Un dels primers impulsos en la present investigació, passa per revisar el 
judici superficial a què estava sotmesa la producció arquitectònica va-
lenciana de principis del segle XX. Allunyada dels centres germinals eu-
ropeus, va sucumbir relegada al bipolaritzat debat nacional Madrid - 
Barcelona, sense assolir mereixements per a una aguda anàlisi arquitec-
tònica. Enllumenar tal oclusió s'infereix com a objectiu.
Investigar fonts, catalogar i sistematitzar el gros de la producció raciona-
lista valenciana, constata el canvi en el gust dels joves arquitectes, com 
a apropament a la modernitat. Resta concretar una coherència doctrinal 
i el compromís social preconitzat pels mestres del Moviment Modern. Ge-
neralitzar exhibeix una clara falta de compromís i, amb l'objecte d'absen-
tar tal falta d'atenció, s'escindeix un autor, Luis Albert Ballesteros amb la 
finalitat de contrastar la seua voluntat racionalista.
Redibuixar planimetries originals, recrear esquemes, perspectives, detalls i 
procurar maquetes, resulta el mètode emprat. Recrear l'anàlisi gràfica 
com a eina a la profunditat del coneixement, retorna la mirada analítica 
a una producció individual. La metròpoli, referent aspiració de moderni-
tat, dilucida l'àmbit físic d'aquest treball. Els albors de l'arquitectura d'Al-
bert, un concurs Nacional per al Ateneo Mercantil de València, marca el 
límit cronològic inferior. El superior, no admet arguments disjuntius, la 
Guerra Civil assumeix la frontera ineludible.
Luis Albert destaca entre els promotors de la intenció racionalista, a la 
capital llevantina, immersa en la Espanya dels anys vint i trenta. Les seues 
aportacions deixen evidències del seu esperit transgressor amb les doc-
trines academicistes i historicistes, el seu afany de renovació professional 
i la seua sinceritat projectual. El seu proclamat camí de la veritat, ocupat 
en crear línies pures i volums harmoniosos, a fomentar la utilitat del que 
construeix i escometre l'espai modern, bé val per a procurar el pas a les 
seues aportacions edilícies en els catàlegs de l'arquitectura moderna.
 





























395