Les interaccions biòtiques i abiòtiques entre el riu i la zona de ribera determinen processos hidrològics rellevants del balanç hídric i exerceixen control dels tipus de vegetació característics del corredor de ribera i vessants limítrofs; les plantes responen i s'adapten a les condicions del mitjà i, al seu torn, controlen el cicle hidrològic d'aquests ecosistemes. A les regions semi-àrides, la disponibilitat hídrica exerceix un dels principals controls per al creixement i desenvolupament de la vegetació, doncs en el continu sòl-planta-atmosfera són fonamentals la fluctuació dels continguts d'humitat del sòl i la profunditat del sistema d'arrels; en aquestes condicions, la proximitat amb el riu genera un gradient d'humitat que determina amb molta claredat el límit entre la ribera de vegetació exuberant i el vessant semi-àrid confrontant. Per emfatitzar aquestes condicions i procesos ecohidrològics, s'ha dissenyat i aplicat un model matemàtic de la interacció entre la vegetació de ribera i el règim hídric del riu, denominat Model d'aigua i vegetació de ribera RibAV, que recull els principals avanços de modelació de l'ecosistema a nivell mundial i que enriqueix la seua conceptualització amb l'experiència de camp. Aquesta eina tecnològica és d'utilitat per determinar el creixement i respostes de la vegetació davant condicions variables de disponibilitat d'aigua de les zones saturada i no saturada, provinent d'un balanç hídric diari controlat pel règim del riu i pels mecanismes diferenciats d'adaptació al mitjà dels diversos tipus de vegetació presents. En el model, el règim hídric del riu determina les fluctuacions del nivell freàtic a la zona de ribera mitjançant una aproximació simple. La hidrologia de la zona es modela mitjançant un balanç hídric conceptual que inclou l'emmagatzematge estàtic del sòl i els principals moviments d'aigua de la ribera (pluja, evapotranspiració, excedents i ascens capil•lar des del nivell freàtic) als quals s'ha afegit el de l'ascens hidràulic radicular de les plantes com a innovació dels models a escala de ribera. Es va aplicar la classificació de la vegetació per tipus funcionals proposta per a riberes semi-àrides, enfortint l'anàlisi mitjançant ordenació taxonòmica vegetal. A partir d'aquesta zonificació s’establiren els paràmetres biofísics característics de la zona a modelar: boscos poc perturbats de ribera i boscos secs caducifolis dels vessants limítrofs a la vall semi-àrid del Motagua, Guatemala. La implementació del model RibAV ha permès avaluar les respostes dels tipus de vegetació enfront del règim hídric permanent de dos trams de riu provinents de la Reserva de Biosfera Sierra de las Minas (Teculután i Uyús), la hidrologia de les quals a escala de conca es va determinar amb modelació hidrològica distribuïda. El model genera les taxes d’evapotranspiració dels diferents tipus de vegetació a partir de mecanismes diferenciats de resposta i adaptació a la disponibilitat d'aigua del mitjà saturat i de l'emmagatzematge estàtic; mitjançant la comparació dels valors respectius, s'estableix una escala categòrica dels índexs d’evapotranspiració ETindex del RibAV per predir l'absència / presencia dels tipus de vegetació de ribera. El model es va calibrar, validar i avaluar utilitzant un dels índexs de major reconeixement en la comunitat científica de l'ecologia vegetal (índex Kappa) per tal d’establir l'eficiència de la predicció de la distribució de les plantes. D'aquesta manera, es va comprovar la notable eficiència del model RibAV per tal de zonificar els tipus de vegetació de ribera i establir el límit entre aquesta zona i el vessant limítrof; al seu torn, es va demostrar la solidesa de el ETindex enfront d'altres índexs utilitzats per classificar comunitats vegetals en ambients semi-àrids i de ribera.