- -

Simulación de un accidente de pérdida de refrigerante en una instalación nuclear. Aplicaciones de escalado

RiuNet: Repositorio Institucional de la Universidad Politécnica de Valencia

Compartir/Enviar a

Citas

Estadísticas

  • Estadisticas de Uso

Simulación de un accidente de pérdida de refrigerante en una instalación nuclear. Aplicaciones de escalado

Mostrar el registro sencillo del ítem

Ficheros en el ítem

dc.contributor.advisor Gallardo Bermell, Sergio es_ES
dc.contributor.advisor Querol Vives, Andrea es_ES
dc.contributor.author Saenz Gurutzealde, Sergio es_ES
dc.date.accessioned 2016-10-05T07:41:29Z
dc.date.available 2016-10-05T07:41:29Z
dc.date.created 2016-09-13
dc.date.issued 2016-10-05 es_ES
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/10251/71183
dc.description.abstract [ES] El experimento OECD-PKL2 G7.1 consiste en un accidente de pérdida de refrigerante por rotura pequeña con fallo del sistema de inyección de seguridad de alta presión o High Pressure Injection System (HPIS). Para prevenir la fusión del núcleo, es necesaria la despresurización o enfriamiento manual del sistema secundario para establecer en este un sumidero de calor, haciendo reducir la presión del secundario rápidamente, de manera que se induzca un comportamiento similar en la presión del primario. Esto, en consecuencia, permite la inyección de acumuladores y del sistema de seguridad de baja presión o Low Pressure Injection System (LPIS). La temperatura de salida del núcleo o Core Exit Temperature (CET) sirve para detectar temperaturas en el núcleo fuera del régimen de operación normal y activar los procedimientos de gestión de accidentes necesarios para mitigar sus consecuencias. El test OECD-PKL2 G7.1 se realiza para validar la fiabilidad de la medida de la CET y su correlación con la temperatura máxima de vaina o Peak Cladding Temperature (PCT) y así investigar los comportamientos físicos que tienen lugar en los procesos termohidráulicos. En este Trabajo Final de Grado, se analiza el experimento OECD-PKL2 G7.1 utilizando un modelo de la instalación PKL Mark III realizado con el código termohidráulico best estimate TRACE. Los resultados de simulación se comparan con los resultados experimentales obtenidos en la instalación PKL. En los resultados de la simulación se observa una buena aproximación a la realidad, especialmente para algunas variables relevantes como las presiones del primario y secundario o los niveles de inventario y fracción de huecos en el núcleo. Las PCT y CET simuladas muestran una tendencia muy similar a la realidad, sin embargo se observan algunas discrepancias en su evolución. es_ES
dc.description.abstract [CA] L’experiment OECD-PKL2 G7.1 consisteix en un accident de pérdua de refrigerant primari per trencament xicotet en conjunció amb una errada en el funcionament del sistema d’inyecció de seguretat d’alta pressió o High Pressure Injection System (HPIS). Per a prevenir la fusió del nucli és necessaria la despressurització o refredament manual del sistema secundari, per establir en aquest un sumider de calor, fent reduir ràpidament la pressió del secundari. D’aquesta manera s’indueix un comportament similar en la pressió del primari que, en consequència permet la inyecció d’acumuladors i del sistema d’injecció de seguretat de baixa pressió o Low Pressure Injection System (LPIS). La temperatura d’eixida del nucli o Core Exit Temperature (CET) serveix per a detectar temperatures del nucli fora del règim d’operació normal i activar els procediments de gestió d’accidents necessaris per a mitigar les seues conseqüències. El test OECD-PKL2 G7.1 es realitza per tal de validar la fiabilitat de la mesura de la CET i la seua correl·lació amb la temperatura máxima de superfície o Peak Cladding Temperature (PCT) i així investigar els comportaments físics que ocorren en els processos termohidràulics. En aquest Treball Final de Grau, s’analitza l’experiment OECD-PKL2 G7.1 utilitzant el còdi termohidràulic best estimate TRACE en un model ja existent de PKL Mark III, comparant els resultats obtinguts amb el propi experiment realitzat en la instal·lació PKL. En els resultats de la simulació s’observa una bona aproximació a la realitat, especialment per a algunes variables relevants com les pressions dels sistemes primari i secundari o els nivells d’inventari i fracció de buits en el nucli. Les PCT i CET simulades mostren una tendència molt similar a la realitat, no obstant s’observen algunes discrepàncies en la seua evolució es_ES
dc.description.abstract [EN] The experiment OECD-PKL2 G7.1 consists of a Small Break Loss Of Coolant Accident (SBLOCA) on the hot leg, together with a total failure of the High Pressure Injection System (HPIS). To prevent the core from melting, manual depressurization must be performed on the secondary system, creating a heatsink for the primary system to transfer its heat and decreasing its pressure according to the secondary pressure behavior. This way both the accumulators and the Low Pressure Injection System (LPIS) coolant injection is guaranteed once the desired pressure level is reached. The Core Exit Temperature (CET) is a useful parameter to detect core warming higher than the normal operation and to activate the procedures for accident management in a safe and reliable way. OECD-PKL2 G7.1 experiment is performed in order to validate the reliability of CET and the correlation between CET and the Peak Cladding Temperature (PCT) so that the physical behavior that take place in the thermohydraulic processes can be investigated. In this Degree’s Final Work the experiment OECD-PKL2 G7.1 is analyzed using the best estimate thermohydraulic code TRACE and an existing PKL Mark III model. TRACE results have been compared with experimental data obtained in PKL facility. A good approximation of the simulation results has been obtained for some relevant variables such as the pressures of the primary and secondary systems, the inventory levels and void fractions inside the core. However, PCT and CET show discrepancies in their evolution, although their tendency is very similar to the experiment. es_ES
dc.language Español es_ES
dc.publisher Universitat Politècnica de València es_ES
dc.rights Reserva de todos los derechos es_ES
dc.subject Central nuclear es_ES
dc.subject Simulación código termohidráulico es_ES
dc.subject Transitorio de pérdida de refrigerante es_ES
dc.subject Escalado es_ES
dc.subject.classification INGENIERIA NUCLEAR es_ES
dc.subject.other Grado en Ingeniería de la Energía-Grau en Enginyeria de l'Energia es_ES
dc.title Simulación de un accidente de pérdida de refrigerante en una instalación nuclear. Aplicaciones de escalado es_ES
dc.type Proyecto/Trabajo fin de carrera/grado es_ES
dc.rights.accessRights Cerrado es_ES
dc.contributor.affiliation Universitat Politècnica de València. Escuela Técnica Superior de Ingenieros Industriales - Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials es_ES
dc.contributor.affiliation Universitat Politècnica de València. Departamento de Ingeniería Química y Nuclear - Departament d'Enginyeria Química i Nuclear es_ES
dc.description.bibliographicCitation Saenz Gurutzealde, S. (2016). Simulación de un accidente de pérdida de refrigerante en una instalación nuclear. Aplicaciones de escalado. http://hdl.handle.net/10251/71183. es_ES
dc.description.accrualMethod TFGM es_ES
dc.relation.pasarela TFGM\29212 es_ES


Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)

Mostrar el registro sencillo del ítem