La columna "Pren la paraula" de Josep Lacreu al diari Levante-EMV: arguments per a un model de llengua en un marc d'usos inconsistents

Abstract

[CA] Anàlisi dels articles que publica Josep Lacreu en la secció «Pren la paraula» del diari Levante amb una periodicitat variable se sustenta en la importància del mitjà i en l’ascendent de l’autor. Josep Lacreu és probablement un dels filòlegs valencians actuals més coneguts. Ja ho era abans de publicar la columna objecte d’estudi en aquest capítol: el seu Manual d’ús de l’estàndard oral, publicat per la Universitat de València, va ja per l’onzena edició i, en paraules de l’editorial, es pot qualificar «quasi» de clàssic de la lingüística catalana contemporània. Aquest estudi, doncs, pretén donar compte de la manera en la qual els diversos articles de la columna «Pren la paraula» responen als elements en què es pot descompondre l’objectiu esmentat: quines són les reflexions i els arguments o idees força que hi defensa; de quina manera contribueix al debat sobre el model de llengua i de quina manera el representa, incloent-hi la representació pròpia i de l’adversari, i quines són les necessitats comunicatives actuals de la societat valenciana segons l’autor.

[EN] Analysis of the articles that Josep Lacreu publishes in the section «Pren la paraula» of the diari Levante with variable periodicity in the importance of the myth and in the ancestry of the author. Josep Lacreu is probably one of the most recent Valencian philosophers. I have been unable to publish the column of the subject of the study in this chapter: the following manual of the oral standard, published by the University of Valencia, is available in the next edition, in the paragraphs of the editorial , it could be classified as "almost" classic of contemporary Catalan linguistics. This study, therefore, is intended to be understood in the manner in which the different articles of the column «Pren la parula» respond to the elements in which it is possible to decompose the object examined: here are the reflections of the arguments or ideas that he defends; how he contributes to the debate on the language model and in what way he represents them, including the opponent's own ideas, and describing what they are the actual communicative needs of the Valencian society according to the author.