- -

Evaluating the use of mobile technologies for language learning purposes

RiuNet: Repositorio Institucional de la Universidad Politécnica de Valencia

Compartir/Enviar a

Citas

Estadísticas

  • Estadisticas de Uso

Evaluating the use of mobile technologies for language learning purposes

Mostrar el registro sencillo del ítem

Ficheros en el ítem

dc.contributor.advisor Gimeno Sanz, Ana Mª es_ES
dc.contributor.author Rosell Aguilar, Fernando es_ES
dc.date.accessioned 2021-03-11T11:24:16Z
dc.date.available 2021-03-11T11:24:16Z
dc.date.created 2021-02-05
dc.date.issued 2021-03-08 es_ES
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/10251/163675
dc.description Tesis por compendio es_ES
dc.description.abstract [ES] Esta tesis se centra en tres tecnologías móviles: podcasting, aplicaciones móviles y Twitter, y evalúa su potencial para el aprendizaje de idiomas basándose en una serie de estudios con distintos tipos de participantes, incluyendo estudiantes de enseñanza formal, de contextos informales de aprendizaje, y profesores. El objetivo general de los diferentes estudios de investigación es evaluar las tres tecnologías a través de procesos para a) identificar el potencial de esas tecnologías, b) investigar cómo las utilizan los aprendices y los profesores, y c) analizar si la forma de utilizarlas cumple con el potencial identificado y es propicio para el aprendizaje de lenguas extranjeras. La introducción presenta los antecedentes de la investigación realizada y seis conceptos que afectan nuestra comprensión del aprendizaje de idiomas a través de estas tecnologías: el concepto de enseñar a personas desconocidas, el desarrollo de capacidades digitales, la micro-credencialización, el aumento de la atención parcial continua, la ansiedad por el idioma extranjero y la normalización. El capítulo dos es un compendio de los nueve trabajos publicados y se divide en tres secciones. La primera sección trata sobre el uso de podcasting como herramienta de aprendizaje de idiomas. La primera publicación proporciona una taxonomía de recursos de podcasts, revisa los materiales de podcasting a la luz de las teorías de adquisición de segundas lenguas, aboga por un mejor diseño y sugiere direcciones para futuras investigaciones. Esta investigación se presenta en las publicaciones dos y tres. La sección dos del capítulo dos se enfoca en el uso de aplicaciones móviles para el aprendizaje y la enseñanza de idiomas. La publicación cuatro revisa la investigación actual sobre el potencial para el aprendizaje de idiomas de las aplicaciones y presenta una taxonomía de las aplicaciones disponibles y su uso para ello. El artículo también presenta un marco que consta de cuatro categorías para evaluar aplicaciones de aprendizaje de idiomas (tecnología, pedagogía, experiencia del usuario y aprendizaje de idiomas). La publicación concluye con una propuesta de áreas de investigación adicional, incluido el uso por parte del aprendiz en contextos formales e informales. Estas áreas de investigación se investigan en las publicaciones cinco y seis. La sección tres se centra en la tercera tecnología: Twitter como herramienta de enseñanza y aprendizaje de idiomas. La publicación siete destaca el potencial de Twitter como herramienta de aprendizaje de idiomas. La publicación ocho muestra cómo un grupo de profesores de idiomas utiliza Twitter como herramienta para el desarrollo profesional continuo y evalúa el impacto de su red de Twitter en sus prácticas docentes. Por último, la publicación nueve presenta un estudio a gran escala de aprendices autónomos de idiomas que utilizan Twitter. Los resultados de estos estudios se discuten en el capítulo tres. El capítulo cuatro vuelve a los principales temas y conceptos presentados en la introducción y proporciona algunas consideraciones basadas en los resultados de la investigación realizada. A continuación, propone que puede ser necesario reenfocar la agenda de investigación de MALL y sugiere posibles áreas de desarrollo. La investigación presentada en esta tesis contribuye a los campos de CALL y MALL de varias maneras. Primero, proporciona perfiles de usuario de los aprendices que utilizan estas tecnologías. En segundo lugar, proporciona evidencia de cómo esos usuarios utilizan las tecnologías y evalúan su experiencia de aprendizaje. En tercer lugar, presenta una nueva taxonomía de recursos MALL. En cuarto lugar, describe un proceso para evaluar el uso de tecnologías móviles para el aprendizaje de idiomas, con un nuevo marco teórico de evaluación basado en cinco criterios: tecnología, experiencia del usuario, aprendizaje de idiomas, interacción y pedago es_ES
dc.description.abstract [CA] Aquesta tesi se centra en tres tecnologies mòbils: podcasting, aplicacions mòbils i Twitter, i avalua el seu potencial per a l'aprenentatge d'idiomes basant-se en una sèrie d'estudis amb diferents tipus de participants, incloent estudiants d'ensenyament formal, de contextos informals d'aprenentatge, i professors. L'objectiu general dels diferents estudis d'investigació és avaluar les tres tecnologies a través de processos per a) identificar el potencial d'aqueixes tecnologies, b) investigar com les utilitzen els aprenents i els professors, i c) analitzar si la manera d'utilitzar-les compleix amb el potencial identificat i és propici per a l'aprenentatge de llengües estrangeres. La introducció presenta els antecedents de la investigació realitzada i sis conceptes que afecten la nostra comprensió de l'aprenentatge d'idiomes a través d'aquestes tecnologies: el concepte d'ensenyar a persones desconegudes, el desenvolupament de capacitats digitals, la micro-credencialització, l'augment de l'atenció parcial contínua, l'ansietat per l'idioma estranger i la normalització. El capítol dos és un compendi dels nou treballs publicats i es divideix en tres seccions. La primera secció tracta sobre l'ús de podcasting com a eina d'aprenentatge d'idiomes. La primera publicació proporciona una taxonomia de recursos de podcasts, revisa els materials de podcasting a la llum de les teories d'adquisició de segones llengües, advoca per un millor disseny i suggereix direccions per a futures investigacions. Aquesta investigació es presenta en les publicacions dues i tres. La secció dues del capítol dos s'enfoca cap a l'ús d'aplicacions mòbils per a l'aprenentatge i l'ensenyament d'idiomes. La publicació quatre revisa la investigació actual sobre el potencial per a l'aprenentatge d'idiomes de les aplicacions i presenta una taxonomia de les aplicacions disponibles i el seu ús per a això. L'article també presenta un marc que consta de quatre categories per a avaluar aplicacions d'aprenentatge d'idiomes (tecnologia, pedagogia, experiència de l'usuari i aprenentatge d'idiomes). La publicació conclou amb una proposta d'àrees d'investigació addicional, inclòs l'ús per part de l'aprenent en contextos formals i informals. Aquestes àrees d'investigació s'investiguen en les publicacions cinc i sis. La secció tres se centra en la tercera tecnologia: Twitter com a eina d'ensenyament i aprenentatge d'idiomes. La publicació huit mostra com un grup de professors d'idiomes utilitza Twitter com a eina per al desenvolupament professional continu i avalua l'impacte de la seua xarxa de Twitter en les seues pràctiques docents. Finalment, la publicació nou presenta un estudi a gran escala d'aprenents autònoms d'idiomes que utilitzen Twitter. Els resultats d'aquests estudis es discuteixen en el capítol tres. El capítol quatre torna als principals temes i conceptes presentats en la introducció i proporciona algunes consideracions basades en els resultats de la investigació realitzada. A continuació, proposa que pot ser necessari reenfocar l'agenda d'investigació de MALL i suggereix possibles àrees de desenvolupament. La investigació presentada en aquesta tesi contribueix als camps de CALL i MALL de diverses maneres. Primer, proporciona perfils d'usuari dels aprenents que utilitzen aquestes tecnologies. En segon lloc, proporciona evidència de com aqueixos usuaris utilitzen les tecnologies i avaluen la seua experiència d'aprenentatge. En tercer lloc, presenta una nova taxonomia de recursos MALL. En quart lloc, descriu un procés per a avaluar l'ús de tecnologies mòbils per a l'aprenentatge d'idiomes, amb un nou marc teòric d'avaluació basat en cinc criteris: tecnologia, experiència de l'usuari, aprenentatge d'idiomes, interacció i pedagogia. es_ES
dc.description.abstract [EN] This thesis focuses on three mobile technologies: podcasting, mobile apps, and Twitter, and evaluates their potential for language learning purposes based on a series of studies with a range of users including formal learners, informal learners, and teachers. The overarching aim of the different research studies is to evaluate the three technologies through a process of a) identifying the potential of those technologies, b) investigating how they are used by learners and (where applicable) teachers, and c) analysing whether the way they are used meets the identified potential and is conducive to language learning. The introduction presents the background to the research carried out. This is followed by the introduction of six concepts that shape our understanding of language learning through these technologies: the concept of teaching strangers, the development of digital capabilities, micro-credentialing, the rise in continuous partial attention, foreign language anxiety, and normalisation. Chapter two is a compendium of the nine published works that explore the potential of the three technologies and evaluate them. It is separated into three sections. Section one deals with the use of podcasting as a language learning tool. The first publication provides a taxonomy of podcast resources, reviews podcasting materials in the light of Second Language Acquisition theories, argues for better design, and outlines directions for future research. This research is presented in publications two and three. Section two of Chapter two concerns the use of mobile apps for language learning and teaching. Publication four reviews current research about the potential of apps for language learning and presents a taxonomy of available apps and their use for language learning. The paper also presents a framework consisting of four categories for evaluating language learning apps (technology, pedagogy, user experience, and language learning). The publication concludes with a proposal for areas for further research, including learner use in formal and informal contexts. These research areas are investigated in publications five and six. Section three focuses on the third technology: Twitter as a language learning and teaching tool. Publication seven highlights the identified potential of Twitter as a language learning tool. Publication eight shows how a group of language teachers use Twitter as a tool for continuous professional development through a hashtag and evaluates the impact of their Twitter network on their teaching practices. Finally, publication nine reports on a large-scale study of autonomous language learners who use Twitter. The results from these studies are discussed in chapter three, which also showcases the impact the research has had on the fields of CALL and MALL. Chapter four returns to the main topics and concepts presented in the introduction and provides some considerations based on the results of the research carried out. It then proposes that there may be a need to refocus the MALL research agenda and suggests directions that future developments may take. The research presented in this thesis contributes to the fields of CALL and MALL in a number of ways. First, it provides user profiles of the learners who use the three technologies. Second, it provides evidence of how those users utilise the technologies and evaluates their learning experience. Third, it presents a new taxonomy of MALL resources. Fourth, it outlines a process for evaluating the use of mobile technologies for language learning purposes, including a new evaluation framework with five criteria: technology, user experience, language learning, interaction and pedagogy. es_ES
dc.format.extent 372 es_ES
dc.language Inglés es_ES
dc.publisher Universitat Politècnica de València es_ES
dc.rights Reserva de todos los derechos es_ES
dc.subject Aplicacions mòbils es_ES
dc.subject Aprenentatge autònom es_ES
dc.subject Aprenentatge de llengües es_ES
dc.subject Aprenentatge mòbil de llengües es_ES
dc.subject Aprenentatge informal es_ES
dc.subject Aprendizaje informal es_ES
dc.subject Aprendizaje móvil de lenguas es_ES
dc.subject Aprendizaje de lenguas es_ES
dc.subject Aprendizaje autónomo es_ES
dc.subject Twitter es_ES
dc.subject Aplicaciones móviles es_ES
dc.subject Language Learning es_ES
dc.subject Mobile Learning es_ES
dc.subject Podcasting es_ES
dc.subject Apps es_ES
dc.subject Microblogging es_ES
dc.subject E-learning es_ES
dc.subject Informal Learning es_ES
dc.subject Autonomous Learning es_ES
dc.subject.classification FILOLOGIA INGLESA es_ES
dc.title Evaluating the use of mobile technologies for language learning purposes es_ES
dc.type Tesis doctoral es_ES
dc.identifier.doi 10.4995/Thesis/10251/163675 es_ES
dc.rights.accessRights Abierto es_ES
dc.contributor.affiliation Universitat Politècnica de València. Departamento de Lingüística Aplicada - Departament de Lingüística Aplicada es_ES
dc.description.bibliographicCitation Rosell Aguilar, F. (2021). Evaluating the use of mobile technologies for language learning purposes [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/163675 es_ES
dc.description.accrualMethod TESIS es_ES
dc.type.version info:eu-repo/semantics/acceptedVersion es_ES
dc.relation.pasarela TESIS\12701 es_ES
dc.description.compendio Compendio es_ES


Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)

Mostrar el registro sencillo del ítem