El control predictivo basat en models o Model Predictive Control (MPC), no fa referència al disseny concret d'un controlador sinó més prompte a un conjunt d'idees o característiques per al desenvolupament d'estratègies de control que, aplicades en un major o menor grau, donen lloc a diferents tipus de controladors amb estructures semblants. El MPC és una de les tècniques de control que més s'ha desenvolupat en els àmbits acadèmic i industrial en les últimes dècades degut sobretot a la seua simplicitat i eficiència.

No obstant, no és fàcil relacionar els paràmetres d'ajust del controlador i les prestacions del bucle tancat. En este sentit, és important dissenyar algoritmes de control predictivo  que garantisquen l'estabilitat nominal del bucle tancat, amb temps de càlcul xicotets i amb un significat clar dels seus paràmetres sobre les prestacions del sistema o sobre l'esforç de control.

L'aportació fonamental d'esta tesi està relacionada amb la definició d'un nou tipus de controlador predictivo, el PC-GPC, versió modificada d'un GPC estàndard. En este controlador s'ha substituït el factor de ponderació de l'acció de control per un nou paràmetre denominat nombre de components principals (NPC). La relació entre el nou paràmetre (NPC) i alguns indicadors numèrics, com la norma del vector d'accions de control o el número de condició de la matriu dinàmica G, fan que la seua elecció estiga basada en criteris menys subjectius que la ponderació de les accions de control. A més, s'ha analitzat este tipus de controlador tant en l'àmbit de processos CISE com a MIM, així com les seues característiques de robustesa i estabilitat. D'altra banda, s'ha deduït un mètode de càlcul d'un controlador PC-GPC per a garantir l'estabilitat nominal de bucle tancat, quan el model conegut és exacte.