La gestió de l'aigua va cobrant una major importància a causa de l'escassetat hídrica que es presenta a nivell mundial. Les tendències actuals van en la línia de millorar l'eficiència en la gestió del recurs considerant també l'eficiència econòmica. En este últim aspecte, la Unió Europea (a través de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA), 2000) ha fet èmfasi en la recuperació de costos i en el plantejament de polítiques eficients de preus de l'aigua.
L'aigua, com a recurs escàs és un bé que té alt valor per a aquells que ho requerixen. Per això, ja no és suficient realitzar l'estudi hidrològic per si sol, sinó que és menester considerar els aspectes econòmics per a evaluar la eficiència en el subministrament a les demandes del sistema d'explotació. En una assignació econòmicament eficient, el benefici marginal de l'ús dels recursos haurà de ser igual per a tots els sectors, a fi de maximitzar el benestar social. En altres paraules, el benefici d'usar una unitat addicional del recurs en un dels sectors, hauria de ser el mateix que en un altre sector. Les polítiques de preus de l'aigua s'establixen a fi de conseguir que l'assignació del recurs hídric entre els diferents usos i usuaris siga  eficient, equitativa i sostenible. En la pràctica a l’aigua se li assigna sistemàticament un preu per davall del seu valor real. Açò és evident quan se observa que la quantitat demanada frecuentment excedix el suministre. L’èmfasis en la suficiència d’ingressos promou la idea de la tarificació a preus mitjos. Si el preu unitari és igual al preu mig, els ingressos igualen als costos totals. Aixina i tot, és important determinar i incorporar costos marginals (en el preu) de forma que es transmetra als usuaris una senyal del valor del recurs i la seua escassesa mitjançant el preu. 
En esta tesi doctoral es presenta una metodologia que permet la valoració pràctica dels costos d’oportunitat del recurs hídric (CMOR) a escala de conca i la seua incorporació en el disseny d'una política eficient de preus de l'aigua a nivell de conca prenent en compte els requeriments de la DMA. La metodologia proposada es basa en el desenrrotllament de models hidro-econòmics a escala de conca. Per a açò es part de la caracterització hidrològica i econòmica del sistema mitjançant sèries mensuals d'aportacions al sistema; l'aplicació de l'equació de continuïtat en els nucs de l'esquema plantejat i l'equació de balanç en els embassaments del sistema, incloent les equacions empíriques que determinen les pèrdues per filtracions i evaporacions en embassaments i conduccions. La caracterització econòmica comprén la utilització de funcions econòmiques de demanda per a cada ús que conforma el sistema.
La estimació del CMOR es fa mitjançant dos enfocaments: simulació de la gestió segons prioritats i modus operandi actual i optimització económica. El primer enfocament considera la simulació hidro-econòmica de la gestió del sistema, emplenant per a això dos mòduls del Sistema de Recolzament a la Decisió AquaTool: el mòdul de simulació (SimGes) i el d’evaluació económica (EcoWin). Els resultats de l’assignació mensual del recurs simulats en SimGes, junt amb les funcions de valor econòmic de l’aigua en els distints usos, i costos d’operació, son inputs d’entrada en el model d’evaluació econòmica, que aproxima el valor del CMOR mitjançant la comparació dels resultats econòmics de la simulació del cas base amb els de les simulacions de la gestió del sistema disposant d’una unitat addicional d’aigua en cada període de temps en el lloc seleccionat. L’enfocament d’optimització económica maximitza el valor econòmic net de l’ús de l’aigua durant el període d’optimització. S’optimitza a nivell mensual sobre sèries hidrològiques extenses, representatives del rang d’esdeveniments hidrològics probables en el futur, obtenint el fluix de l’aigua en el sistema durant el període optimitzat i els resultats econòmics associats.
Els resultats que s’obtenen del evaluador econòmic servixen com punt de partida per al disseny de polítiques de preus de qui l’efecte s’analitza emplenant de nou el model de simulació. La millora de l’eficiència econòmica resultant de l’aplicació de les polítiques de preus es valora comparant els resultats obtinguts amb la simulació de la operación actual del sistema (segons el criteri de prioritat) i la obtinguda amb la simulació de la política de preus. Els resultats del model d’optimització indiquen la máxima eficiencia económica alcançable, la qual servix com nivel de referencia. La distància entre els beneficis simulats amb la gestió actual i els beneficis màxims obtinguts en la optimització ens mostren el marge de guany sobre el que poden actuar les polítiques de preus.
Es poden definir polítiques de preus eficients amb els escalons de preus corresponents als valors promitjos del CMOR de simulació i d’optimització per a distints rangs de volum d’embassament. Es va plantejar un esquema sintètic per a l’aplicació del procés metològic plantejat, observant-se que el cost marginal d’oportunitat del recurs (CMOR) a més de ser un indicador de la escasessa del recurs en el sistema, pot utilizar-se com la base per a l'establiment de polítiques eficients de preus que incorporen costos d’oportunitat a escala de conca. En el cas d’estudi sintètic, assumir preus escalonats derivats dels CMOR promitjos del model de la simulació conduix a uns beneficis econòmics que ja capturen un 80% de la distància que separa la gestió sense política de preus de la gestió optimitzada teòrica. Les polítiques de preus, a més de partir de la base dels CMOR en els embassaments del sistema, poden prendre en compte tant els volumens embassats com les aportacions prèvies als embassaments. El que una política de preus siga més eficient que un altra depèn de molts factors que són inherents a la pròpia complexitat del sistema. Entre ells podem citar l’estructura de dependència temporal de les sèries d’aportacions i les propietats estadístiques de les sequeres del sistema, la configuració i característiques de la infraestructura del sistema, la capacitat de regulació, etc.
La metodologia de simulació de polítiques de preus és novedosa i pot incorporar-se en qualsevol model de simulació de la gestió d’un sistema de recursos hídrics per al que es definixen les corresponents curves de demanda. Mitjantçant l’ús dels indicadors d’alarma del mòdul SimGes del SAD AquaTool, es transformen els preus en restriccions de suministrament a les demandes del sistema. La política de preus proposada queda aixina definida com una sèrie de restriccions que al simular la gestió produirán canvis en el suministrament a les demandes, información a partir de la qual podem estimar els beneficis de l’aplicació de eixa política.
La metodologia es va aplicar també a un cas d'estudi reial (Conca del riu Millars) a on es van corroborar les hipòtesis plantejades per al cas sintètic. Els resultats són particularment útils per a l'establiment de polítiques eficients de preus que milloren els beneficis econòmics i faça eficient el repartiment del recurs als diferents usos del sistema.