En esta tesi s'han proposat nous esquemes de detecció basats en l'ús de predicció no lineal, a fi d'aplicar-los a detecció d'incendis en grans àrees. Estos esquemes han sigut verificats amb dades reals obtinguts per mitjà d'un sensor infraroig situat en una àrea muntanyosa en les proximitats d'Alcoi, a partir de les dades s'han construït tres blocs d'informació (A, B i C). L'objectiu, en concret,  se centra a determinar la capacitat per a resoldre en un soroll de fons entre dos situacions: focs reals i alarmes indeseadas, la qual cosa implica el basar la detecció sobre un vector (vector de decisió). 
Per a la validació dels esquemes proposats hem realitzat diferents simulacions que modelen els dos tipus de senyals presents: focs creixents i les diferents alarmes indeseadas (efectes ocasionals) amb les que ens podem trobar en una situació real.
A partir d'un esquema bàsic de predicció-detecció, caracteritzat per dos parts principals: la primera correspon a l'etapa de predicció (del tipus lineal) i la segona a l'etapa de detecció (del tipus filtre adaptat al subespai de senyal), hem verificat la viabilitat de tal esquema. A continuació en la tesi es presenten millores sobre l'esquema inicial. La primera, l'interés d'incloure no linealitats en el disseny del predictor, degut fonamentalment que les dades no presenten una distribució Gaussiana. En la tesi es presenta l'estructura de Wiener com a esquema per a construir el predictor no lineal. La segona, la necessitat incloure el denominat detector de creixement per a poder distingir entre tendències creixents (possibles focs) i decreixents (possibles alarmes indeseadas).
En el disseny de l'estructura de Wiener (caracteritzada d'una banda lineal més una part no lineal) hem desenvolupat dos tècniques per a caracteritzar la no linealitat: el mètode directe i el d'aproximació polinómica. La part lineal ha sigut dissenyada aplicant.........