TESIS DOCTORAL APLICACIÓN DE LOS SISTEMAS DE INFORMACIÓN GEOGRÁFICA A LA GESTIÓN TÉCNICA DE REDES DE DISTRIBUCIÓN DE AGUA POTABLE 
Presentada por: 
D. Francisco Javier Martínez Solano 

Dirigida por: 
Dr. D. Rafael Pérez García 
RESUM 
L'estudi d'una xarxa de distribució d'aigua potable, bé per a conèixer el seu comportament  hidràulic, bé per a exercir una gestió eficaç dels recursos que la componen, exigeix el  maneig d'una important quantitat d'informació. Aquesta informació posseeix diferent  naturalesa, encara que podria ser agrupada en tres grans grups segons la mateixa i l'ús al fet que serà sotmesa. Aquests grups són: informació física dels elements de la xarxa,  informació econòmica del sistema de proveïment i informació espacial sobre la  ubicació dels anteriors. Tradicionalment, aquesta informació s'ha guardat en diferents formats. La informació  sobre els elements de la xarxa (diàmetres, longituds, dates de posada en operació, proveïdors, etc.) quedava guardada en plànols d'obra o petites bases de dades d'inventari.  La informació econòmica quedava com la base de dades més cuidada del  sistema, on quedaven registrats totes les dades relatives als abonats, els seus consums, adreces, dates d'alta i altres dades necessàries per a una correcta gestió  econòmica del proveïment. Finalment, la informació espacial es trobava dispersa en  diferents plànols topogràfics on apareixien les corbes de nivell de l'àrea geogràfica  proveïda, la ubicació de les canonades principals i els traçats de les conduccions de distribució, en moltes ocasions sense actualitzar i realitzats a mà. En qualsevol cas, rares vegades existia connexió entre aquests tres sistemes d'informació.  No obstant açò, avui dia és cada vegada més freqüent la necessitat de lligar la informació  sobre les infraestructures amb l'econòmica i ambdues al seu torn amb la component espacial. Açò és possible gràcies a la implantació d'un adequat Sistema d'Informació Geogràfica  (SIG). Aquest sistema ens permet, no solament relacionar dades de caràcter geogràfic o espacial amb altres dades alfanumèriques, sinó també actualitzar d'una manera senzilla les dades  contingudes, a través d'una apropiada interfície gràfica. L'objectiu principal de la Tesi consisteix a proporcionar una eina eficaç per al  recolze en la presa de decisions relatives a la gestió tècnica dels proveïments. Per a  açò, s'han realitzat els següents desenvolupaments específics:  
•
Definició d'una estructura de base de dades que arreplega la totalitat de les dades  necessàries per a l'elaboració del model matemàtic d'una xarxa de proveïment d'aigua  potable. Aquesta base de dades arreplega tant les dades purament cartogràfiques (com a  altimetria, viari o parcelario) com les dades més específiques d'una xarxa  de proveïment d'aigua (abonats i infraestructures). 

•
Elaboració d'un model digital del terreny. Aquest model permet, d'una banda, la  interpolació de les cotes de cadascun dels elements de la xarxa, en el cas que es  desconega aquesta dada. Igualment, aquesta interpolació es podrà utilitzar per als nusos que resulten de la creació del model matemàtic. Al costat d'açò, s'ha completat  aquest model amb un algorisme de teselación que permet dividir l'àrea de servei en  zones d'influència de cadascun dels nusos.  

•
Elaboració de la modelación de la xarxa a partir de les dades de la mateixa disponibles en el SIG. ja que les tasques de la gestió tècnica d'un proveïment són diverses, el model matemàtic ha de respondre a la necessitat per a la qual s'ha creat. Per açò,  en funció de l'ús que es va a fer del model i el nivell de detall necessari en aquest,  el SIG incorpora una sèrie de rutines de simplificació de la xarxa.  

•
De la mateixa forma que el nivell de detall del model depèn de l'ús que es va a fer  d'ell, l'assignació de càrregues o consums al model també ha de fer-se segons l'ús  que es vaja a fer del model i la tècnica empleada per a la simplificació de la xarxa. En  concret, s'han contemplat dos criteris d'assignació. El primer criteri respon al  nivell de detall del model i a la finalitat del mateix. Així, caldrà distingir entre els  models estratègics d'operació i els models de detall. En els primers, es travarà  amb cabals mitjans mentre que en els segons es treballarà amb cabals  corresponents escenaris excepcionals de funcionament de la xarxa (cabals  punta, sequera, avaries, etc.). El segon criteri serà temporal. Ha de contemplar-se la  possibilitat d'assignar consums corresponents a situacions actuals, per a açò es disposarà de la informació de les facturacions. No obstant açò, sobretot a l'efecte de  planificació, serà necessari integrar sistemes de predicció de demandes.  

•
Un altre objectiu perseguit amb aquesta Tesi és el de donar un primer pas cap a la  interoperabilitat dels sistemes d'informació geogràfica. Dit d'una altra forma, s'ha  de tenir en compte la possibilitat de compartir la informació integrada en el **SIG. Per açò, s'ha elaborat un model de dades compatible amb els estàndards proporcionats  pel Open GIS Consortium que permet implantar tot el desenvolupat en qualsevol sistema, independentment de la plataforma triada.  

•
Finalment, s'ha inclòs en la Tesi una aplicació pràctica de tot l'exposat de tal  forma que quede patente la utilitat de la metodologia desenvolupada quan es trasllada a un cas real. La principal conclusió que es pot extraure d'aquesta Tesi és que s'ha realitzat un treball  que facilitarà la presa de decisions relatives a la gestió tècnica dels proveïments,  basant aquestes decisions en els resultats proporcionats per un model matemàtic  obtingut a partir de les dades incloses en un Sistema d'Informació Geogràfica. Per a açò  ha sigut necessari solucionar una sèrie d'aspectes que s'han anat desenvolupant al llarg dels diferents capítols de la Tesi.