Resum
Aquest estudi aborda l’acció del fruit com a òrgan de control del desenvolupament de l’arbre fruital en la nespra japonesa (Eriobotrya japonica (Thunb) Lindl.). Per a realitzar-ho es varen establir 4 nivells de comparació: dos cultivars, ‘Algerie’ i ‘Piera’, el primer d’ells amb un comportament típic de la climatologia Mediterrània, el segon amb brotació, floració, fructificació i maduració del fruit recorrents al llarg de l’any; arbres joves (3 anys d’edat) cultivats amb test capaços de florir i fructificar adequadament; arbres adults cultivats al camp amb fruits i sense ells, eliminats a les primeres etapes del seu creixement, brots amb panicula, brots sense ella i amb aquesta aïllada temporalment per l’anellat de la seua base. Es varen avaluar la brotació, la floració, el desenvolupament de les arrels, el desenvolupament del fruit, i el contingut nutricional, sucres de transport, de consum i de magatzematge, fraccions nitrogenades, N-NO3-, N-NH4+ i N-proteic, i el contingut hormonal, AIA, ABA i zeatina, en els diferents òrgans de la planta. Els resultats indiquen que l’arbre no inicia la seua brotació fins que no es recull el fruit i que la seua absència accelera el desborrament de les seues gemmes i el posterior creixement dels brots i promou la floració. Igualment, la presència restringeix severament el creiximent del fruit, i amb això, l’aportació d’hormones a la part aèria de la planta. Així mateix, es demostra que el fruit controla el seu propi desenvolupament mitjançant un fenomen de competència per nutrients amb la resta de fruits de la panicula i que mitjançant la seua interacció amb el desenvolupament de la resta d’òrgans amb creiximent actiu de l’arbre, controla el mecanisme de la seua maduració. El resultat final es que: 1) l’activitat fotosintètica està regulada per la demanda del principal embornal de la planta, el fruit, i que aquesta, majoritàriament està regulada per la llavor que, quan acaba el seu creixement, finalitza la demanda del fruit per carbohidrats; 2) la floració està controlada pel fruit, que restringeix significativament la brotació anticipada de les gemmes axil.lars i inhibeix la formació de flors en aquestes inflorescències i en les principals; 3) el creixement i l’activitat de les arrels es ralentitza marcadament quan el fruit aconsegueix el seu tamany màxim, la qual cosa queda demostrada per la reducció de la seua llargària, el descens en el nombre dels seus punts mitòtics procedents dels tricoblastes, la reducció del transport de sucres des de les fulles, medit per l’exposició d’aquestes a una atmòsfera de13C, la reducció del transport des de les arrels fins al fruit, determinat per l’acumulació de midó i de la fracció N-NH4+ i la dràstica reducció de la síntesi i transport d’hormones des de l’arrel fins la part aéria de la planta, i 4) l’acumulació de carbohidrats, conjuntament amb la reducció de la concentració de N-NH4+ i de zeatina, faciliten la maduració del fruit que és, d’aquesta manera, controlada per la seua propia activitat.