RESUMEN VALENCIANO La present Tesi Doctoral (Visions de l'entorn: paisatge, territori i ciutat en les arts visuals) efectua una aproximació interdisciplinària a les diverses estratègies i concepcions visuals que la cultura occidental ha desenvolupat per a representar l'entorn i transformar-ho en un concepte cultural que, a través del procés d'artealització, es qualifica de paisatge. El treball realitzat no s'ajusta a una metodologia historicista ni iconogràfica, ja que la utilització de referents històrics i icònics se supedita a la realització d'una aproximació conceptual dirigida a entendre el nostre entorn —natural i urbà— i veure com la noció d'espai està delimitant-se en els nostres dies. En aquest sentit, mirar al passat no és l'objectiu de la nostra investigació, ja que allò que s'ha buscat és poder interpretar el nostre present i reflexionar de forma global, sistemàtica i no fragmentària sobre l'evolució de l'entorn i/o del paisatge urbà dins de les arts visuals. Enfront de la idea restrictiva d'un paisatge que només s'entén com relacionat amb una realitat natural estàtica, la seva ampliació a qualsevol entorn (atés que els entorns naturals també són elaboracions culturals canviants) i a qualsevol mirada (ja que el paisatge implica l'espai o el territori que és observat des d'una determinada posició o des d'un determinat punt de vista), ha propiciat que aquesta investigació analitze no sols el significat dels nous territoris urbans i periurbans, sinó també les visions que aquestos generen, especialment després de les aportacions teòriques efectuades per Charles Baudelaire i Umberto Boccioni (aportacions que han de ser contextualitzades dins del paper hegemònic que en l'ordenació territorial està assumint contemporàniament el fenomen urbà). Per a efectuar la nostra anàlisi hem partit de les crítiques culturalistes realitzades sobre la idea de naturalesa, així com de les posicions fenomenològiques teoritzades per Martin Heidegger, Gaston Bachelard, Maurice Merleau-Ponty, Otto Friedrich Bollnow, Mikel Dufrenne i Luigi Pareyson. Aquestes aportacions s'han vist complementades per contribucions no sols artístiques (Paul Scheerbart, Ludwig Meidner, Otto Dix, George Grosz, Max Ernst, Giorgio de Chirico, Edward Hopper, Piet Mondrian, Louise Bourgeois, Robert Smithson, Gordon Matta-Clark) o estètiques (Alain Roger, Robert Rosenblum, Hugh Honour, Francisco Calvo Serraller, Iria Candela, Anna Maria Guasch, Javier Maderuelo, Simón Marchán, Eduardo Subirats), sinó també filosòfiques (Günther Anders, Guy Debord, José Ortega i Gasset), antropològiques (Marc Augé), sociològiques (Paul Virilio, Ulrich Beck, Manuel Castells), mediàtiques i comunicacionals (Regis Debray, William J. Mitchell, Javier Echeverría) o arquitectòniques i urbanístiques (Henri Lefebvre, Gilles Clément, Rem Koolhaas, Juhani Pallasmaa). A través d'aquestes aportacions hem pogut situar les obres dels artistes analitzats, al mateix temps que hem abordat les visions de l'entorn. Unes visions que, sorgides a partir de la pèrdua del valor funcional del territori, es mostren sempre relacionades amb qüestions simbòliques, religioses, econòmiques i estètiques. Per això, en el nostre estudi hem analitzat l'aparició dels entorns secularitzats, la utilització d'un sistema de representació visual matematitzat, la concepció autònoma del paisatge, el misticisme inherent a les idees de progrés, industrialització i utopia maquinista i, finalment, l'apropiació de la ciutat com a entorn natural de l'home urbà contemporani. Un entorn que, reprenent els conceptes romàntics de sublimitat i emoció —el paisatge en tant que estat emocional—, ha suscitat diferents respostes: com a discurs d'autorreferencialitat, com a espai vinculat a la memòria, com a àmbit d'intervenció política i social, com a paisatge de globalització, com a espai fem i com a realitat virtual. VISIONES DEL ENTORNO Paisaje, territorio y ciudad en las artes visuales