El paisatge es pot dividir en zones o porcions amb característiques homogènies anomenades 
unitats de paisatge. Els aspectes que defineixen l’homogeneïtat d’aquestes unitats depenen de 
l’escala de anàlisi. Tradicionalment, la unitat s’ha concebut com un concepte flexible que 
s’adapta a les diferents escales, objectius i característiques del territori. Però, quan la unitat 
s’entén no sols como una ferramenta d’anàlisi per als tècnics sinó com un element exigit per la 
legislació mediambiental com es el cas de la Comunitat Valenciana, pareix necessari trobar 
criteris que garanteixen la coherència entre unitats de paisatge delimitades en territoris 
diferents. 
Aquest treball té com objectiu la cerca de criteris per a la definició d’unitats de paisatge en les 
diferents escales d’anàlisi i consta de dues parts. En la primera, s’identifiquen les principals 
tendències existents en la practica de la delimitació d’unitats a partir de l’anàlisi d’una mostra 
de treballs realitzats en la geografia espanyola. Els aspectes considerats en l’anàlisi son: àmbit 
territorial, escala, geomorfologia, matriu territorial i límits visuals. La interpretació de les 
relacions entre aquests aspectes es porta a terme amb l’ajuda de la tècnica Anàlisis de 
Correspondències Múltiples. Els resultats mostren que, encara que no existeixen uns criteris 
comuns en la delimitació d’unitats, es pot deduir una jerarquia implícita en la forma en que els 
tècnics espanyols estan delimitant les unitats de paisatge. Aquesta es més aparent en els 
aspectes relatius a la geomorfologia i menys evident en els relatius a la matriu territorial. En 
quant als límits visuals, el seu paper està poc definit i en general no son freqüents en les 
escales menudes associades a àmbits nacionals i regionals.
A partir dels resultats obtinguts en aquest primer anàlisi, en la segona part, es profunditza en 
els aspectes relatius a l’homogeneïtat del caràcter o estructura paisatgística en l’escala local. 
S’assumeix que a partir de l’anàlisi de l’estructura paisatgística de territoris concrets, es poden 
deduir criteris generals per a la delimitació d’unitats de paisatge. Es tria com àrea pilot el terme 
municipal de Xiva (València) de gran diversitat paisatgística. Els dos aspectes que es 
consideren en l’anàlisi de les estructures paisatgístiques son el tipus d’elements paisatgístics i 
les combinacions d’aquests elements. Aquestes últimes s’identifiquen amb l’ajuda d’uns índex 
quantitatius d’estructura del paisatge calculats sobre dues malles quadriculars diferents (1 km2 i 
0,25 km2) i les tècniques d’anàlisis de dades multivariant: Anàlisis de Components Principals, 
Mètode de les k-mitjes i Classificació Jeràrquica Aglomerativa. Els resultats mostren la 
potencialitat d’aquest tipus de procediments per a la identificació objectiva de zones amb una 
estructura paisatgística homogènia. A partir de la classificació d’estructures de Xiva, 
s’identifiquen factors responsables de la diferenciació de tipus de paisatges a escala local que 
poden reiterar-se en altres territoris de la Comunitat Valenciana.