Pensamiento divergente y creatividad en el diseño arquitectónico

Abstract

[ES] Todo pensamiento es difícilmente separable de su modo de expresión y formulación. Desde nuestra misma existencia, remontándonos incluso a las paredes de las cavernas prehistóricas, el dibujo ha sido siempre una herramienta intrínsecamente relacionada a la esencia del ser humano, respondiendo a esa necesidad de expresión. En el caso de la arquitectura, el papel del dibujo a mano alzada es de vital importancia en el campo del diseño y creación. Ya desde la antigüedad resultó la manera más sencilla de transmitir ideas arquitectónicas y facilitar su construcción. A través del simple acto de dibujar, estas ideas mentales se materializan sobre el papel, lo que nos permite verlas, manipularlas y organizarlas. Es así que diversas teorías sugieren que la percepción háptica durante el dibujo a mano alzada favorece la creatividad y, por tanto, la generación de nuevas ideas. Sin embargo, con la evolución de las técnicas digitales, el uso del dibujo a mano alzada se ha reducido en los últimos años en el diseño de proyectos con la omnipresencia del ordenador. Es fácil caer en la pregunta de si estos recursos digitales limitan la expresión gráfica del arquitecto o traerán consigo el final del lápiz como medio de expresión. De esta manera, estudiaremos el papel del dibujo en su faceta de concepción arquitectónica, incluyendo en este apartado diversos subgrupos que se tratarán en la investigación, como lo es el boceto de análisis, el cuaderno de viaje o el mismo croquis de ideación; así como el peso que la nueva era digital está planteando en la fase de los primeros bocetos de un proyecto. Todo ello acompañado de ejemplos gráficos y opiniones de diferentes maestros de la arquitectura, junto con el estudio práctico de un aula real de proyección arquitectónica, obteniendo así una visión global de este debate.

[CA] Tot pensament és difícilment separable de la seua manera d'expressió i formulació. Des de la nostra mateixa existència, remuntant-nos fins i tot a les parets de les cavernes prehistòriques, el dibuix ha sigut sempre una eina intrínsecament relacionada a l'essència de l'ésser humà, responent a aqueixa necessitat d'expressió. En el cas de l'arquitectura, el paper del dibuix a mà alçada és de vital importància en el camp del disseny i creació. Ja des de l'antiguitat va resultar la manera més senzilla de transmetre idees arquitectòniques i facilitar la seua construcció. A través del simple acte de dibuixar, aquestes idees mentals es materialitzen sobre el paper, la qual cosa ens permet veure-les, manipular-les i organitzar-les. És així que diverses teories suggereixen que la percepció hàptica durant el dibuix a mà alçada afavoreix la creativitat i, per tant, la generació de noves idees. No obstant això, amb l'evolució de les tècniques digitals, l'ús del dibuix a mà alçada s'ha reduït en els últims anys en el disseny de projectes amb l'omnipresència de l'ordinador. És fàcil caure en la pregunta de si aquests recursos digitals limiten l'expressió gràfica de l'arquitecte o portaran amb si el final del llapis com a mitjà d'expressió. D'aquesta manera, estudiarem el paper del dibuix en la seua faceta de concepció arquitectònica, incloent en aquest apartat diversos subgrups que es tractaran en la investigació, com ho és l'esbós d'anàlisi, el quadern de viatge o el mateix croquis d'ideació; així com el pes que la nova era digital està plantejant en la fase dels primers esbossos d'un projecte. Tot això acompanyat d'exemples gràfics i opinions de diferents mestres de l'arquitectura, juntament amb l'estudi pràctic d'una aula real de projecció arquitectònica, obtenint així una visió global d'aquest debat.

[EN] Every thought is hardly separable from its mode of expression and formulation. Since our very existence, even going back to the walls of prehistoric caves, drawing has always been a tool intrinsically related to the essence of the human being, responding to that need for expression. In the case of architecture, the role of freehand drawing is of vital importance in the field of design and creation. Since ancient times it was the easiest way to transmit architectural ideas and facilitate their construction. Through the simple act of drawing, these mental ideas materialize on paper, allowing us to see, manipulate and organize them. Thus, various theories suggest that haptic perception during freehand drawing favors creativity and, therefore, the generation of new ideas. However, with the evolution of digital techniques, the use of freehand drawing has been reduced in recent years in the design of projects with the omnipresence of the computer. It is easy to fall into the question of whether these digital resources limit the graphic expression of the architect or will bring with it the end of the pencil as a means of expression. In this way, we will study the role of drawing in its facet of architectural conception, including in this section various subgroups that will be treated in the research, such as the analysis sketch, the travel notebook or the ideation sketch itself; as well as the weight that the new digital age is raising at the stage of the first sketches of a project. All this accompanied by graphic examples and opinions of different masters of architecture, together with the practical study of a real classroom of architectural projection, thus obtaining a global vision of this debate.