RESUM
Després de quinze anys des que es creara l'Agenda 21 Local com a instrument per a la consecució del desenvolupament sostenible a escala local, pot constatar-se que gran part dels processos Agenda 21 Local (AG21L) finalitzen, es diluïxen o continuen dèbilment als pocs anys d'iniciar-se.
Des de l'assumpció de la complexitat dels processos i dinàmiques de desenvolupament i assumint la inherent incertesa que rodeja als mateixos, la investigació s'ha centrat a analitzar com l'enfocament de planificació adoptat influïx en la capacitat de l'AG21L per a fomentar la gobernança democràtica local per al desenvolupament humà sostenible. Per a aconseguir els objectius proposats s'ha pres com referent la metodologia SCP/LA21 (Sustainable Cities Programme/Localizing Agenda 21) proposta pels organismes de Nacions Unides UN-HABITAT i PNUMA per a la seua aplicació a municipis urbans i s'ha emprat una estratègia qualitativa d'investigació per a l'anàlisi en profunditat del cas de l'Agenda 21 Local d'Arequipa (Perú).
De la investigació s’han obtingut com a principals resultats: la generació d'un model integrador descriptiu dels factors que influïxen en l'èxit d'un procés AG21L, analitzant la interacció d'aquesta amb els processos de desenvolupament ja existents en un territori; la proposta d'un marc analític per a examinar les metodologies d'AG21L des de la gobernança democràtica per al desenvolupament humà sostenible i l'enfocament de procés; l'elaboració de pautes per a la millora de la metodologia SCP/LA21, amb vocació de ser útils per a la millora d'altres plantejaments metodològics d'Agenda 21 Local existents.
Les principals conclusions de la investigació apunten, en primer lloc, a la necessitat de concebre una visió més integral del desenvolupament humà sostenible, superant el caire ambientalista que sol caracteritzar a l'AG21L. El reconeixement d'aquesta com a vehicle per al desenvolupament humà sostenible requerix incorporar els espais, mecanismes i condicions que permeten fomentar els processos deliberatius en els enfocaments metodològics adoptats. En segon lloc, i en sintonia amb l'anteriorment exposat, és necessari que les metodologies d'AG21L adopten un enfocament de procés de desenvolupament per a contribuir en major grau a la gobernança democràtica orientada al desenvolupament humà sostenible. El reforçament d'esta passaria per emfatitzar les dimensions participació i rendició de comptes en els processos AG21L i en els enfocaments i mètodes emprats per a la seua posada en marxa. 
Finalment, és necessari reconéixer l'elevada influència de la cooperació internacional en els processos AG21L de països en desenvolupament, des de la pròpia naturalesa i arquitectura de la metodologia SCP/LA21, fins a l'influx de l'agenda internacional, que impregna els enfocaments adoptats pels organismes internacionals i, per tant, les seues polítiques i accions en la pràctica.