquestes equacions podran utilitzar-se en
protocols de reg basats en la mesura de l'estat hídricc dels arbres. Mentre per a el brot
deuen utilitzar-se dues equacions de referència al llarg del cicle anual de cultiu, una abans
de la collita i una altra després, a causa de una progressiva reducció en l'estat hídricc dels
arbres, per al MDC, una única equació de referència pot ser vàlida, a causa de un canvi en
la relació MDC- ?brot després de la collita.
S'ha avaluat l'efecte del tamany dels arbres sobre el MDC. En un rang de diàmetre de
tronc de 8 a 14 cm, el MDC augmenta un 13% per cada cm d'increment en el diàmetre del
tronc, a causa del major espessor de floema dels arbres més grans. Aquest resultat podria
permetre extrapolar la predicció de el ?brot obtinguda a partir de les relacions empíriques
entre ?brot i MDC, a arbres d’altres tamanys.
Els sensors Watermark® van respondre raonablement bé a les restriccions del reg, en
particular quan van ser severes, i permeten estimar amb certa precisió l'estat hídricc de
l'arbre, en particular per a ?m<-40 kPa. Per això, no es recomana el seu ús en aquells
períodes fenológics sensibles a l'estrès hídricc. La seua major limitació és, de totes
maneres, l'alta variabilitat de les seues mesures (coeficient de variació de 35-50%).