Resum La presència de residus de substàncies antimicrobianes en la llet pot ocasionar problemes des del punt de vista de la salut pública (al·lèrgies, trastorns digestius, resistències a medicaments, etc.), a més de ser la causa d'interferències en processos de fermentació emprats en l'indústria láctea. Per això resulta necessari establir mesures de control que asseguren que la llet es troba lliure de residus i que compleix la legislació establida per la Unió Europea. Davant la possible falta de fiabilitat dels mètodes per a la detecció d'inhibidors en la llet d'ovella, l'escàs nombre de treballs efectuats en aquesta espècie i els inconvenients que originen la presència de substàncies inhibidores, tant en els consumidors com per als processos tecnològics, es va plantejar la necessitat realitzar un estudi sobre un mètode específic de garbellat o "screening" per a la detecció d'inhibidors (Eclipse( "100ov"), així com l'aplicació d'una tècnica microbiològica mutiplaca o multirresidu (Sistema Microbiològic Multiplaca-SMMP) per a la confirmació i identificació preliminar de residus d'antimicrobians en la llet d'ovella. El mètode Eclipse(, és una tècnica microbiològica de difusió en agar, en el que es troben espores de Bacillus stearothermophilus var calidolactis C953, amb un indicador d'àcid-base. La llet es col·loca en les gerres de la microplaca i després de la incubació, es procedeix a la interpretació del resultat. En el cas que la llet no posseïsca residus d'inhibidors, es produirà el desenvolupament del microorganisme i apareixerà un canvi en la coloració de l'indicador àcid-base present en el medi, que del color blau inicial passarà a groc. Al contrari, si hi ha inhibidors a una concentració adequada que impedisca el desenvolupament del microorganisme no es manifestarà el canvi de coloració. El "Sistema Microbiològic Multiplaca" o multirresidu (SMMP) és un mètode microbiològic que detecta d'una forma selectiva la presència de residus de diferents grups d'antimicrobians en la llet, que és analitzada a través de distintes plaques de Petri amb una composició determinada, a fi d'optimitzar les condicions de creixement del microorganisme més sensible a cada grup de substàncies. D'esta manera s'empren B. Stearothermophilus var. calidolactis C953 (betalactàmics), B. subtilis BGA a pH 8,0 (aminoglucòsids), M. luteus ATCC 9341 (macròlids), E. coli ATCC 11303 (quinolones), B. cereus ATCC 11778 (tetraciclines) i B. subtilis BGA, a pH 7,0 (sulfonamides). La presència de residus d'antimicrobians es manifiesta per l'aparició d'una zona d'inhibició del creiximent microbià. Els experiments s'han realitzat sobre un total de 27 substàncies antimicrobianes que pertanyen als grups de betalactàmics (penicil.lina G, amoxicil.lina, cloxacil.lina, oxacil.lina, cefalexina, cefadroxil, cefoperazona i cefuroxima), aminoglucòsids (gentamicina, kanamicina, neomicina i estreptomicina), macròlidos (eritromicina, espiramicina i tilosina), quinolones (ciprofloxacina, enrofloxacina, flumequina i norfloxacina), tetraciclines (clortetraciclina, doxiciclina, oxitetraciclina i tetraciclina) i sulfonamides (sulfadimetoxina, sulfametacina, sulfanilamida i sulfatiazol). Per a dur a terme aquests assajos, es van prendre mostres de llet d'ovella procedents d'animals sans, no tractats amb cap substància medicamentosa i que presentaven una adequada composició química i qualitat higienicosanitària. Els paràmetres que s'han avaluat, en els dos mètodes, han sigut d'una banda l'especificitat bé mitjançant l'estudi de la selectivitat, que indica la presència de resultats "falsos positius" i en el cas del SMMP també s'ha inclòs un estudi de l'especificitat encreuada per a analitzar la influència dels antimicrobians estudiats en les diferents plaques no destinades a la seua determinació. Per un altre costat s'han calculat en ambdós mètodes els límits de detecció i la seua comparació amb els Limites Màxims de Residus (LMR) marcats per la legislació europea. Respecte al mètode Eclipse(r) "100ov", cal assenyalar que en cap cas es van presentar resultats positius ("falsos positius"). La relació de selectivitat per al mètode Eclipse(r) "100ov" durant tot l'experiment va resultar molt elevada sent de 0,99 % per al cas de mostres sense conservant i de 0,91 % per a aquelles que contenien azidiol, la qual cosa indica la interferència d'aquest conservant en l'anàlisi d'inhibidors en la llet. Els límits de detecció dels antimicrobians assajats mitjançant la tècnica Eclipse(r) "100ov", han resultat pròxims als LMRs establits per la UE, sent aquests de: 5 (g/kg penicil·lina "G", 7 (g/kg amoxicil.lina, 68 (g/kg cloxacicl.lina, 28 (g/kg oxacil.lina, 115 (g/kg cefalexina, 110 (g/kg cefoperazona, 170 (g/kg sulfadimetoxina i 250 (g/kg sulfatiazol. No obstant per a la resta de substàncies assajades els límits de detecció s'allunyen prou dels seus respectius LMR. Per això resulta necessari, millorar la sensibilitat del mètode perquè es puga ampliar l'interval d'antimicrobians a detectar. Quant al SMMP en la llet d'ovella, les equacions de regressió que relacionen la concentració i la mesura de la zona d'inhibició del creixement microbià presenten en tots els casos elevats coeficients de regressió (0,9719-0,9995). Açò assenyala una gran linealitat en la resposta i la possibilitat d'establir un diàmetre de decisió a concentracions pròximes als LMR establits. Els diàmetres de la zona d'inhibició considerats com a nivells de decisió per als diferents grups d'antimicrobians han sigut: 20 mm per als betalactàmics, aminoglucòsids, macròlids, tetraciclines i sulfonamides, i de 22 mm en el cas de les quinolones. L'especificitat del SMMP es va avaluar a través de la selectivitat que va resultar molt elevada 98-100% i de l'especificitat encreuada. En l'estudi d'aquesta última es van observar interferències significatives en el cas de la placa destinada a la determinació de betalactàmics per antibiòtics del grup dels aminoglucòsids i els macròlids, ressaltant especialment la tilosina, que per a totes les concentracions va presentar un diàmetre d'inhibició superior a 24 mm. En la resta de plaques l'especificitat va ser bona, presentant-se xicotetes interferències a elevades concentracions d'alguns dels antibiòtics. D'una manera general, es pot concloure que els mètodes estudiats són vàlids, en especial per a l'anàlisi de betalactàmics i sulfonamides, per la qual cosa podrien ser utilitzats en l'anàlisi de garbellat, així com en la confirmació i identificació de residus d'antibiòtics en la llet d'ovella. Encara que és convenient assenyalar que es considera necessari continuar i aprofundir en l'estudi dels mètodes de detecció de residus d'antimicrobians en la llet, així com en el desenvolupament de nous mètodes amb major sensibilitat que permeten als laboratoris de control de qualitat i a les indústries làcties disposar d'una ferramenta eficaç per a evitar la seua arribada al consumidor i el compliment de la legislació vigent.