Resúmenes Resum en valencià Les proteïnes són macromolècules molt abundants en els organismes vius. Complixen amb diverses funcions vitals, com per exemple transportar substàncies en l'organisme, actuar com a enzims, etc. En concret, la importància de les proteïnes transportadores (com ASH i ASB) radica que actuen com a vehicle per la distribució d'una àmplia varietat de substàncies endògenes i exògenes en la sang. L'estudi de la interacció fàrmac/proteïna és important per a conéixer la biodistribució, el metabolisme, l'eliminació i l'efecte farmacològic del fàrmac en l'organisme. El nombre de tècniques utilitzades per a la realització d'este tipus d'estudis és molt ampli i variat. Amb estos antecedents, es va proposar desenrotllar una nova metodologia que proporcionara informació rellevant sobre el tipus d'interaccions que tenen lloc entre el flurbiprofe i les albúmines mencionades. Per a això es va fer ús de les tècniques de fotòlisi de llampada làser i de fluorescència. Es van estudiar les espècies transitòries generades després de l'absorció de llum, utilitzant-se les propietats dels estats excitats del FBP com a paràmetres quantitatius sensibles a les característiques del mig. En primer lloc, es va realitzar la caracterització dels primers estats excitats singlet i triplet del flurbiprofe, identificant-se els seus principals processos de desactivació. A més, es van determinar els temps de vida del primer estat excitat singlet i triplet, junt amb els rendiments quàntics dels processos fotofísics implicats. Es va poder apreciar que especialment l'estat excitat triplet és altament sensible al mig en què es troba, la qual cosa possibilita el seu ús com a paràmetre quantitatiu per a estudiar la interacció amb ASH i ASB. Conegudes les propietats fotofísiques del fàrmac, es va procedir a estudiar una sèrie de sistemes model a fi de simular el complex no covalent que intervé en la situació real. En ells, el FBP quedava covalentment unit als aminoàcids del centre actiu de la proteïna més directament implicats en la interacció amb el fàrmac. Així, doncs, es van sintetitzar una sèrie de diades entre el flurbiprofe i els residus d'aminoàcid triptòfan i tirosina. Es va observar que l'estat excitat singlet fou altament sensible a la interacció fàrmac-aminoàcid. En els sistemes FBP-Trp, pràcticament tots els fotons provinents de la radiació incident van produir el primer estat excitat singlet del Trp, bé per mitjà d'absorció directa per este cromofor o a través de transferència d'energia singlet-singlet des del FBP. A continuació, va tindre lloc la desactivació intramolecular de 1Trp*, probablement per un procés de transferència electrònica. D'altra banda, la desactivació estereoselectiva des de 1FBP* va conduir a la formació d'exciplexos, detectats per fluorescència. Finalment, en els experiments de FDL es va observar el primer estat excitat triplet del FBP, generat bé per transferència d'energia triplet-triplet des del 3Trp* o per retrotransferència electrònica des del parell d'ions radicalaris. En els sistemes FBP-Tyr, no es va observar un procés de transferència d´energia del FBP a la Tyr, sinó una desactivació estereoselectiva des de l´estat excitat singlet del fàrmac. Aquesta desactivació, al mig polar, podria tindre lloc bé per transferència electrònica o per formació d'exciplex, mentres que en un mitjà apolar el procés de desactivació implicaria formació d'exciplex. Amb el propòsit d'avançar en l'estudi de les interaccions fàrmac/proteïna, es va procedir a estudiar sistemes on els dos components es trobaren en el mateix mig. Així, doncs, es van dur a terme estudis de sistemes intermoleculars FBPMe/AS i FBP/AS. En ells, el primer estat excitat triplet va resultar ser altament sensible a la interacció amb la proteïna. Es va observar que el temps de vida de triplet de FBPMe o de FBP augmenta considerablement en presència de proteïna. Açò podia ser degut a la protecció d'aquest estat excitat enfront de l'atac per una segona molècula de FBPMe o FBP, segons el cas, o per atac d'oxigen o altres reactius. En primer lloc, es va triar el sistema FBPMe/AS. El motiu pel qual es va triar el FBPMe fou pel seu major caràcter hidrofòbic, que afavoriria la inclusió en l'interior d'AS (preferentment en el lloc I). L'estudi es va realitzar amb les formes enantiomèriques (S)- i (R)-FBPMe a fi de detectar una possible estereodiferenciació en la interacció. En el sistema FBPMe/ASH, es va observar una important estereodiferenciació en els temps de vida de triplet del FBPMe quan es trobava unit a la proteïna. A més, es va evidenciar l'existència d'una interacció estereoselectiva entre el FBPMe i ASH, observant-se una major preferència pel lloc I per a l'enantiòmer (S)-. D'altra banda, la població dels llocs I i II d'ASH i ASB per FBPMe es va calcular per anàlisi de regressió de les cinètiques de desactivació de l'estat excitat triplet del FBPMe a diferents relacions de concentració FBPMe/AS. A més, es va demostrar que el FBPMe interaccionava preferentment amb ASH que amb ASB. Finalment, es va estudiar el sistema FBP/AS, ja que el FBP és el fàrmac que es subministra als pacients per al tractament de diverses malalties. De nou, l'anàlisi de regressió realitzat a partir de les cinètiques de desactivació dels estats excitats triplet del fàrmac en presència de proteïna, va permetre conéixer la distribució d'aquest en els dos llocs d'unió de major afinitat d'AS, així com la quantitat de fàrmac lliure en dissolució. A més, l'assignació dels llocs d'unió I i II ocupats pel FBP fou confirmada pels experiments realitzats per mitjà de desplaçament del FBP usant sondes selectives del lloc II de l'albúmina (com (S)-ibuprofe i àcid càpric). D'altra banda, tant els temps de vida de triplet com l'ocupació dels llocs d'unió van dependre del tipus d'albúmina triada (albúmina sèrica humana o bovina). Finalment, es va trobar una xicoteta estereoselectivitat en la interacció del (S)- i (R)-FBP amb ASB. Resúmenes 222