RESUM
       
       La present tesi doctoral està enmarcada dins del camp de la síntesi de materials microporosos, els quals presenten aplicacions en separació de gasos, catalitzadors selectius, electrònica i biomedicina. Les zeolites són materials cristalins microporosos, que presenten canals i cavitats de dimensions moleculars al seu interior. La gran ventaja de les zeolites és la seua estabilitat tèrmica i química, junt amb la possibilitat de variar la topologia i dimensions dels canals i cavitats. El principal objectiu de la present tesi doctoral és la creació d’una nova metodologia de treball en la síntesi de materials microporosos mitjançant l’ús de tècniques d’alta capacitat (“high-throughput”). La introducció d’aquest tipus de ferramentes és molt recent, i per tant, l’aplicació de les mateixes per al desenvolupament de nous materials d’interès està en la primera etapa. Una volta desenvolupada i comprovada la metodologia de treball, s’explota amb la finalitat de descobrir nous materials microporosos o millorar les condicions de preparació dels ja coneguts. S’estudia el efecte dels agents directors d’estructura orgànics (rígids i flexibles), la introducció d’altres elements tetravalents diferents al silici (Ge ó Ti), la presència d’elements trivalents que introdueixen càrregues negatives a l’estructura cristal·lina (Al ó B), l’agent mineralitzant utilitzat a la síntesi (mig OH- i mig F-), així com la concentració dels gels. Finalment, l’ús de les tècniques d’alta capacitat genera un gran volum de resultats, que hi haurà que tractar mitjançant la utilització de tècniques de tractament de dades. A la part final de la tesi, es mostren noves tècniques de tractament de dades a la síntesi de materials, tant a nivell de modelatge, com de visualització i classificació dels mateixos.