Los riesgos de la despoblación en la arquitectura tradicional: el caso de la Puebla de San Miguel (Valencia, España)

Abstract

[ES] La paradoja demográfica que vivimos en la actualidad nos hace hablar, por un lado, de superpoblación a nivel mundial, de grandes corrientes migratorias y de escasez de recursos. Pero, por otra parte, existe otra realidad mucho más cercana que nos está diciendo todo lo contrario; como, por ejemplo, que el 55% del territorio en España alberga tan solo el 6% de la población del país en municipios de menos de 2000 habitantes. Estos suponen el 72% de los municipios de todo el país (Ceddar, Centro de estudios sobre la despoblación y desarrollo de áreas rurales 2020). Según los datos del INE 2019, existen 76.828 poblaciones con menos de 101 habitantes. Esta clara continuidad del proceso de reajuste de los efectivos demográficos en el sistema de núcleos de población conduce a plantear varias reflexiones e inclina a pensar en un enfoque vinculado a la pérdida de saber hacer constructivo, la falta de mantenimiento y conservación de la arquitectura tradicional vinculada a estos lugares. La Puebla de San Miguel se encuentra en la comarca del Rincón de Ademuz, en la provincia de Valencia. Con un total de 61 empadronados en el municipio, una pérdida del 86% de su población en cuestión de 100 años y con un índice de envejecimiento 5 veces mayor al de la Comunidad Valenciana, el fenómeno de la despoblación ha atacado fuertemente a este núcleo rural. Uno de los mayores peligros desencadenados por la despoblación es la pérdida de patrimonio material e inmaterial, de las costumbres de las zonas rurales y de su forma de vida tradicional, y con ello todas las construcciones vinculadas a las actividades locales y las técnicas constructivas tradicionales. El actual TFM se centra en el análisis histórico y evolutivo de este pueblo a nivel social y urbano, además se realiza una catalogación de la arquitectura tradicional, incluyendo las técnicas, materiales y su estado de conservación, con el fin de detectar los riesgos vinculados a la despoblación. Hoy en día existen diferentes herramientas a nivel europeo, estatal y provincial enfocadas a la gestión del patrimonio, por lo que en esta investigación se van a analizar, además, los procesos y agentes vinculados en cada procedimiento, y los beneficios y dificultades de ser un municipio de menos de 100 habitantes.

[EN] The demographic paradox we are currently experiencing leads us to talk about, on one hand, of global overpopulation, large migratory flows and scarcity of resources. But, on the other hand, there is another much closer reality that is telling us the opposite; for example, 55% of Spain’s territory is home to only 6% of the country’s population in municipalities of less than 2,000 inhabitants. These account for 72% of the municipalities in the whole country (Ceddar, Centro de estudios sobre la despoblación y desarrollo de áreas rurales 2020). According to INE 2019 data, there are 76,828 towns with less than 101 inhabitants. This clear continuity of the process of readjustment of the demographic numbers in the system of population centres leads to several reflections and suggests an approach linked to the loss of constructive know-how, the lack of maintenance and conservation of the traditional architecture linked to these places. La Puebla de San Miguel is located in the Rincón de Ademuz region, in the province of Valencia. With a total of 61 registered inhabitants in the municipality, a loss of 86% of its population in a matter of 100 years and an ageing rate 5 times higher than that of the Valencian Community, the phenomenon of depopulation has hit this rural nucleus hard. One of the greatest dangers unleashed by depopulation is the loss of tangible and intangible heritage, of the customs of rural areas and their traditional way of life, and with it all the constructions linked to local activities and traditional building techniques. The current TFM focuses on the historical and evolutionary analysis of this village at a social and urban level, in addition to a cataloguing of the traditional architecture, including techniques, materials and their state of conservation, in order to detect the risks linked to depopulation. Nowadays there are different tools at European, state and provincial level focused on heritage management, so this research will also analyse the processes and agents involved in each procedure, and the benefits and difficulties of being a municipality of less than 100 inhabitants.

[CA] La paradoxa demogràfica que vivim en l’actualitat ens fa parlar, d’una banda, de superpoblació a nivell mundial, de grans corrents migratoris i d’escassetat de recursos. Però, d’altra banda, existeix una altra realitat molt més pròxima que ens està dient tot el contrari; com, per exemple, que el 55% del territori a Espanya alberga tan sols el 6% de la població del país en municipis de menys de 2000 habitants. Aquests suposen el 72% dels municipis de tot el país (Ceddar, Centre d’estudis sobre la despoblació i desenvolupament d’àrees rurals 2020). Segons les dades de l’INE 2019, existeixen 76.828 poblacions amb menys de 101 habitants. Aquesta clara continuïtat del procés de reajustament dels efectius demogràfics en el sistema de nuclis de població condueix a plantejar diverses reflexions i inclina a pensar en un enfocament vinculat a la pèrdua de saber fer constructiu, la falta de manteniment i conservació de l’arquitectura tradicional vinculada a aquests llocs. La Puebla de San Miguel es troba a la comarca del Racó d’Ademuz, a la província de València. Amb un total de 61 empadronats en el municipi, una pèrdua del 86% de la seua població en qüestió de 100 anys i amb un índex d’envelliment 5 vegades major al de la Comunitat Valenciana, el fenomen de la despoblació ha atacat fortament a aquest nucli rural. Un dels majors perills desencadenats per la despoblació és la pèrdua de patrimoni material i immaterial, dels costums de les zones rurals i de la seua forma de vida tradicional, i amb això totes les construccions vinculades a les activitats locals i les tècniques constructives tradicionals. L’actual *TFM se centra en l’anàlisi històrica i evolutiva d’aquest poble a nivell social i urbà, a més es realitza una catalogació de l’arquitectura tradicional, incloent les tècniques, materials i el seu estat de conservació, amb la finalitat de detectar els riscos vinculats a la despoblació. Hui dia existeixen diferents eines a nivell europeu, estatal i provincial enfocades a la gestió del patrimoni, per la qual cosa en aquesta investigació s’analitzaran, a més, els processos i agents vinculats en cada procediment, i els beneficis i dificultats de ser un municipi de menys de 100 habitants.