Patrimoni cultural i component natural. De la revaloració a la regeneració

Abstract

[EN] The heritage value of Latin American historic centres is well known and the policies to preserve them have dramatically increased in the last quarter of the 20th century. However, the difference between cultural and natural heritage commonly overlaps the value of urban architecture on natural spaces. This has meant that the vulnerability for the environment of historic centres in Latin American specifically in Mexico, has lost importance in the face of preserving the built heritage. Historic studies can contribute to relevant data for reassessing the relation between the city/ natural component in the shaping of pre -Hispanic and colonial urban spaces in historic centres. Taking as a case study the historic centre of Santiago de Querétaro, México, this paper aims to firstly, incite a debate regarding the necessary integration of the natural on the heritage value of historic centres from the review of archival documentation, cartography and planning tools.

[CA] El valor patrimonial dels centres històrics llatinoamericans és àmpliament reconegut i les polítiques per a la seva conservació han augmentat considerablement a partir últim quart del segle XX. No obstant això, la distinció entre patrimoni cultural i natural superposa comunament el valor de l’urbà arquitectònic sobre els espais naturals. Això ha implicat que la vulnerabilitat ambiental dels centres històrics a Llatinoamèrica, i més específicament a Mèxic, perdi importància davant la conservació del patrimoni construït. Els estudis històrics poden aportar dades rellevants per a la revaloració de la relació ciutat/component natural en la configuració de l’espai urbà prehispànic i colonial dels centres històrics. Prenent com a cas d’estudi el centre històric de Santiago de Querétaro, Mèxic, l’article pretén primer, obrir un debat sobre la necessària integració del natural en el valor patrimonial dels centres històrics a partir de la revisió de documentació d’arxiu, cartografia i instruments de lineació. I, segon, reconsiderar el component natural com un recurs latent per a escenaris sustentables futurs en espais patrimonials.

[ES] El valor patrimonial de los centros históricos latinoamericanos es ampliamente reconocido y las políticas para su conservación han aumentado considerablemente a partir del último cuarto del siglo XX. Sin embargo, la distinción entre patrimonio cultural y natural superpone comúnmente el valor de lo urbano arquitectónico sobre los espacios naturales. Esto ha implicado que la vulnerabilidad ambiental de los centros históricos en Latinoamérica, y más específicamente en México, pierda importancia ante la conservación del patrimonio construido. Los estudios históricos pueden aportar datos relevantes para la revalorización de la relación ciudad/componente natural en la configuración del espacio urbano prehispánico y colonial de los centros históricos. Tomando como caso de estudio el centro histórico de Santiago de Querétaro, México, el artículo pretende primero, abrir un debate sobre la necesaria integración de lo natural en el valor patrimonial de los centros históricos a partir de la revisión de documentación de archivo, cartografía e instrumentos de planeamiento. Y, segundo, reconsiderar el componente natural como un recurso latente para escenarios sustentables futuros en espacios patrimoniales.

[FR] La valeur patrimoniale des centres historiques latino-américains est largement reconnue et les politiques en vue de leur conservation ont augmenté considérablement à partir du dernier quart du XXe siècle. Cependant, la distinction entre patrimoine culturel et naturel superpose couramment la valeur de ce qui est urbain architectural sur les espaces naturels. Ceci a impliqué que la vulnérabilité environnementale des centres historiques en Amérique latine, et plus particulièrement au Mexique, perde de l’importance par rapport à la conservation du patrimoine édifié. Les études historiques peuvent fournir des données significatives en vue de la revalorisation du rapport ville/constituant naturel dans la configuration de l’espace urbain préhispanique et colonial des centres historiques. En prenant comme cas à étudier le centre historique de Santiago de Querétaro (Mexique), cet article prétend d’abord lancer un débat sur la nécessaire intégration de ce qui est naturel dans la valeur patrimoniale des centres historiques à partir de la révision de la documentation archivistique, de la cartographie et des instruments d’aménagement. Deuxièmement, cet article prétend aussi reconsidérer le constituant naturel en tant que ressource latente pour des scénarios soutenables futurs dans des espaces patrimoniaux.