Resum El Fons de Població de les Nacions Unides ha declarat que en 2008, per primera vegada en la història, més de la mitat de la població del món vivia en pobles i ciutats. S'ha estimat que per al 2030 este número s'incrementarà al 60% de la població [1]. La creixent grandària de les zones urbanes, l'increment de població que requerix la conversió de terrenys naturals en sòl agrícola o industrial, i l'ús més intensiu dels terrenys agrícoles existents, suposen una enorme pressió sobre el territori. Com resultat, en les últimes dècades s'ha posat de manifest un creixent malestar social sobre l'estètica del paisatge. Els governs i els ciutadans estan cada vegada més preocupats per la presència visual del seu entorn quotidià, tant d'urbà com rural. Cada vegada més, el paisatge, i especialment la seua qualitat estètica, es concep com un recurs –natural i social- d'elevada fragilitat i susceptible de desaparéixer. Les construccions no planificades, els riscos ambientals i mal ús del territori han influït en la seua degradació, per la qual cosa es fa necessari definir unes directrius per a la seua conservació. Al mateix temps, la creixent concentració de diòxid de carboni en l'atmosfera ha alertat sobre el perill i les conseqüències del calfament global del planeta. El temor d'este calfament i el fet que la producció de petroli està en el seu màxim, o prop del mateix, han portat a molts països a seguir estratègies de “descarbonització” de les seues fonts d'energia. Les energies renovables, en particular l'energia eòlica i l'energia solar, representen una opció interessant en el camí cap a la “descarbonització”. No obstant això, estes tecnologies s'enfronten sovint amb la resistència del públic, com a conseqüència de la seua difícil integració en el paisatge. Per això, és important que esta contestació social cap a les energies renovables siga entesa adequadament, de manera que, si es necessiten, estes instal·lacions puguen ser implantades a gran escala, sense danyar l'entorn o la percepció sobre les mateixes. Per a protegir la qualitat visual del paisatge, és necessari entendre-ho i el primer pas per a fer-ho és per mitjà de la realització d'una Avaluació d'Impacte Visual, que té com a objecte identificar i avaluar els components físics i perceptuals del paisatge que determinen si un paisatge concret és estèticament agradable o no. En la Unió Europea, els països i les regions regulen la sostenibilitat dels seus paisatges segons la Directiva 85/337/CEE de 27 de juny de 1985, relativa a l'avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient, també conegut com la Directiva d'Avaluació d'Impacte Ambiental. Esta Directiva exigix l'avaluació de l'impacte ambiental de determinats projectes de construcció (sobretot a gran escala) abans del seu desenrotllament, per a assegurar que les seues conseqüències ambientals siguen identificades i avaluades amb caràcter previ a la seua autorització. L'impacte visual induït per l'acció humana en un paisatge és un tipus d'impacte ambiental que ha de ser considerat en l'Avaluació d'Impacte Ambiental. En conseqüència, els països i regions europees que han desenrotllat lleis de protecció del paisatge d'acord amb les Directives de la Comissió, es comprometen legalment a dur a terme avaluacions de l'impacte visual, en el marc de l'Avaluació de l'Impacte Ambiental del projecte. A pesar del desenrotllament de ferramentes específiques per a dur a terme l'Avaluació de l'Impacte Visual, encara no hi ha una ferramenta universal que puga ser utilitzada per diferents tipus d'usuaris dins de l'àmbit de la investigació i la planificació paisatgística. D'altra banda, les ferramentes desenrotllades són sovint massa complicades o massa específiques per a ser útils en la pràctica, i, en particular, en les Avaluacions d'Impacte Ambiental. L'anàlisi del paisatge oferix una àmplia gamma de metodologies i ferramentes basades en diferents fonaments teòrics, i que perseguixen objectius diferents. La decisió sobre quina metodologia utilitzar es pren en funció de la pròpia definició paisatge i de l'objectiu concret que es perseguix en l'anàlisi. Els estudis sobre l'impacte visual de paisatges han seguit tres línies principals d'investigació: l'Enfocament d'Experts, l'Enfocament de Preferència Pública i l'Aproximació holística. L'objectiu d'este treball és desenrotllar ferramentes fiables i de fàcil aplicació per a quantificar l'impacte visual de les intervencions humanes en el paisatge, per mitjà d'una metodologia potencialment generalitzable. Es presenten tres casos d'estudi, i en cada un d'ells s'aplica un enfocament diferent. Cada investigació té com a objectiu avançar des dels resultats de l'anterior, com a complement de la metodologia, amb noves ferramentes. En el primer estudi, es desenrotlla un indicador per a mesurar la magnitud de l'impacte visual dels parcs eòlics, utilitzant l'enfocament Expert. L'indicador combina mesures tangibles de visibilitat, color, fractalitat i continuïtat que es poden prendre a partir de fotografies. Es construïxen funcions de valor per a cada variable i s'incorporen a l'indicador. Este indicador es va utilitzar per a calcular l'impacte estètic de cinc parcs eòlics reals. La comparació estadística dels resultats de l'indicador amb els obtinguts per consulta a una mostra d'individus, dona com resultat que l'indicador representa correctament l'orde d'impacte segons la percepció de la mostra de la població, per la qual cosa és una mesura objectiva i adequada dels efectes visuals dels parcs eòlics. Continuant amb la línia de pensament i els resultats d'este estudi, en la segona investigació es desenrotlla, en primer lloc, un indicador semblant per a plantes d'energia solar, i, posteriorment, es combina amb una Anàlisi Semàntica Diferencial per a avaluar les variacions en la percepció subjectiva, introduint així un enfocament holístic. L'estudi demostra que la combinació de l’ús d'un indicador objectiu i un estudi subjectiu, explica fidelment les preferències de l'usuari. El tercer estudi millora la fiabilitat de les anàlisis semàntiques diferencials, per a avaluar l'impacte visual dels diferents tipus d'intervencions humanes, en un Enfocament de Preferència Pública. Esta aportació es du a terme per mitjà de la incorporació del Coeficient de Correlació Intraclasse, que s'aplica per a validar l'espai semàntic de les respostes perceptuals i per a determinar el nombre de subjectes necessaris per a realitzar una avaluació estadísticament fiable dels paisatges. Finalment, la metodologia i les ferramentes desenrotllades s'analitzen des de la perspectiva de la seua confiabilitat, validesa, generalització i aplicabilitat, amb especial referència a l'Avaluació de l'Impacte Visual com a part de l'Avaluació de l'Impacte Ambiental. Este treball ha sigut dut a terme seguint el procediment oficial per a la realització d'un doctorat amb menció “europeu”. Durant el transcurs de la tesi doctoral, la candidata ha realitzat una part dels treballs d'investigació en la Universitat d'Oxford (Oxford, Regne Unit) per un període de sis mesos. D'altra banda, esta tesi doctoral s'ha elaborat d'acord amb els requisits del Departament de Projectes d'Enginyeria de la Universitat Politècnica de València (València, Espanya), per a les tesis presentades per compendi de publicacions, incloent dos articles, que corresponen als dos primers estudis, publicats en la revista científica Renewable and Sustainable Energy Reviews. Fins a la data, un tercer document -relacionat amb el tercer estudi- s'ha presentat a la revista Environmental Impact Assessment Review, per a la seua avaluació. Així mateix, el contingut de l'apartat de revisió de la literatura s'ha publicat en el llibre titulat Visual Perception publicat per Novapublishers. Bibliografia [1] United Nations Population Fund. Annual Report 2008. www.unfpa.org/about/report/2008/en/index.html, page 20, 2009.