Actualment, un del principal reptes de l’ Enginyeria del Maquinari (EM) és la construcció de sistemes de qualitat. La qualitat és una propietat del programari que està formada per diverses característiques, entre les quals trobem la usabilitat, en la qual està centrada aquesta tesi.

L’ EM ha estat centrada històricament en problemes de funcionalitat i persistència, oblidant la interacció amb el usuari i més concretament, la usabilitat. Aquest buit ha sigut cobert per la comunitat Interacció Persona-Ordinador (IPO), que ha proposat recomanacions per millorar la usabilitat dels sistemes. Algunes d’estes recomanacions han de ser considerades des de les primeres etapes de la construcció del sistemes per tal d’evitar realitzar canvis en la arquitectura una volta aquesta haja sigut dissenyada. Aquestes recomanacions s’anomenen Functional Usability Features (FUF).

La incorporació dels FUFs des de les primeres etapes del procés de desenvolupament afegeix certa complexitat a la construcció de sistemes, perquè l’analista ha de tindre en compte més factors a l’hora del desenvolupament. Aquesta tesi presenta una solució basada en la transformació de models. L’objectiu de la tesi és el de presentar un mètode (anomenat MIMAT) per incorporar els FUFs dins d’un mètode de desenvolupament Model-Driven Development (MDD). Per tant, la tesi aprofundeix en els canvis que el dissenyador del mètode MDD cal que aplique per tal d’enriquir-lo amb els FUFs. Una vegada incorporats els FUFs, l’analista que modele amb el mètode MDD modificat pot utilitzar les característiques d’usabilitat en el desenvolupament de sistemes. El principal avantatge d’aquesta aproximació és que l’analista pot incorporar les característiques d’usabilitat simplement a partir dels models conceptuals, mentres que deixa la implementació  a les transformacions de model a codi.

La factibilitat de MIMAT s’ha demostrat aplicant-lo a un mètode de desenvolupament MDD específic: OO-Method. A més a més, l’esforç del dissenyador del mètode MDD per tal d’incloure els FUFs ha sigut justificat per mitjà d’un experiment empíric. Aquest experiment ha demostrat que la satisfacció de l’usuari millora després d’incloure FUFs en el procés de desenvolupament del programari.