RESUM.

    La present tesi s’ha desenvolupat amb la combinació de conceptes de la química supramolecular i la ciència dels materials. 
    En primer lloc, s'ha dut a terme el desenvolupament d'un nou mètode colorimètric en dos passos per a la detecció de surfactants aniònics en aigües, en el qual no és necessari l'ús de dissolvents clorats. Per a això, s'ha dissenyat i preparat un sòlid silícic funcionalitzat amb una unitat coordinant d'anions com és el grup imidazol. Després de produir-se la interacció d'aquestes unitats amb els surfactants aniònics, en un segon pas es produeix l'extracció d'un colorant des de la dissolució al sòlid preparat. La coloració del sòlid és funció de la concentració de surfactant present en la mostra inicial, per la qual cosa es permet la detecció a simple vista de la presència de surfactants en una mostra. En base als resultats obtinguts, es va dissenyar un nou material que fora capaç de determinar surfactants catiònics. Per a això, es va utilitzar com a unitat coordinant un derivat amb un grup sulfonat. A més de realitzar un estudi de la resposta d'aquests materials i la caracterització dels mateixos, s'han analitzat mostres reals que indica la viabilitat d'aquests sistemes per a la detecció de surfactants.
    Basant-se en els resultats anteriors, en segon lloc es va plantejar la possibilitat de dissenyar i preparar un material capaç de retenir i eliminar surfactants aniònics de mostres aquoses. Es treballa en aquest cas amb sòlids mesoporosos que presenten una major superfície específica, cosa que permet l'ancoratge d'un major nombre d'unitats coordinants i l’eliminació d’una major quantitat de surfactants. Es va estudiar la capacitat de retenció dels materials funcionalitzats en la seua superfície amb grups imidazol, amina i piridina. Es va observar que el material que presentava la major capacitat de retenció va ser el que posseeix grups imidazol a la superfície, i s’han aconseguit així nivells similars als obtinguts amb determinades resines.
    Finalment, també s'ha dut a terme el disseny i estudi d'una porta molecular sobre sòlids mesoporosos controlada per la presència de determinades espècies com són els carboxilats de cadena llarga i els surfactants aniònics, per tal d’utilitzar el sistema com sensor per aquestes espècies. El mecanisme de tancament està relacionat amb la interacció d'aquestes espècies amb les unitats coordinants de la superfície (imidazol, urea i tiourea). Quan els carboxilats de cadena llarga interaccionen amb aquestes unitats es produeix el bloqueig dels porus, i s’impedeix l’eixida del colorant que estava atrapat a l'interior. En carboxilats de cadena curta aquest efecte no es produeix, la qual cosa permet discriminar entre espècies dins d'una mateixa família. Per aquest mateix efecte, també es permet utilitzar aquest tipus de sistemes per a la determinació de surfactants aniònics en mostres aquoses sense necessitat de la utilització de dissolvents clorats i de realitzar procediments tediosos.