Territorios sonoros en el teatro posdramático. El sonido como lenguaje conductor de la dramaturgia escénica.

Abstract

[ES] Esta tesis pone el foco sobre las prácticas artísticas en las que el sonido y/o la música es fuente de creación dramática. Como anteriormente hemos defendido (desde el 2017 a lo largo de distintas publicaciones y participaciones en congresos), la propuesta de teatro musical experimental se presenta como categoría en desarrollo para designar esta praxis. Por lo tanto, en este estudio, se analiza el funcionamiento de la escucha en el teatro y la concepción del lenguaje sonoro o diseño de sonido subordinado a las técnicas aprendidas de escucha más la inclusión y evolución de la tecnología electrónica. Proponemos a partir de ello un marco de análisis para el estudio de estas propuestas que aplicamos en dos estudios de caso (con enfoques distintos): Stifters Dinge (2007) de Heiner Goebbels como revisión de la bibliografía que se ha ocupado de esta pieza en profundidad con perspectiva analítico-crítica; y El rumor del ruido (2017) de Onírica Mecánica y Pedro Guirao que analizaremos a partir de la puesta en escena y la recepción directa del espectáculo. Nuestro enfoque evidencia que el uso acertado o no de los diferentes recursos teatrales (desde medios tecnológicos lineales a los interactivos) fomenta la interacción y en consecuencia la inmersión sonora gracias al efecto technosublime en el hecho escénico musical experimental.

[CA] Aquesta tesi posa el focus sobre les pràctiques artístiques en què el so i/o la música és font de creació dramàtica. Com hem defensat anteriorment (des del 2017 al llarg de diferents publicacions i participacions en congressos), la proposta de teatre musical experimental es presenta com a categoria en desenvolupament per designar aquesta praxi. Per tant, en aquest estudi, s'analitza el funcionament de l'escolta al teatre i la concepció del llenguatge sonor o disseny de so subordinat a les tècniques apreses d'escolta més la inclusió i l'evolució de la tecnologia electrònica. Proposem a partir d'això un marc d'anàlisi per a l'estudi d'aquestes propostes que apliquem en dos estudis de cas (amb diferents enfocaments): Stifters Dinge (2007) de Heiner Goebbels com a revisió de la bibliografia que s'ha ocupat d'aquesta peça en profunditat amb perspectiva analiticocrítica; i El rumor del soroll (2017) d'Onírica Mecànica i Pedro Guirao que analitzarem a partir de la posada en escena i la recepció directa de l'espectacle. El nostre enfocament evidencia que l'ús encertat o no dels diferents recursos teatrals (des de mitjans tecnològics lineals als interactius) fomenta la interacció i, en conseqüència, la immersió sonora gràcies a l'efecte technosublime en el fet escènic musical experimental.

[EN] This thesis focuses on artistic practices in which sound and/or music is a source of dramatic creation. The proposal of experimental music theatre is presented as a developing category to designate this praxis as we have previously defended (since 2017 throughout different publications and participations in congresses). In this study we analyse the functioning of listening in theatre and the conception of sound language or sound design subordinated to the learned techniques of listening and the inclusion and evolution of electronic technology. From this we propose a framework of analysis for the study of these proposals, which we apply to two case studies with different approaches: Stifters Dinge (2007) by Heiner Goebbels as a critical review of the bibliography of this piece and from our perspective; and El rumor del ruido (2017) by Onírica Mecánica and Pedro Guirao that we will analyse from that of the staging and direct reception of the performance. Our approach shows that the successful or unsuccessful use of different theatrical resources (from linear to interactive technological media) encourages interaction and, consequently, sound immersion by the technosublime effect in the experimental musical performance.