El sector aqüícola és una de les activitats industrials amb més demanda de farines i olis de peix. 
No obstant això, a causa de l’estancament de les pesqueries a nivell mundial, l’activitat piscícola 
no pot estar basada únicament en les reserves finites de peix. Per tant, la substitució de farines i 
olis de peix per fonts alternatives de matèries primeres resulta ineludible. 
Per abordar esta problemàtica, es va analitzar l’efecte de dietes basades en una substitució 
conjunta de proteïnes i olis de peix per ingredients vegetals sobre el creixement i el perfil 
d’àcids grassos de daurades (Sparus aurata). El disseny de les dietes es va realitzar substituint 
l’oli de peix per una mescla d’olis vegetals (17:58:25 de colza:llinós:palma) en un 0% (FO), 
33% (33VO), 66% (66VO), 100% (VO). Totes les dietes es van formular amb alta proporció de 
proteïnes vegetals i es van suplementar amb 1% de lecitina de soja i 0,55% d‘L-lisina.
No es van trobar diferències en el creixement dels animals alimentats amb les dietes FO, 33VO i 
66VO. No obstant això, els peixos alimentats amb la dieta VO van mostrar un lleu però 
significatiu descens de la biomassa i una menor ingesta de l’aliment. La dieta VO va produir 
una reducció en els nivells circulants de somatomedina (IGF-I) i en l’expressió d’IGF a nivell 
hepàtic i muscular. Els nivells més alts d’IGF-I es van trobar en els peixos alimentats amb la 
dieta 33VO, mentre que els alimentats amb les dietes FO i 66VO van mostrar valors intermedis. 
La tendència dels nivells circulants d’hormona del creixement (GH) va ser oposada a la de 
l‘IGF-I, possiblement com a resultat de la retroalimentació negativa. En els peixos alimentats 
amb les dietes FO i 66VO, es va observar una regulació compensatòria entre els components de 
l’eix GH/IGF, mediada a nivell local per l’IGF-II i el receptor de la GH tipus II. Quant als 
paràmetres histopatològics, la dieta no va alterar la integritat del teixit intestinal en cap dels 
grups experimentals i només es van observar signes d’esteatosi hepàtica lleu en els peixos 
alimentats amb la dieta VO. El perfil d’àcids grassos dels lípids totals del múscul va variar, 
reflectint la composició de la dieta, i es va mantindre estable amb independència de l’estació. La 
substitució de l’oli de peix va produir un augment de 18:2n-6, 18:3n-3 y 18:1n-9 junt amb una 
reducció de 20:5n-3 i 22 :6n-3. No obstant això, el perfil d’àcids grassos dels fosfolípids va ser 
més constant entre els grups experimentals i només es van trobar canvis significatius en el perfil 
dels peixos alimentats amb la dieta VO, possiblement a causa d’uns nivells insuficients d’àcids 
grassos essencials en aquesta. La robustesa dels distints patrons tissulars d’àcids grassos es va 
examinar en múscul, fetge, teixit adipós mesentèric i cervell de peixos alimentats amb les dietes 
FO i 66VO. El perfil d’àcids grassos dels fosfolípids va ser característic del teixit analitzat i es 
va mantindre pràcticament invariable enfront de l’efecte de la dieta. El perfil d’àcids grassos del 
cervell va ser el més conservatiu i no es va veure alterat per la dieta, podent indicar 
indirectament que les funcions neurològiques no es van veure afectades. A fi de revertir el perfil 
d’àcids grassos del filet dels peixos alimentats amb les dietes 33VO i 66VO a un perfil més 
pròxim al de peixos alimentats permanentment amb olis marins, durant l’última fase de 
producció es va utilitzar la dieta FO com finalitzadora. Els canvis originats en el perfil d’àcids 
grassos del filet es van produir com a resultat d’un procés de dilució, depenent expressament de 
la quantitat absoluta dels distints àcids grassos ingerits durant tot el seu cicle de producció. Com 
a conclusió general, és possible la substitució del 66% de l’oli de peix per olis vegetals en 
pinsos basats en proteïnes vegetals sense afectar el creixement de la daurada. Encara així, hi ha 
altres factors que han de tindre’s en consideració com la qualitat sensorial, seguretat alimentària, 
salut i benestar animal.
Resumen en valenciano