Urbanismo ecosistémico. Caso práctico

Abstract

El objetivo del presente trabajo es describir y sintetizar las bases y objetivos del urbanismo ecosistémico, que es aquel que defensa la regeneración urbana acercándola a términos de sostenibilidad. Se trata pues de un método de certificación urbana a través del cumplimiento de una serie de indicadores, que tratan aspectos como el espacio público, las relaciones sociales, la autosuficiencia o la biodiversidad de un entorno urbano, ya sea de nuevo desarrollo o la diagnosis de un tejido urbano ya existente. El siguiente paso será poner este método en práctica en un municipio para proceder a su diagnóstico. Finalmente se propondrán una serie de posibles estrategias a seguir para la regeneración urbana de este municipio aplicando tanto las bases del urbanismo ecosistémico como los criterios subjetivos de la autora que forma parte del conjunto de sus habitantes.

The aim of this paper is to describe and summarize the bases and objectives of ecosistemic urbanism, the one that defenses bringing urban regeneration closer to sustainability terms. It is therefore a method of urban certification through the implementation of a series of indicators, dealing with aspects such as public space, social relationships, self-sufficiency and biodiversity in an urban environment, whether newly developed or diagnosis of an existing one. The next step will be to take this method into practice in a diagnosis of a township. Finally, there will be a number of possible strategies for urban regeneration of this township applying both the foundation of the ecosistemic planning as the subjective criteria of the author who is part of its inhabitants.

L’objectiu del present treball és descriure i sintetitzar les bases i objectius de l’urbanisme ecosistèmic, que és aquell que defensa la regeneració urbana acostant-la a termes de sostenibilitat. Es tracta doncs d’un mètode de certificació urbana a través del compliment d’una sèrie d’indicadors, que tracten aspectes com l’espai públic, les relacions socials, l’autosuficiència o la biodiversitat d’un entorn urbà, ja siga un nou desenrotllament o la diagnosi d’un teixit urbà ja existent. El següent pas serà posar aquest mètode en pràctica en un municipi per a procedir al seu diagnòstic. Finalment es proposaran una sèrie de possibles estratègies que s’hauria de seguir per a la regeneració urbana d’aquest municipi aplicant tant les bases de l’urbanisme ecosistèmic com els criteris subjectius de l’autora que forma part del conjunt dels seus habitants.