- -

Development of bioinformatic tools for massive sequencing analysis

RiuNet: Repositorio Institucional de la Universidad Politécnica de Valencia

Compartir/Enviar a

Citas

Estadísticas

  • Estadisticas de Uso

Development of bioinformatic tools for massive sequencing analysis

Mostrar el registro sencillo del ítem

Ficheros en el ítem

dc.contributor.advisor Conesa Cegarra, Ana es_ES
dc.contributor.author Furió Tarí, Pedro es_ES
dc.date.accessioned 2020-10-20T06:35:26Z
dc.date.available 2020-10-20T06:35:26Z
dc.date.created 2020-09-11
dc.date.issued 2020-10-19 es_ES
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/10251/152485
dc.description.abstract [EN] Transcriptomics is one of the most important and relevant areas of bioinformatics. It allows detecting the genes that are expressed at a particular moment in time to explore the relation between genotype and phenotype. Transcriptomic analysis has been historically performed using microarrays until 2008 when high-throughput RNA sequencing (RNA-Seq) was launched on the market, replacing the old technique. However, despite the clear advantages over microarrays, it was necessary to understand factors such as the quality of the data, reproducibility and replicability of the analyses and potential biases. The first section of the thesis covers these studies. First, an R package called NOISeq was developed and published in the public repository "Bioconductor", which includes a set of tools to better understand the quality of RNA-Seq data, minimise the impact of noise in any posterior analyses and implements two new methodologies (NOISeq and NOISeqBio) to overcome the difficulties of comparing two different groups of samples (differential expression). Second, I show our contribution to the Sequencing Quality Control (SEQC) project, a continuation of the Microarray Quality Control (MAQC) project led by the US Food and Drug Administration (FDA, United States) that aims to assess the reproducibility and replicability of any RNA-Seq analysis. One of the most effective approaches to understand the different factors that influence the regulation of gene expression, such as the synergic effect of transcription factors, methylation events and chromatin accessibility, is the integration of transcriptomic with other omics data. To this aim, a file that contains the chromosomal position where the events take place is required. For this reason, in the second chapter, we present a new and easy to customise tool (RGmatch) to associate chromosomal positions to the exons, transcripts or genes that could regulate the events. Another aspect of great interest is the study of non-coding genes, especially long non-coding RNAs (lncRNAs). Not long ago, these regions were thought not to play a relevant role and were only considered as transcriptional noise. However, they represent a high percentage of the human genes and it was recently shown that they actually play an important role in gene regulation. Due to these motivations, in the last chapter we focus, first, in trying to find a methodology to find out the generic functions of every lncRNA using publicly available data and, second, we develop a new tool (spongeScan) to predict the lncRNAs that could be involved in the sequestration of micro-RNAs (miRNAs) and therefore altering their regulation task. es_ES
dc.description.abstract [ES] La transcriptómica es una de las áreas más importantes y destacadas en bioinformática, ya que permite ver qué genes están expresados en un momento dado para poder explorar la relación existente entre genotipo y fenotipo. El análisis transcriptómico se ha realizado históricamente mediante el uso de microarrays hasta que, en el año 2008, la secuenciación masiva de ARN (RNA-Seq) fue lanzada al mercado y comenzó a desplazar poco a poco su uso. Sin embargo, a pesar de las ventajas evidentes frente a los microarrays, resultaba necesario entender factores como la calidad de los datos, reproducibilidad y replicabilidad de los análisis así como los potenciales sesgos. La primera parte de la tesis aborda precisamente estos estudios. En primer lugar, se desarrolla un paquete de R llamado NOISeq, publicado en el repositorio público "Bioconductor", el cual incluye un conjunto de herramientas para entender la calidad de datos de RNA-Seq, herramientas de procesado para minimizar el impacto del ruido en posteriores análisis y dos nuevas metodologías (NOISeq y NOISeqBio) para abordar la problemática de la comparación entre dos grupos (expresión diferencial). Por otro lado, presento nuestra contribución al proyecto Sequencing Quality Control (SEQC), una continuación del proyecto Microarray Quality Control (MAQC) liderado por la US Food and Drug Administration (FDA) que pretende evaluar precisamente la reproducibilidad y replicabilidad de los análisis realizados sobre datos de RNA-Seq. Una de las estrategias más efectivas para entender los diferentes factores que influyen en la regulación de la expresión génica, como puede ser el efecto sinérgico de los factores de transcripción, eventos de metilación y accesibilidad de la cromatina, es la integración de la transcriptómica con otros datos ómicos. Para ello se necesita generar un fichero que indique las posiciones cromosómicas donde se producen estos eventos. Por este motivo, en el segundo capítulo de la tesis presentamos una nueva herramienta (RGmatch) altamente customizable que permite asociar estas posiciones cromosómicas a los posibles genes, transcritos o exones a los que podría estar regulando cada uno de estos eventos. Otro de los aspectos de gran interés en este campo es el estudio de los genes no codificantes, especialmente los ARN largos no codificantes (lncRNAs). Hasta no hace mucho, se pensaba que estos genes no jugaban ningún papel fundamental y se consideraban como simple ruido transcripcional. Sin embargo, suponen un alto porcentaje de los genes del ser humano y se ha demostrado que juegan un papel crucial en la regulación de otros genes. Por este motivo, en el último capítulo nos centramos, en un primer lugar, en intentar obtener una metodología que permita averiguar las funciones generales de cada lncRNA haciendo uso de datos ya publicados y, en segundo lugar, generamos una nueva herramienta (spongeScan) que permite predecir qué lncRNAs podrían estar secuestrando determinados micro-RNAs (miRNAs), alterando así la regulación llevada a cabo por estos últimos. es_ES
dc.description.abstract [CA] La transcriptòmica és una de les àrees més importants i destacades en bioinformàtica, ja que permet veure quins gens s'expressen en un moment donat per a poder explorar la relació existent entre genotip i fenotip. L'anàlisi transcriptòmic s'ha fet històricament per mitjà de l'ús de microarrays fins l'any 2008 quan la tècnica de seqüenciació massiva d'ARN (RNA-Seq) es va fer pública i va començar a desplaçar a poc a poc el seu ús. No obstant això, a pesar dels avantatges evidents enfront dels microarrays, resultava necessari entendre factors com la qualitat de les dades, reproducibilitat i replicabilitat dels anàlisis, així com els possibles caires introduïts. La primera part de la tesi aborda precisament estos estudis. En primer lloc, es va programar un paquet de R anomenat NOISeq publicat al repositori públic "Bioconductor", el qual inclou un conjunt d'eines per a entendre la qualitat de les dades de RNA-Seq, eines de processat per a minimitzar l'impact del soroll en anàlisis posteriors i dos noves metodologies (NOISeq i NOISeqBio) per a abordar la problemàtica de la comparació entre dos grups (expressió diferencial). D'altra banda, presente la nostra contribució al projecte Sequencing Quality Control (SEQC), una continuació del projecte Microarray Quality Control (MAQC) liderat per la US Food and Drug Administration (FDA) que pretén avaluar precisament la reproducibilitat i replicabilitat dels anàlisis realitzats sobre dades de RNA-Seq. Una de les estratègies més efectives per a entendre els diferents factors que influïxen a la regulació de l'expressió gènica, com pot ser l'efecte sinèrgic dels factors de transcripció, esdeveniments de metilació i accessibilitat de la cromatina, és la integració de la transcriptómica amb altres dades ómiques. Per això es necessita generar un fitxer que indique les posicions cromosòmiques on es produïxen aquests esdeveniments. Per aquest motiu, en el segon capítol de la tesi presentem una nova eina (RGmatch) altament customizable que permet associar aquestes posicions cromosòmiques als possibles gens, transcrits o exons als que podria estar regulant cada un d'aquests esdeveniments regulatoris. Altre dels aspectes de gran interés en aquest camp és l'estudi dels genes no codificants, especialment dels ARN llargs no codificants (lncRNAs). Fins no fa molt, encara es pensava que aquests gens no jugaven cap paper fonamental i es consideraven com a simple soroll transcripcional. No obstant això, suposen un alt percentatge dels gens de l'ésser humà i s'ha demostrat que juguen un paper crucial en la regulació d'altres gens. Per aquest motiu, en l'últim capítol ens centrem, en un primer lloc, en intentar obtenir una metodologia que permeta esbrinar les funcions generals de cada lncRNA fent ús de dades ja publicades i, en segon lloc, presentem una nova eina (spongeScan) que permet predeir quins lncRNAs podríen estar segrestant determinats micro-RNAs (miRNAs), alterant així la regulació duta a terme per aquests últims. es_ES
dc.language Inglés es_ES
dc.publisher Universitat Politècnica de València es_ES
dc.rights Reserva de todos los derechos es_ES
dc.subject Bioinformatics es_ES
dc.subject RNA-Seq es_ES
dc.subject LncRNAs es_ES
dc.subject Long non-coding RNAs es_ES
dc.subject Transcriptomics es_ES
dc.title Development of bioinformatic tools for massive sequencing analysis es_ES
dc.type Tesis doctoral es_ES
dc.identifier.doi 10.4995/Thesis/10251/152485 es_ES
dc.rights.accessRights Abierto es_ES
dc.contributor.affiliation Universitat Politècnica de València. Departamento de Biotecnología - Departament de Biotecnologia es_ES
dc.description.bibliographicCitation Furió Tarí, P. (2020). Development of bioinformatic tools for massive sequencing analysis [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/152485 es_ES
dc.description.accrualMethod TESIS es_ES
dc.type.version info:eu-repo/semantics/acceptedVersion es_ES
dc.relation.pasarela TESIS\10614 es_ES


Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)

Mostrar el registro sencillo del ítem