RESUM

El propòsit d’aquesta investigació es centra en l’estudi sobre l’efectivitat d’una sèrie de morters compostos. L’ús d’aquestos materials artificials suposa una alternativa a la pedra natural. D’aquesta manera, s’intenta resoldre problemes de reompliment de fissures/llacunes, reposicions i rèpliques en elements escultòrics-ornamentals realitzats amb pedra Tosca de Rocafort (genèricament “Pedra de Godella”) i pedra Bateig (“Pedra de Novelda”). Aquestes roques, molt emprades en monuments del Patrimoni Valencià, estan sofrint un important deteriorament degut a les alteracions físiques, químiques i biològiques.

Els morters compostos s’obtenen combinant els micronitzats del material petri Tosca de Rocafort o Bateig i, el conglomerant orgànic (resines termoplàstiques o termoenduridores) o inorgànic (hidròxid de calci). També, en la matriu del morter s’afegeix uns aditius (retardadors i biocides) que milloren les seues propietats físiques.

L’estudi dut a terme inclou l’optimització dels paràmetres experimentals que determinen el mètode de preparació i composició dels morters compostos. També, s’ha establit tot un conjunt de propietats físiques, químiques i de resistència al biodeteriorament mitjançant assatjos normalitzats molt utilitzats a l’àmbit internacional. Així mateix, s’han dissenyat una sèrie d’assatjos encaminats a establir l’idoneïtat d’aquestos morters en la seua aplicació al camp de la conservació i restauració.

Per concloure, es decriuen tres intervencions: un reompliment d’una llacuna, una reposició i una rèplica, duts a terme sobre elements del Patrimoni Valencià, que mostren l’aplicació dels morters compostos estudiats a casos reals de conservació i restauració.