La Metàfora Interactiva. Arquitectura funcional i cognitiva de la interfície La present investigació s'emmarca en un moment en què el sorgiment de nous formats en Tecnologies de la Comunicació definix un escenari inèdit en les pràctiques socials, culturals i artístiques. L'accés i gestió de la informació queden avuí definits per una marcada interconexió, posibilitadora d'un flux dinàmic de dades omnidireccionals que contribuïx a la gestació d'una arquitectura social i cultural amb traces de globalitat. La interfície electrònica, les bases formals i funcionals de la qual queden establertes des del treball interdisciplinari d'informàtics, artistes i dissenyadors, queda definida com un llenguatge en tant que establix un diàleg entre l'usuari i la màquina, fent ús dels recursos que li són propis a fi de garantir una eficàcia comunicativa, i quedant condicionat des de la seua pràctica individual i social per canvis diacrònics d'operativitat. Des de la colonització de les esferes actuals de la comunicació per part de la imatge, i l'estreta vinculació d’aquesta amb el llenguatge, és possible establir un camp d'estudi de naturalesa visual dins de la interfície electrònica, on la metàfora gràfica juga un paper essencial com a vehicle en l'associació d'idees i directament implicada en l'optimització de les possibilitats d'aquestes interfícies. El propòsit de la investigació és establir un marc des del que estudiar la viabilitat de la hipòtesi inicial, que defén l'ús de la metàfora aplicada a la interfície electrònica com a vehicle necessari per a l'establiment d'uns fluxos cognitius més eficaços que revertixen en una millor comprensió de la funcionalitat interactiva practicada en el sistema i possibiliten un diàleg més dinàmic amb la informació. Amb aquest fi s'ha estructurat el treball en dues parts relacionades: La primera part establix un marc eminentment teòric des del que s'aborda la revisió dels conceptes de llenguatge, imatge i icona, des dels quals estudiem l'arquitectura i la definició de metàfora gràfica, pilar central en l'articulació de les interfícies interactives. En aquest procés de descomposició factorial, s'analitza també la figura de l'usuari davall el doble rol d'agent passiu-actiu en el procés de consum de la informació, per a la qual cosa s'ha configurat un mapa de sinergies entre aquest i la informació rebuda, perfilant ací els límits i la ubicació del marc d'actuació del dissenyador de la mateixa. Finalment, s'establix un recorregut retrospectiu fins el moment actual de les diferents aplicacions que ha tingut la metàfora interactiva, trobant pautes operatives i configurant així una àmplia taxonomia sobre la seua aplicació electrònica, segons estratègies estructurals o semàntiques. En la segona part de l'estudi, de marcat caràcter pràctic, es desenvolupen una sèrie de interfícies amb vehicles metafòrics en la seua arquitectura conceptual i de navegació, de la interacció de les quals, amb una mostra d'usuaris habituals d'aquestes plataformes, s'obtenen conclusions que permeten perfilar les direccions possibles d'actuació en el camp futur del disseny d'interfícies interactives. En termes generals, aquesta tesi perseguix delimitar l'espectre operatiu marcat per la interfície electrònica d'interacció basada en una estructura metafòrica de navegació. Per a aquest propòsit considerem la metàfora gràfica com un fèrtil terreny des del qual projectar solucions d'usabilitat, que troben precisament en aquest ús metafòric de la imatge la qualitat idònia per a comunicar més eficientment una idea, o bé projectar aplicacions artístiques inèdites, en establir relacions d'associació conceptual molt més dinàmiques.