Disseny d'imatges per a cegos, 
Material Didˆctic per a xiquets amb discapacitat visual

L'objectiu d'este projecte Žs contribuir a la investigaci— per a la creaci—, l'aplicaci—, la transformaci— del quefer professional del disseny grˆfic en el coneixement i les habilitats, en la formaci— de professionals en l'ˆrea del disseny per a material didˆctic per a esta disciplina, per la qual cosa Žs necessari canviar  respostes per al local i/o per a la globalitzaci—. En la hist˜ria del disseny, es planteja, projectar per a la globalitzaci—, per a la humanitat. Ara el  plantejament de reflexi— Žs per a la cultura local, d'una manera adequada, perqu� de manera global, determinada per als diferents nivells socials i /o culturals. En esta resposta l'objectiu Žs establir l'on, el qual ens porta a ubicar l'espai, el temps, l'ambient i el context. El com se sostŽ de valors, d'un coneixement del local per a arribar al global. El local comen�a a cobrar significaci—, orde equilibri, homogene•tat de , on podem ubicar el plantejament d'anar cap als valors.

La l’nia d'investigaci— que s'ha de seguir Žs la relaci— entre disseny grˆfic i la didˆctica en educaci— especial. L'experi�ncia adquirida a travŽs del treball constant i permanent al llarg de 20 anys, enfocat en la imatge perceptual, , no visual; amb una primera  grˆfica per a este usuari Òsimbologia per a cegsÓ, el treball concret de la  de dos seminaris de titulaci— per a alumnes de llicenciatura en l'Escola Nacional d'Arts Plˆstiques de la UNAM, amb el tema ÒDisseny de Material Didˆctic per a Persones amb DiscapacitatÓ i les diverses  de tesi de llicenciatura en l'ˆrea del Disseny Grˆfic amb diferents t’tols, en la seua gran majoria enfocats en esta mateixa l’nia de treball en qu� es reflectix el saber, el sentir i el pensar cap a la demanda d'unes necessitats particulars  del Disseny Grˆfic aix’ com de la societat

En este treball pretenc fonamentar i determinar la integraci— del llenguatge del disseny a partir de l'estudi de les tipologies simb˜liques, la qual cosa  implica la reserca del sentit d'una realitat, i incita a la necessitat comprendre llenguatge i pensament que respon a la percepci— de la imatge h‡ptica estructurada en un esquema  de comunicaci— amb base en una xarxa de significats absolutament significatius, aix’ mateix per mitjˆ de la metodologia descriptiva Ð comparativa, la qual es referix al plantejament de l'estudi de cas, analitzant els elements relacionats i comparats i amb aix˜ proposar un llistat de materials existents en 6 diferents empreses enfocades en l'elaboraci— de material didˆctic, aix’ com en el material utilitzat per l'ONCE (Organitzaci— Nacional de Cegs Espanyols), classificades en 52 tipologies, mateixa que permetrˆ la construcci— d'imatges tˆctils, on la percepci— i la interacci— permeten un desenrotllament conceptual i que l'aprenentatge per als xiquets amb discapacitat visual siga  significatiu i complet, de qualitat, i aix’ els dissenyadors grˆfics ˜briguen una porta a la integraci— d'este ususari cap a la societat de manera natural i primerenca perqu� amb a�˜ aconseguisquen obtindre un millor enteniment del seu entorn, context i realitat, aportant amb aix˜ tambŽ, per al Disseny Grˆfic, una opci— mŽs al mig que Žs la imatge.

ReconŽixer el problema, enfrontar-lo per a crear i desenrotllar una proposta grˆfica que afavorisca un nou coneixement i done refer�ncies significatives per a un sector de la poblaci— en particular com ho s—n les persones amb discapacitat visual. Aix’ mateix que amb la prˆctica no sols reconŽixer el problema te˜ric, sin— que amb la teoria aplicada, puga facilitar la creaci— de suports que determinen en la seua formaci— i desenrotllament de les seues capacitats. En la seua capacitat f’sica.
En la interacci— amb el medi. En el seu desenrotllament psicolingu’stico: en l'associaci— mental: mnŽsica + llenguatge. Per tant, espec’ficament la discapacitat existix quan la persona tŽ habilitats limitades amb els sentits, Žs per a�˜ la proposta d'una ferramenta per a aconseguir amb aix˜ que constru•squen el context de la realitat. 

Es diu que es pot jutjar a una societat per la forma com tracta  les persones diferents a causa de la seua ra�a, cultura, llengua, g�nere, o discapacitat, entre altres.  
Les lleis i decisions judicials recents confirmen que les persones amb defici�ncies, igual que qualsevol altre ciutadˆ, tenen dret a les disposicions d'igualtat d'oportunitats. 

ƒs important partir de la difer�ncia. El disseny Žs la difer�ncia, Žs concepte i al mateix temps forma perceptible, visible, present. ƒs tota la for�a del que significa, tŽ la possibilitat d'integrar sensaci—, emoci— amb objecte i imatge; cada un tŽ el seu just valor, s'integra. L'home Žs creador de s’mbols, a travŽs de l'observaci— de la naturalesa integrada a l'experi�ncia de vida, a�˜ ha permŽs traduir i crear a partir de la imaginaci— i la capacitat d'aprenentatge, llenguatges que ha expressat en diverses manifestacions humanes; en la religi—, en l'art, en la ci�ncia. Els s’mbols com una expressi— de significats emotius s—n els que estructuren el llenguatge grˆfic, com Jung es referix a aix˜ des del seu significat i no œnicament del seu œs, Žs a dir, el s’mbol en si mateix com constant en la hist˜ria de l'home i de la seua cultura.  

El disseny com a llenguatge, permet representar continguts conceptuals per mitjˆ de s’mbols, com a sistema d'expressi— amb base en convencions. Les paraules o les imatges s—n la xifra d'un contingut ideol˜gic, Žs a dir, s—n el s’mbol de la realitat que necessita adoptar una forma grˆfica per a ser expressada. El llenguatge Žs l'atuell on es deposita la saviesa i l'experi�ncia ancestral dels pobles, el disseny Žs la forma en qu� es presenta eixe contingut de l'atuell, per tant el disseny Žs l’quid. 

ƒs la ment on es guarden els esquemes de les imatges o dˆll— vist, els dits esquemes es podrien traduir en conceptes, Žs a dir, l'objecte Žs producte de la relaci— directa del subjecte amb l'objecte, grˆcies a la mediaci— del llenguatge i de les formes per a representar-lo. Quan hi ha una forma de pensament concret, creem  imatges basades en conceptes. La capacitat de conŽixer quelcom d—na alternatives de millor percepci— i d'un panorama mŽs ampli, Žs per aix˜ que l'home ha creat sistemes de signes per a poder comunicar-se. 

El llenguatge com a sistema de signes, Žs transparent, deixa de ser ell per a convertir-se en una representaci— de les coses, Žs un espill que reflexa el que Žs. Els l’mits del llenguatge s—n els l’mits del m—n, Žs a dir, Žs per mitjˆ del llenguatge la forma de representar al m—n.

ÒDissenyar per als ulls Žs dissenyar per al cervell, l'˜rgan mŽs complex i el que regix totes les nostres activitats i la nostra conducta. L'ull i el cervell fan un tot.Ó Les imatges es conformen en el cervell i els rovells dels dits s—n les regions del cos dotats de major sensibilitat per a lletgir la forma dels objectes a mercŽ al tacte. Si es requerixen proves immediates de la importˆncia que revesteis la projecci— mental de la pell, bastaria d'alálegar la potencialitat del tou del dits, els receptors de la qual transmeten l'estimulaci— fins al cervell, a travŽs de certes substˆncies conductores. Per mitjˆ de repetici— o, la qual cosa Žs el mateix, per mitjˆ d'un aprenentatge, les potencialitats sensorials convertixen en una s�rie d'habilitats que permeten dur a terme fines discriminacions i dotar de sentit particular les distintes sensacions. 
Aix’, doncs, una habilitat no Žs sin— una potencialitat ensinistrada, i qualsevol ser humˆ precisa un aprenentatge per a arribar a efectuar una subtil discriminaci— sensorial, com ho planteja Montagu en el llibre el sentit del Tacte.
La imatges s—n llenguatge, els enunciats l˜gics reflectixen el m—n, el mostren, la qual cosa d—na valor simb˜lic, Žs la seua part conceptual . Aix’, doncs la unitat m’nima del llenguatge grˆfic Žs el signe, i Žs la doble articulaci— que es realitza per mitjˆ de la combinaci— d'un element en el pla d'expressi— (significant),  que es correlaciona convencionalment amb els elements del pla del contingut (significat); on apareixen dos cares, la d'expressi— i la de contingut. Comprendre que Žs la imatge un vehicle d'expressi— i que Žs el s’mbol el mig perqu� es duga a terme la comunicaci—, ja que Žs narratiu, Žs la suma d'idees i conceptes. L'estudi, anˆlisi, avaluaci— del disseny de material didˆctic per a xiquets amb discapacitat visual Žs el procŽs d'incloure a una persona amb base al que pot fer i no excloure-la amb base al que no pot. No hem de limitar-nos a l'avaluaci— per a definir la discapacitat. Hem de centrar-nos a trobar les seues habilitats. L'avaluaci— Žs prˆcticament inœtil a menys que condu•sca a una acci— en forma d'instrucci— concreta, tractament o una altra intervenci— per a la persona amb discapacitat i llavors aportar a la disciplina del disseny un nou paradigma que apunte l'esfera del disseny per a tots.

Esta nova generaci— de productors d'imatges tŽ a veure amb el disseny grˆfic, Žs aix’ com la hist˜ria de les arts visuals queda en mans de l'artista grˆfic, com una biblioteca de formes i imatges realitzables on empra formes conceptuals, que influ•xen al pensament del disseny grˆfic i es manifesta en totes les ˆrees del mateix.

FABIOLA MIREYA FONTS NIEVES





1