Cinètica Centre d'ensenyances musicals alternatives i vivendes associades per a músics

Abstract

[EN] The depopulation of the old hulls in the different locations of the peninsula as well as in our community, are obviously increasingly. The characteristics that the buildings of the historical centres present, often derive in a great complication in the time of adapting the pre-existences to the new forms of living that the present one asks. This fact, together with the multiple restrictions that exist when rehabilitating, make not only that the costs are considerable when trying to reform but also that the future inhabitants encounter a series of difficulties that end up involving an extra effort and a general demotivation to bring the work to completion.

This is also the case of Jijona. In a context where the population decreases, and the average age increases more and more, Kinetics is born, a suggestion linked to a concept of movement to try to dynamize a space that gradually becomes static. It is a proposal linked to a very clear idea, and a very typical audience of this land. Kinetics offers a program that poses as a leading actress to music, thinking about the weight that this has in society, and being convinced of the driving force that this art can bring. Kinetics has to be understood as a project consisting of two parts where very clearly the one would not be possible without the other, but where the journey you have to live to get from one point to the other is of equal importance. The subject of this work has a direct relation with the territory in which it is proposed. The entire Mediterranean coast, and in particular the Valencian coast, has for many years had a very close link with this art. The taste, and the tradition of cultivating it passes from generation to generation, thus remaining in the social and cultural inventory.

First, Kinetics proposes a series of spaces that try to complement the conventional musical teachings already existing, giving voice to all branches of music that are abandoned in the background. So to accommodate subjects such as improvisation, composition, the work of the voice, or styles such as jazz or soul, among others, a program appears that offers a place where this type of alternative teachings can exist. The proposal tries to make a counterpoint in the different spaces already established that are dedicated to music in a more orthodox way, without any intention of eclipsing them, but rather trying to complete them as if a symbiosis was spoken of. Several spaces appear which have to be understood practically as an extension of the homes themselves where they can go to touch, listen, and learn, nourishing and experiencing everything that is supposed to have decided fierce of this art an everyday.

Secondly, it must be said that this project would not be feasible if we were only talking about a musical centre, since in order to create travel, the appearance of a second element is necessary. In this case, a certain number of dwellings to accommodate all the people who have to intervene in the music centre. Teachers, craftsmen, professionals, musicians, restaurateurs, music students, promoters, publishers... In order to accommodate this collective, different typologies are proposed based on the single-family home as well as on the concept of housing *atelier, by reusing the plots that are already classified as ruined. These accommodations are designed exclusively for musicians and consist of a series of specific features that facilitate the practice of this profession in the day to day.

Very briefly, it can be said that Kinetics tries to respond to two facts. On the one hand, via a very concrete collective such as the musicians, it creates some routes that will take place every day and assuming this the appearance of a revitalization for the space that houses these new paths. On the other hand the use of the plots that are currently unusable, offering new homes that can mobilize a new public in order to install themselves, trying to combat depopulation. In this way the rout

[CA] La despoblació dels nuclis rurals ha sigut generalitzada per tota la península. El fenomen que va començar sent invisible, i creant-se lentament, ara és cada vegada més tangible, i va evidenciant-se cada cop de manera més clara. Poblacions amb una identitat molt marcada van poc a poc perdent-la. Aquest problema afecta en gran mesura a les persones que decideixen apostar pels seus records, per la seua terra, per la seua gent, per la seua casa i sobretot per la seua llar. Els recursos destinats en aquestes zones semblen ser mal utilitzats, i les poblacions queden mal desservides de transport, l’accessibilitat en els carrers i les cases es complica, els comerços tanquen, les activitats extraescolars són reduïdes... Les oportunitats es veuen minvades. Xixona, un poble en l’interior de la comarca de l’Alacantí, no queda exempt d’aquest fenomen. Trobant-se cada dia amb una població cada vegada més envellida amb problemes d’accessibilitat, i una joventut que ha de migrar per tal de buscar un futur de major qualitat. Pas a pas, el poble fuig de la ruralitat, el poble es creua de braços, el poble es paralitza. Però, es deuria deixar al poble morir? Davant d’aquest problema naix Cinètica, un Centre d’Ensenyances musicals alternatives i un conjunt de Vivendes per a Músics associades a aquest. Una proposta que intenta dinamitzar els carrers de Xixona mitjançant els seus va i vens entre el lloc on es troba l’habitatge i el lloc d’aprenentatge. La importància no hi serà únicament en el ser-hi, o l’arribar-hi, sinó també en l’anar-hi. Una aproximació que pren en consideració no solament a tot el col·lectiu vinculat a la música, sinó també a tota la gent que ja està en el poble i que necessita d’aquest moviment per tal de poder re-viure. Professors, estudiants, músics convidats, conferenciants, o gent de l’administració, però també els restauradors, els petits comerços, o les diferents associacions, tots podran beure dels avantatges d’aquesta simbiosi. L’ús escollit per a aquest nou espai? La música. Sembla evident quan pensem en la llarga trajectòria que aquesta té en la cultura valenciana. Una tradició que ha permès a aquest territori ser bressol d’una quantitat de músics extraordinaris, amb una preparació rigorosa i disciplinada. Però també el foment d’un art entre la població no necessàriament entesa. Un art que després d’haver hagut de defendre la seua validesa com a professió, ara comença a ser igual de lícit que qualsevol altra mena d’estudis o treballs. En aquest context sorgeix, el Centre Musical. D’una banda, un espai dedicat a la divulgació dels coneixements musicals com la improvisació, el cant, l’edició musical i molts més... Branques de la música menys “reconegudes” per altres organismes oficials com poden ser conservatoris o escoles de música. De l’altra, les Vivendes per a Músics, destinades a tota persona lligada al Centre que ja siga de forma esporàdica o permanent necessiten disposar d’una estància on poder allotjar-se durant el seu període de col·laboració. Una part clau del projecte és la disposició que els diferents elements ocupen en el parcel·lari. Per tal d’evitar uns espais d’escala desmesurada i per fomentar l’ús del sòl ja considerat com a urbanitzable, es seleccionen unes parcel·les estratègiques. Els solars considerats com a ruïna o amb edificacions en un estat molt dolent són utilitzats per a les vivendes. El Centre Musical, queda situat en l’antic espai del Mercat. Aquestes dues intervencions queden emplaçades de la manera més allunyada possible, quedant emplaçades en els extrems Nord, i Sud del centre de la localitat. D’aquesta manera, el fluxe de persones pels diferents carrers serveix com a ferramenta per tal de re-vitalitzar tota la zona del casc antic. Li dona de nou aquest caràcter dinàmic creant una sinèrgia que vincula els espais ja existents amb els nous proposats. Aquesta xarxa de moviment dona peu al mateix temps a un creuament entre les diferents generacions, amb el fi que ocupen un mateix espai. Gràcies aquesta passió comuna, poden compartir un inventari intangible que coneixen com a poble des de temps immemorables.