Aquesta tesi doctoral va encaminada a avançar en el coneixement de dispositius electroluminescents, aquells en què el transport i la recombinació de càrrega elèctrica origina emissió de llum en una capa fotoactiva. La tesi consta de dues parts diferenciades. 
      La primera d'elles ha estat dirigida al disseny i construcció d'equips electrònics que permeten la caracterització elèctrica i la mesura d'emissió de llum en dispositius electroluminescents constituïts per materials híbrids orgánic-inorganics particulats. En contrast amb els dispositius OLEDs preindustrials basats en l'emissió de polímers orgànics i on s'aconsegueixen eficiències d'emissió de llum elevades, hi ha un interès en desenvolupar nous materials que inicialment, abans de la seva optimització tenen emissions de molta menor intensitat i per als que no existeixen dispositius electrònics de mesura prou sensibles per a la seva caracterització. En concret en aquesta primera part de la tesi s'ha construït un sistema de caracterització elèctrica que permeteix obtindre mesures de pastilles de materials particulats a pressió, Tª i grau d'humitat controlades. A més s'ha procedit a la modificació d'un equip de fluorescència comercial per adaptar-lo a mesures de pel·lícules electroluminescents d'eficiència inferior a 1 cd/m2. Amb els equips realitzats s’ha procedit a la caracterització elèctrica i luminiscent d'una sèrie de materials híbrids partículats amb tal d'entendre els mecanismes de conducció d'aquests sistemes supramoleculars.
      La segona part de la tesi ha anat dirigida a desenvolupar un model basat en el programa de simulació SPICE que permeteix simular la característica de Lluminositat (L), Corrent (I), Voltatge (V) i Temperatura (Tª) de panells OLEDs preinsdustrials de gran àrea enfocats a il·luminació general. En concret es van realitzar tres models de complexitat creixent ("model elèctric unidimensional", "model elèctric 3D en punt de treball", i "model elèctric 3D estès").
A la tesi es descriuen també els procediments i mesures per aconseguir els valors dels paràmetres d'entrada a aquests models. Amb els valors així obtinguts es van simular diversos panells preindustrials de OLEDs i es van comparar amb les dades experimentals obtingudes en panells reals per tal de validar el model. Per establir la validesa del model en diferents condicions de treball, en concret es van utilitzar quatre panells de composició i mides diferents. A continuació es va procedir a la realització de simulacions de tipus predictiu que permetessin millorar l'homogeneïtat lluminosa d'aquest tipus de panells. Per a això es van dur a terme dues simulacions on es va variar la naturalesa de la coberta de encapsulació dels OLEDs i el gas inert que habitualment s'introdueix per tal de preservar els dispositius de l'atac de l'oxigen i de la humitat. La substitució en el model de la coberta i del gas per components de major conductivitat tèrmica permet disminuir els efectes de la inhomogeneitat deguts a la temperatura. Així el model prediu que el comportament dels OLEDs hauria de ser com el que té lloc quan el panell s'alimenta amb corrent polsada on l'efecte de la la temperatura és menyspreable i únicament s'acusen els efectes de les resistències de ànode i càtode sobre l'homogeneïtat del dispositiu.