RESUM
Segons l'historiador grec Heròdot, cap a l'any 3050 abans de Crist els antics faraons Egipcis 
van recopilar dades referents a la població i riquesa del país amb l'objecte de preparar la 
construcció de les piràmides, la qual cosa correspon potser a l'inici històric de l'estadística. 
A més del fet de la necessitat humana de recopilar i emmagatzemar gran i diversa quantitat 
d'informació. A principis dels anys 90 del segle passat d'altra banda, comença la utilització 
de tècniques avançades quant al tractament i maneig de dades conegudes amb el terme 
mineria de dades. Aquelles tècniques es basen en els camps de la ciència i el coneixement, 
com ho són: les bases de dades; la recuperació d'informació; l'estadística clàssica; 
l'aprenentatge automàtic; els sistemes per a la presa de decisió; la visualització de dades; la 
computació paral·lela i distribuïda; i altres com, el llenguatge natural; l'anàlisi d'imatges; el 
processament de senyals; els gràfics per ordinador, etc.
En aquesta tesi, de forma general, es realitza un plantejament cap al tractament i maneig de 
dades aplicades als sistemes d'abastiment d'aigua. Amb aquest fi, es fa ús del paradigma del 
descobriment de coneixement en bases de dades (KDD, de les seues sigles en anglés) i, 
s'apliquen específicament alguns mètodes de mineria de dades (Data Mining). Considerem 
que aquest és un camp apropiat per a l'aplicació i desenvolupament d'aquestes 
metodologies, a causa de la diversitat de problemàtiques que poden i han de ser resoltes, i 
prenent com a base la informació (dades) amb la que es compte en les diferents etapes del 
disseny, operació i gestió d'un sistema d'abastiment d'aigua. Moltes altres branques de la 
ciència i del coneixement han sigut explorades per mitjà d'aquests mètodes. L'aigua és un 
recurs natural vital que encara que es renova naturalment, presenta dotacions limitades en 
quantitat i qualitat per a cada lloc i moment concrets. Recentment existeix un interès 
creixent dirigit a la promulgació i l'avanç en la utilització de tècniques noves en el maneig 
de la informació per part de la comunitat científica d'enginyers de l'aigua, així com, dels ens 
encarregats del maneig i gestió dels sistemes d'abastiment. Malgrat açò aquest es un camp 
en cosa poc explorat.
Per tant, com a aportació dins d'aquest camp s'ha desenvolupat esta tesi, cuidant amb rigor 
que els plantejaments i les discussions exposades, permeten albirar el suport de la 
utilització d'aquestes tècniques avançades en a la gestió dels sistemes d'abastiment d'aigua. 
Concretament, a partir de la informació disponible i les ferramentes seleccionades, es va 
generar un model de gestió basat en regles de decisió per a tractar els danys ocasionats i 
reportats en xarxes d'abastiment d'aigua.
La metodologia seguida va consistir a realitzar un ampli estudi del marc teòric del 
descobriment de coneixement en bases de dades i com a aportació presentar-ho en idioma 
espanyol, ja que la major part de les investigacions i desenvolupaments del tema s'han fet 
en anglès, contant-se amb escassa informació en la llengua Castellana. A continuació es 
realitza un estudi exhaustiu de l'estat de l'art sobre les investigacions i treballs realitzats 
quant a la utilització, aplicació i desenvolupament dels temes exposats en el marc teòric en 
els sistemes d'abastiment d'aigua, detallant amb profunditat alguns d'ells com a base. 
Posteriorment es presenta una aplicació pràctica real, consistent a trobar les possibles 
causes dels danys ocorreguts durant l'any 2006 en la xarxa del sistema d'abastiment d'aigua 
potable del municipi de Calarcá, que es troba ubicat en la regió cafetera de Colòmbia. 
Aquests danys van ser reportats per l'empresa que gestiona l'abastiment. Per al 
desenvolupament d'aquesta aplicació, es van buscar les possibles relacions entre les 
diferents variables trobades amb base en la informació que es troba en aquests reports, en el 
model hidràulic de l'abastiment i, en plans temàtics de factors de risc per causes naturals 
importants en esta regió del país. Part de la informació utilitzada per a aquesta aplicació 
pràctica ens va ser subministrada per l'empresa de capital mixt Multipropósito de Calarcá 
SA ESP, qui gestiona l'abastament d'aigua al municipi.
Després de realitzar els passos pertinents per al desenvolupament de la metodologia de 
KDD, i d'escollir els models apropiats, es fa ús de les següents ferramentes de mineria de 
dades: arbres de regressió i classificació, xarxes neuronals i xarxes de Kohonen, amb suport 
del programa Clementine 9.0 de SPSS, per a trobar les relacions entre les variables. Els 
millors resultats es van a produir amb els algoritmes de classificació i regressió i, encara 
que amb aquests no s'arriba a tindre deduccions que conclouen relacions fortes de 
dependència que permeten extraure causalitats dels diferents danys reportats i les diferents 
variables tingudes en compte, sí que és cert que amb els resultats obtinguts i els 
desenvolupaments futurs proposats es pot comptar amb una ferramenta que permeta ajudar 
en el disseny, operació i maneig dels sistemes d'abastiment d'aigua, basant-se en la 
informació que va generant el propi sistema.
Dels resultats obtinguts, estem convençuts que a banda del seu gran potencial d'aplicabilitat 
en sistemes d'abastiment d'aigua potable, poden ser millorats si es compta amb una 
informació bàsica presa per a este fi, tal com es plasma en les recomanacions finals.
La metodologia seguida i el model pràctic estudiat,  presenten l'avantatge de poder ser 
realimentats contínuament, així com la presa de decisions en temps real per part del gestor 
de la xarxa d'abastiment, la qual cosa indubtablement proporciona una poderosa i útil 
ferramenta de gestió, i el més interessant, a partir de la pròpia informació real de la xarxa 
d'abastiment, la qual cosa salva la problemàtica de les incerteses presentes al moment de 
plantejar-se el modelatge de la xarxa d'abastiment d'aigua potable, així com la valoració 
subjectiva de paràmetres inclosos en aquestes formulacions.
Per a finalitzar, es proposen algunes línies futures d'actuació quant a la millora de la 
informació disponible i, en general, a la investigació que s'ha de seguir per a millorar els 
resultats obtinguts fins al moment.