RESUM

Des de l'any 2002 s'ha detectat una malaltia associada a xancres en branques de cítrics en les 
principals zones citrícoles d'Espanya, afectant principalment clementines i els seus híbrids. A 
partir d'una prospecció de 132 parcel*les es va descriure la síndrome i, a partir dels aïllaments 
realitzats i assajos de patogenicitat en hivernacle i camp, s'ha identificat a Phytophthora 
citrophthora com l'agent causal d'esta afecció. Utilitzant la tècnica dels RAMS es va trobar que 
la població de P. citrophthora estava composta per 14 subgrups. Al voltant del 90 % dels aïllats 
estava inclòs en un únic grup poblacional i el 10 % restant en altres 13 grups. No s'ha trobat 
evidència que esta variabilitat genètica sigui deguda a la reproducció sexual, perquè esta només 
es va trobar en un aïllat dels 134 estudiats. Alguns aïllats van presentar rangs elevats 
d'insensibilitat als fungicides metalaxil i mefenoxam. En assajos d'inoculacions de branques en 
condicions de camp duts a terme durant 27 mesos es va trobar que P. citrophthora va ser més 
activa en els mesos primaverals, seguida de les infeccions tardorenques, estivals i hivernals. 
Contràriament, es va concloure que les inoculacions en varetes tallades no van representar una 
metodologia fiable per a l'avaluació de l'estacionalitat i agressivitat de P. citrophthora i P. 
parasitica. Les regressions efectuades entre les mitjanes mensuals d'àrea de lesió i les variables 
mediambientals i de l'hostatge van indicar que la temperatura i la HR mitjana de les màximes i 
el contingut relatiu d'aigua de la corfa van ser els factors que més van incidir en el 
desenvolupament de les lesions. Es va trobar evidència d'una disseminació vertical del patogen 
des del sòl cap a la copa dels arbres per mitjà del transport per caragols de l'espècie Helix 
aspersa, la qual cosa va ser corroborada en experiments baix condicions controlades. Aquest 
caragol va ser capaç de transportar propàguls de P. citrophthora en el seu cos i també en el seu 
tracte digestiu disseminant el inòcul del patogen a través dels excrements. Pel que fa al control 
de la malaltia, es va trobar que en arbres adults i joves en camp les aplicacions curatives no van 
resultar efectives. Aplicacions preventives via pintat van ser més efectives que les realitzades 
per aspersió foliar i estes també millors que les aplicades via sistema de reg o injecció del 
producte al sòl. En plantes joves en hivernacle, van funcionar millor les aplicacions foliars sense 
diferències amb les efectuades via pintat i finalment les aplicacions per reg. Tractaments amb 
dos aplicacions distanciades 20 o 30 dies no van millorar significativament l'eficàcia dels 
tractaments comparada a una única aplicació.