Resum: La hibridació somàtica, o fusió de protoplasts, és una eina biotecnològica aplicable a la millora dels cítrics. La utilització d'aquesta tècnica permet abordar objectius que seria impossible plantejar mitjançant la hibridació sexual o altres tècniques de millora, tant a nivell de millora de varietats i patrons ja existents, com per a l'obtenció de nous genotips d'interès. L'objectiu principal d'aquesta tesi ha estat l'aplicació de la hibridació somàtica a necessitats específiques de la citricultura espanyola. A més, s'han realitzat estudis sobre aspectes tècnics relacionats amb la hibridació somàtica, amb l'objectiu de facilitar el treball de millora que es realitza aplicant aquesta tècnica. La tesi ha estat dividida en quatre capítols i un apèndix que es descriuen a continuació. 
El primer capítol està dirigit cap a l'obtenció de nous patrons d'interès utilitzant genotipus amb característiques complementàries. Per a això es van escollir els genotipus citrange "Carrizo" i Citrus macrophylla que són dos dels patrons més utilitzats en el cultiu dels cítrics. Les dificultats trobades en l'obtenció d'híbrids entre els genotipus seleccionats aplicant els mètodes establerts de fusió química i quimio-elèctrica, van fer que es buscaren mètodes alternatius que puguin incrementar l'eficiència del procés. Per això es va adaptar un mètode d'hibridació somàtica elèctrica que utilitza camps de corrent alterna i polsos de corrent continu. Aquest nou protocol va permetre regenerar, per primera vegada, híbrids somàtics simètrics dels parentals comentats. A més es va poder comparar directament l'eficàcia dels tres mètodes de fusió de protoplasts disponibles per a cítrics, aplicant-los paral.lelament a un mateix creuament. 
En el segon capítol es mostra la caracterització genètica exhaustiva de les plantes obtingudes, tant a nivell nuclear com a nivell citoplasmàtic. Els resultats d'aquesta caracterització van mostrar que els híbrids somàtics no sempre són la suma perfecta dels dos parentals i que pot haver canvis a nivell cromosòmic, subcromosómic o citoplasmàtic. L'aplicació del mètode elèctric a altres genotips permet així mateix l'obtenció d'híbrids d'interès utilitzant els genotips C. taiwanica + C. macrophylla i "Encore" + "Limón rugoso". També aquests híbrids van ser caracteritzats a nivell nuclear i citoplasmàtic. 
 El tercer capítol mostra l'estudi dut a terme l'efecte de la radiació amb llum UV sobre la integritat del genoma dels protoplasts de cítrics. L'interès en l'aplicació d'aquest tipus de radiació resideix en la possibilitat d'obtindre híbrids somàtics asimètrics. S'ha estudiat l'efecte de l'exposició a dosis diferents de llum UV sobre la viabilitat tant de protoplasts de call com de fulles, així com sobre la multiplicació de protoplasts de call embriogènic. L'anàlisi mitjançant citometria de flux dels protoplasts tractats amb llum UV ha evidenciat canvis en l'estructura del genoma nuclear. S'ha trobat una relació directa entre la dosi de llum UV i el grau de fragmentació de l'ADN observat. A més, l'anàlisi mitjançant electroforesi en gels d'agarosa ha permès visualitzar la fragmentació que es produeix en els protoplasts tractats amb llum UV. 
Les varietats pertanyents al grup de les clementines són les més importants per a la citricultura espanyola. No obstant això en la bibliografia hi ha descrits només uns pocs treballs d'hibridació somàtica que utilitzen integrants d'aquest grup. La causa principal d'aquest desequilibri rau en les dificultats trobades per l'aïllament i purificació de protoplasts a partir de les seues fulles aplicant les metodologies emprades en altres grups de cítrics. Per això en el capítol quart es descriu la posada a punt d'un protocol d'aïllament de protoplasts específic per clementines. Es van estudiar i optimitzar algunes de les variables que afecten el rendiment en protoplasts aïllats, especialment l'estat fisiològic del material vegetal utilitzat i les condicions d'aïllament. 
El protocol d'aïllament posat a punt ha permès obtindre de forma rutinària protoplasts de diferents varietats del grup de les clementines, així com d'alguns dels seus híbrids. Gràcies a aquest protocol d'aïllament ha estat possible obtindre nous híbrids somàtics que contenen el genoma de la varietat "Clemenules" (capítol 5). L'híbrid alotetraploide obtingut entre la clementina "Clemenules" i una varietat de satsuma pot ser emprat com parental per a realitzar hibridacions interploides i obtenir nous híbrids triploides. També es van obtenir cíbrids diploides constituïts pel nucli de "Clemenules" i el citoplasma de Satsuma. S'espera que s'haja transferit el caràcter d'esterilitat masculina (determinat pel citoplasma en les varietats de satsuma) al cíbrid. Els marcadors microsatèl · lits són una eina molt valuosa en la millora de cítrics perquè permeten la identificació varietal, la caracterització d'híbrids (sexuals i somàtics), l'elaboració de mapes genètics i la discriminació entre individus zigòtics i nucelars. Però no tots els marcadors microsatèl · lits desenvolupats són polimòrfics per a tots els genotipus de cítrics. L'apèndix mostra els resultats de l'estudi d'aplicació de la tècnica SSCP (single strand conformation polymorphism ") a marcadors SSR. La tècnica SSR-SSCP ha permès detectar polimorfismes a marcadors microsatèl · lits tradicionalment considerats monomòrfics.